Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
21 setembre 2005

Declaració del Consell Català del Foment de la Pau

En motiu del Dia Internacional de la Pau, el Consell Català del Foment de la Pau ha fet aquesta declaració, tot reflexionant sobre la urgència de les actuacions a favor de la pau.

 

Declaració del CCFP sobre el dia Internacional de la Pau

Durant la tercera setmana de setembre de cada any, comencen les sessions ordinàries de l’Assemblea General de les Nacions Unides i amb motiu de tal circumstància les Nacions Unides han establert el dia Internacional de la Pau que aquest any s’escau el 21 de setembre. L’oportunitat de la commemoració, que coincideix amb el seixantè aniversari de la creació de l’esmentada institució, ens porta a reflexionar sobre la urgència de les actuacions a favor de la pau, així com de consolidar i reforçar, mitjançant reformes estructurals, tant el sistema de les Nacions Unides com dels instruments internacionals garants de la pau i del respecte als drets humans.

La violència directa, estructural i cultural són una constant permanent, malgrat que no pas necessària, en la vida de la comunitat mundial. L’aiguabarreig de conflictes bèl•lics, terrorisme i accions armades diverses, i una presentació dels mateixos, sovint poc correcte per part dels mitjans de comunicació, fa difícil a voltes destriar-ne les causes i encara més, trobar-hi les respostes adients. Malgrat tot som conscients de que, independentment de les raons que s’hi amaguen, les guerres responen a interessos preestablerts, majoritàriament de índole econòmica, es preparen a consciència i tenen greus conseqüències durant el conflicte i també quan aquest ja s’ha enllestit. El patiment originat per les guerres recau cada cop més en la població civil i molt especialment en les dones, en els nens soldat i en el nombrós grup de desplaçats, exiliats i refugiats.

La lluita per la pau en un sentit ampli, significa voler-ne establir les seves condicions bàsiques, tals com el respecte dels drets humans, la justícia social, el desenvolupament dels pobles i la cura del mediambient. Entesa però en un sentit estricte, comporta el desarmament, l’educació i la investigació per la pau, la conversió de la indústria militar en civil, la prevenció de conflictes violents, les actuacions durant i després de les hostilitats, i l’impuls dels moviments per la pau.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han demostrat històricament una especial sensibilitat per tots els temes esmentats. La no-violència hi té una llarga tradició, així com també les diferents formes d’objecció de consciència. Ha sovintejat la presència al carrer en protesta davant de moltes accions bèl•liques i s’han denunciat amb freqüència els arsenals nuclears, la despesa militar i el comerç d’armes. Més recentment s’ha incrementat la gent preparada i capaç de treballar en situacions de conflicte i en negociacions per tal de superar-los. En aquest sentit, les dones han acumulat durant segles una experiència vital en el diàleg, la cura i l’empatia, com es reconeix pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides a la resolució 1325(2000) i han de tenir un rol principal en la prevenció i resolució de conflictes.

En els darrers mesos tot aquests tipus d’actuacions s’han completat amb la creació del Consell Català de Foment de la Pau, adscrit a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i amb l’endegament del Programa per a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau, vinculat al Consell Català de Foment de la Pau i adscrit al Departament de Relacions Institucionals i Participació. Això referma el compromís de la Generalitat de Catalunya per tal de participar activament en el treball a favor de la pau i obre una via de col•laboració entre l’administració i la societat civil que hem d’esperar necessàriament fructífera, entre altres raons, perquè el cessament dels conflictes armats i la eradicació de la violència així ens ho exigeixen.

Barcelona, 21 de setembre de 2005