Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
26 maig 2007

El tractat sobre les bombes de dispersió obté un ampli suport a la conferència de Lima

El tractat internacional de prohibició podria quedar tancat l’any 2008

La Conferència de Lima sobre les bombes de dispersió, celebrada aquesta setmana, va acabar ahir divendres amb un ampli i contundent suport per a la creació d’un nou tractat internacional que les reguli. 28 països més es van sumar als 46 que ja havien firmat la declaració d’Oslo el mes de febrer passat per a l’elaboració d’un tractat que entri en vigor el 2008.

“Cada dia, persones de tot el món moren i resulten ferides per bombes de dispersió. No podem pal·liar aquest sofriment però la productiva discussió que ha tingut lloc a Lima reforça la nostra creença de que podem evitar futures morts i ferides, i alleugerir el dolor d’aquells que ja estan patint,” afirma Eugeni Barquero, responsable de campanyes de la Fundació per la Pau. “El fet que més de 70 països estiguin d’acord en l’elaboració d’un tractat només tres mesos després d’Oslo, demostra que podem aconseguir un text que sigui realment efectiu, en un espai curt de temps”, afegeix Barquero.

Durant tres dies, Lima ha acollit representants de 70 països que han discutit sobre els elements substancials d’un nou tractat i s’han mostrat d’acord en la necessitat que inclogui obligacions per oferir assistència a les víctimes, netejar els terrenys contaminats, destruir estocs i oferir cooperació i assistència internacionals.

Aquesta ha sigut la segona conferència en el procés internacional per a prohibir les bombes de dispersió. La primera es va celebrar a Oslo, Noruega, el mes de febrer, on 46 països, entre els quals Espanya, es van comprometre en la creació d’un nou instrument internacional per prohibir totes les bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i que estigués acabat l’any 2008. Entre els nous països que s’han sumat al procés a Lima hi ha Laos, el país més afectat del món per aquestes armes. Hongria ha anunciat una moratòria immediata, sumant-se així a Àustria, Bòsnia Hercegobina i Noruega, que ja han renunciat a l’arma, i a Bèlgica, que ja la va prohibir l’any 2006.

Els estats africans han mostrat un compromís particularment actiu amb el nou tractat i Perú ha llançat una iniciativa regional per a una Amèrica Llatina lliure de bombes de dispersió. El mapa de ruta de trobades, també ha avançat molt amb l’anunci de Bèlgica i de Costa Rica de que acolliran trobades regionals per a la preparació de la nova conferència internacional de Viena de desembre.

La Cluster Munition Coalition, de la qual és membre la Fundació per la Pau, va avisar abans de la conferència de Lima que certs països intentarien debilitar i alentir el futur tractat sobre bombes de dispersió. Països com Argentina, Austràlia, Finlàndia, França i Polònia volen que s’incloguin àmplies excepcions per permetre les bombes de dispersió amb mecanismes auto destructius, tot i la clara evidència en els conflictes recents d’Iraq i el Líban que aquests mecanismes no funcionen. Altres països com el Regne Unit i el Japó han pressionat perquè hi hagi un període de transició molt llarg durant el qual les armes prohibides es puguin utilitzar. Tot i així, amb un ampli suport per a un tractat exhaustiu i efectiu que inclou a més de 20 països, la CMC està satisfeta amb el progrés de les converses.

“Un petit grup de països que han anat a Lima, estaven més interessats en protegir les seves bombes de dispersió obsoletes que en protegir els civils. Estem contents de veure que els països amb un interès real en prohibir les bombes, han prevalgut” afirma Eugeni Barquero.

En aquest context, la Fundació per la Pau, continua demanant al Govern Espanyol una implicació activa en aquest procés i, per tant, que doni passos cap a la prohibició de l’ús, la fabricació i l’emmagatzematge les bombes de dispersió, tal i com ja fan altres països del nostre entorn.

La conferència de Lima demostra que aquest nou procés compta amb el suport necessari i que és el moment oportú per negociar un tractat sobre aquestes armes abans de que el problema tingui l’abast global de les mines anitpersona. El procés s’emmiralla precisament en la campanya de va aconseguir la prohibició de les mines antipersona el 1997.

Les pròximes trobades internacionals seran a Viena, Àustria, el desembre, a Wellington, Nova Zelanda, el febrer de 2008 i a Dublín, Irlanda, el maig de 2008.

–––––––––––––––––

Les bombes de dispersió són com uns contenidors que, una vegada llançats, dispersen centenars de petites submunicions sobre àmplies zones. Provoquen efectes indiscriminats a tota l’àrea, causant la mort i ferint civils durant els atacs i deixen conseqüències humanitàries i de desenvolupament nefastes degut al gran nombre de munició que queda sense explotar després d’un conflicte.

Almenys 75 països a tot el món tenen estocs de bombes de dispersió, 34 han produït més de 210 tipus d’aquestes bombes que s’han utilitzat en, almenys, 25 països.

El tema de les bombes de dispersió ha despertat l’interès públic recentment pel conflicte del Líban el 2006, quan Israel va llançar 4 milions de submunicions, de les quals una quarta part va quedar sense explotar. Les bombes també s’han usat en conflictes recents com el d’Afganistan, Kosovo i Iraq, on continuen destruint vides.

La Cluster Munition Coalition és una xarxa internacional de més de 200 organitzacions de la societat civil de 50 països, compromesa en frenar l’ús de les bombes de dispersió i en protegir els civils dels seus efectes. Els membres de la xarxa CMC, entre els quals hi ha la Fundació per la Pau, treballen junts en una campanya internacional per demanar als governs que deixin d’usar aquestes bombes i que treballin en favor d’una llei internacional que les prohibeixi per sempre.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org

www.fundacioperlapau.org