Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
16 juliol 2009

Condemna per l’assassinat de Natàlia Estemírova

Dones x Dones organitza una concentració contra la violència a les dones dilluns, 20 de juliol, a les 20.00 h a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

L’activista feminista i pels drets humans, Natalia Estemírova, va ser segrestada i assassinada dimarts passat a Grozni. Estemírova era una de les fonts d’informació independents més importants de Txetxènia sobre els abusos i crims comesos impunement pel règim de Ramzan Kadírov. La Fundació per la Pau, condemna enèrgicament l’assassinat d’Estemírova i se suma a l’acte reivindicatiu organitzat per Dones x Dones el proper dilluns.

Natàlia Estemírova era la representant a Grozni de l’organització russa de defensa dels drets humans, Memorial. S’encarregava de la redacció d’informes sobre segrestos i desaparicions a Txetxènia.

Segons l’organització Dones x Dones “La Natàlia, com també ho va ser  l’Anna Politkoskaia, ha estat assassinada, però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la noviolència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Exigim al governs rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.”

Paraules de Natàlia Estemírova

“Jo em declaro obertament pacifista, perquè  sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la. A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.

El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats. Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.

És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quan no teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.

Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat  molt tradicional, conservadora i patriarcal.

Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es  puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia.”