Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
6 octubre 2007

Bichara Khader:

XVIII Trobada de Barcelona

La divuitena edició de la Trobada de Barcelona aplega més de 250 participants

Durant tres dies i sota el títol “Poder polític, poder econòmic i societat civil en el món actual”, més de 250 participants i 9 ponents de la Trobada de Barcelona han analitzat l’actual repartiment del poder al món, quins són els principals blocs geopolítics i quin ha de ser el paper de la societat civil en la configuració i repartiment d’aquest poder.

Les principals potències del món d’avui, la Unió Europea, els Estats Units, Rússia i Xina condicionen la seva política exterior als interessos econòmics, creant, si cal, confrontació i conflictes. Per tant és la societat civil que, ben informada, organitzada i activa que pot tenir un paper transformador. Pel que fa al món àrab, la Trobada ha posat en evidència com l’actual funcionament dels mitjans de comunicació genera desinformació.

Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: “La societat té la capacitat suficient per posar límits. Hi ha formes de reacció, però no sempre troben els espais adequats. Són petites espurnes que, de vegades, han portat a grans canvis”.

“No és acceptable la idea que hi ha unes lleis que ho marquen tot. El món el fan les persones, per bé o per mal. Hi ha massa tendència a pensar que “qualsevol persona hauria fet el mateix” o bé que, “no és pot fer gairebé res perquè tot ja està decidit”. El que passarà, depèn de les persones, no d’unes lleis escrites.”

“Com sempre, el més fàcil de globalitzar és el diner i el crim, un fet que comporta seriosos problemes per a la governabilitat. La política encara es mou en l’àmbit nacional mentre que els diners i el crim es mouen en l’àmbit global.”

Carlos Taibo, professor de ciència política de la Universitat Autònoma de Madrid: “Rússia, la UE i els EEUU comparteixen una rebotiga comú anomenada globalització capitalista. La lògica dels Estats-nació queda difuminada tot i que les empreses transnacionals són defensades pels polítics dels governs. El president Bush accepta aquesta rebotiga en benefici propi.”

“Els habitants dels països desenvolupats del nord som profundament insolidaris. Fa temps que sabem què passa al tercer món. Però això canviarà a conseqüència del canvi climàtic i de l’encariment de les matèries primeres.”
Dolors Folch, directora de l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental: “Els xinesos tenen una concepció tradicional de la llei que no posa límits a l’actuació de l’Estat. La llei no és pública i no ha de ser acceptada per la majoria de la població. No hi ha una tradició de defensa dels ciutadà davant de l’Estat.”

“Tot i que la Xina té una autosuficiència raonable del sector energètic, hi ha dos aspectes negatius en la seva situació actual: les repercussions al medi ambient (pol•lució del carbó i destrucció ambiental per les grans obres hidràuliques); i la insuficiència previsible de petroli a partir del 2010.”

Luís de Sebastián, doctor en ciències econòmiques i ciències polítiques: “Podem dir que les crisis financeres són la conseqüència dels riscos excessius que corren les grans institucions financeres, moltes vegades per desconeixement. Aquestes van de crisi en crisi confiant en la salvació que vindrà dels governs (dels impostos dels ciutadans) per evitar una crisi major.”

“El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional són cada vegada menys rellevants en els països en vies de desenvolupament a causa dels enormes canvis econòmics mundials. Ni el BM ni l’FMI tenen massa incidència en els països emergents ja que aquests han pagat el seus deutes a través de fons privats. Així, per exemple, en el cas de la cancel•lació del deute Africà, el BM i l’FMI han passat de ser els protagonistes a ser purs gestors d’interessos aliens.”

Bichara Khader, director del Centre d’Estudis sobre le món àrab de la Universitat de Louvain-la-Neuve: “La realitat del món àrab no és hermètica a la comprensió. Els intel•lectuals àrabs han de pensar com volen el seu món i els europeus han de començar a reflexionar sobre la seva coherència i posar fi a la hipocresia.”

“El món àrab és majoritàriament musulmà però també hi ha molts cristians. Hem d’acabar amb la idea de que tots els àrabs són musulmans, o de que tots els musulmans són àrabs.”
“Una altra opinió perillosa és abordar els problemes del món àrab a través de la religió. Actuar així, és una mandra intel•lectual per part dels mitjans de comunicació.”

Rafael Díaz-Salazar, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid: “Hem d’acabar amb el passotisme de la joventut (que interessa al poder polític i econòmic). Cal una repolitització de la ciutadania que només és possible amb l’educació per a l’acció.”

“Per tenir poder social, necessitem un programa clar, de tal manera que la gent associï aquest moviment amb demandes molt visualitzables. Per això, hem de saber qui som els membres dels moviments per la justícia social. Hem de ser els infiltrats, els aliats, la cinquena columna, les brigades internacionals pacífiques del Sud per donar batalla al poder a favor dels països pobres. Hem d’intervenir aquí perquè tingui repercussió al Sud.”

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de l’Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau i de l’Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau. Alfons Banda: ”la nostra batalla no és quantitativa. La nostra fortalesa és en la qualitat, solidesa, rigor i coherència de les nostres propostes. Així podem ser capaços de transcendir la injustícia i la guerra”. Arcadi Oliveres: “Hi ha mesures fàcils i assequibles que permetrien reduir les desigualtats en comptes d’incrementar-les”.

Podeu trobar les conferències enregistrades en format MP3, a més d’un resum en format PDF de cadascuna d’elles a la web de la Fundació per la Pau: www.fundacioperlapau.org.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Justícia i Pau: Lali Oliver, premsa@justiciaipau.org, 93 317 61 77

Fundació per la Pau: Lourdes Vergés, lverges@fundacioperlapau.org, 677 049 275