Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
7 juny 2011

El SIPRI publica el seu anuari 2011

(Stockholm, 7 de juny de 2011) L’ Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) presenta els resultats dels SIPRI Yearbook 2011, que avaluen l’estat actual de la seguretat internacional, armaments i desarmament. Els resultats més destacats destaquen com els nous nivells de demanda de recursos naturals globals podrien desestabilitzar les relacions internacionals. També com les retallades continuades als EUA i a Rússia de les forces nuclears són contrarestades pels programes de modernització a llarg termini. I finalment com el nombre de missions de pau cau als nivells més baixos des de 2002.

PDF del resum en català del SIPRI 2011 

Més informació sobre el Yearbook 2011

Recursos naturals —d’una preocupació per la política a una preocupació per la seguretat

El SIPRI Yearbook 2011 destaca la creixent preocupació per la seguretat lligada als recursos naturals, particularment per l’escassetat i la competència provocades pel canvi climàtic i la creixent demanda global impulsada pel creixement de la Xina i l’Índia. A més, la demanda dels països desenvolupats dels preuats recursos contribueix a l’increment de la violència i la inestabilitat als països en desenvolupament. El paper de catalitzador jugat per les manifestacions per la pujada del preu dels aliments en l’anomenada Primavera Àrab demostra com els mercats de recursos naturals poden tenir impactes de seguretat de gran abast. 

‘Els mercats de matèries primeres i els riscos de seguretat estan cada vegada més globalitzats per tant, necessitem marcs de cooperació internacional per la gestió dels recursos que abordin directament els problemes de seguretat. Els lligams que hi ha entre els recursos naturals i els conflictes només es poden trencar si els estats consumidors i els productors, la indústria i la societat civil treballen junts’, afirma el Dr. Neil Melvin, Director del Programa del SIPRI sobre conflictes armats i la gestió de conflictes.


Disminueix el nombre d’armes nuclears però hi ha poc progrés cap al desarmament 


Vuit estats —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit França, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Israel–   posseeixen més de 20.500 armes nuclears, una caiguda de més de 200 des de 2009. Més de 5.000 d’aquestes armes nuclears estan desplegades i a punt per a ser usades, de les quals gairebé 2.000 es troben en estat d’alerta operativa.

L’abril del 2010, d’acord amb el tractat New START, els EUA i Rússia van pactar una modesta retallada de les seves forces nuclears estratègiques. Tot i així, actualment els dos països estan desenvolupant nous sistemes de lliurament d’armes nuclears o han anunciat programes per a fer-ho, i semblen determinats a conservar els seus arsenals nuclears per un futur indefinit. Mentrestant, l’Índia i el Pakistan continuen desenvolupant nous sistemes de míssils balístics i de creuer capaços de lliurar armes nuclears. També estan incrementant la seva capacitat de produir material físsil amb propòsits militars.

‘Seria exagerat dir que les retallades acordades en el New START pels EUA i Rússia són un veritable pas cap al desarmament nuclear quan sabem que el seu programa nuclear s’estén en una escala de temps que inclou dècades i quan la modernització nuclear és la principal prioritat de les seves polítiques de defensa,’ assegura l’investigador del SIPRI Shannon Kile.


Forces nuclears mundials, 2011

País Caps nuclear
desplegats *
Altres caps
nuclears
 Total 2011  Total 2010
EUA 2.150 6.350 8.500 9.600
Rússia 2.427 8.570 11.000 12.000
Regne Unit 160 65 225 225
França 290 10 300 300
Xina   200 240 240
Índia   80-100 80-110 60-80
Pakistan   90-110 90-110 70-90
Israel   80 80 80
Total 5.027 15.500 20.530 22.600

Font: SIPRI Yearbook 2011 * “Desplegats” vol dir que els caps nuclears estan emplaçats en míssils, o sobre bases nuclears operatives.

Disminueix el nombre d’operacions de pau; la majoria dels actors del terreny formen part de la ISAF

El nombre d’operacions de pau actives va caure el 2010 al seu nivell més baix des del 2002. Tot i així, les 52 operacions de pau, van mantenir el desplegament de 262.842 especialistes membres de tropes internacionals, observadors, policia civil i personal civil i van augmentar un 20% respecte el nivell del 2009 (219.278 in 54 operacions).

Amb 131.730 soldats, la Força Internacional d’Assistència i Seguretat de l’OTAN (ISAF), a l’Afganistan va desplegar més personal que en les 51 operacions combinades restants. El nombre de forces de manteniment de la pau fora de l’ISAF ha caigut un 3%, passant de 135.132 el 2009, als 131.112 el 2010.

‘El gran volum de l’ISAF crea una imatge falsa. La majoria de tropes de l’ISAF estan implicades en activitats de neutralització de la insurrecció més que en el manteniment de la pau tradicional. Si els treus de l’equació, l’augment de les operacions de manteniment de pau que es va conèixer l’any 2000 sembla que s’ha aturat, en gran mesura,’ afirma l’investigador Sharon Wiharta, cap del projecte sobre operacions de pau multilaterals del SIPRI.