Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
11 octubre 2007

Els milions perduts d’Àfrica

Els conflictes armats a Àfrica han costat al continent prop de 300.000 milions de dòlars en els darrers 15 anys. Aquesta quantitat equival als diners que ha rebut en ajuda internacional en el mateix període. Aquestes dades es desprenen de l’informe que presenten avui Intermón Oxfam (Oxfam Internacional), la Fundació per la Pau (IANSA) i Saferworld.

 

NOTA DE PREMSA – 11 d’octubre de 2007

Quinze anys de conflicte li han costat a Àfrica prop de 300.000 milions de dòlars

El nou informe “Los millones perdidos de África”, revela que el 95 % dels fusells kalashnikov usats en els conflictes africans procedeixen de fora del continent

Document en pdf (400 Kb)

El cost dels conflictes a Àfrica es va elevar a prop de 300.000 milions de dòlars entre el 1990 i el 2005, segons una nova investigació realitzada per Oxfam Internacional (Intermón Oxfam a Espanya), IANSA (Fundació per la Pau) i Saferworld. Aquesta quantitat equival als diners rebuts en ajuda internacional per aquest continent en el mateix període de temps.

L’estudi “Los millones perdidos de África” calcula per primera vegada els efectes globals dels conflictes africans sobre el Producte Interior Brut (PIB) del continent, i es presenta mentre diplomàtics d’arreu del món es reuneixen aquests dies a la seu de les Nacions Unides a Nova York per debatre un Tractat sobre Comerç d’Armes.

El document mostra que els països africans afectats per conflictes, guerres civils o insurgència han vist reduïda la seva economia en una mitjana d’un 15 per cent anual. El continent perd uns 18.000 milions de dòlars l’any com a conseqüència dels conflictes armats. Els països africans que els pateixen, tenen una mitjana d’un 50 per cent més de mortalitat infantil, un 15 per cent més de persones desnodrides, i una esperança de vida cinc anys més baixa que els països en pau.

“La violència armada és una de les grans amenaces per al desenvolupament d’Àfrica” explica Consuelo López-Zuriaga, portaveu d’Intermón Oxfam. “El cost és escandalós. Les nostres dades són, gairebé amb tota certesa, una estimació mínima i, tot i així, amb els 18.000 milions de dòlars a l’any que calculem que perden les economies africanes per causa dels conflictes, es podria resoldre la crisi de la SIDA, prevenir la malària i la tuberculosi, o proporcionar aigua potable, sistemes de sanejament i educació a la població”.

La investigació estima, a més, que el 95 per cent dels fusells kalashnikov usats en aquests conflictes provenen de països no africans. Els kalashnikov són l’arma més comú en els conflictes africans. Els combatents que ignoren les normes de la guerra i cometen abusos dels drets humans, reben gairebé sempre els seus subministraments de fora del continent.

Eugeni Barquero, coordinador de campanyes de la Fundació per la Pau: “L’informe apunta que, tot i la dificultat per establir l’origen de la munició que s’utilitza a Àfrica, es pot afirmar que Espanya és la principal subministradora de munició de l’Àfrica Subsahariana. Necessitem que hi hagi regles clares sobre el comerç d’armes que garanteixin que aquestes municions no arriben a països que pateixen greus conflictes.”

Joseph Dube, coordinador de IANSA per a Àfrica explica: “Com a africà, demano a tots els governs d’aquest continent i als governs productors d’armes del món que donin suport a un Tractat sobre el Comerç d’Armes fort i efectiu. Aquesta és una crida a la cooperació global, perquè l’objectiu no es pot aconseguir actuant sols. El govern del país que té fàbriques on es produeixen els fusells és tan responsable com el govern que permet als seus vaixells que els transportin. També els estats que reben els carregaments han de controlar en quines mans acaben les armes.”

Entre el 1990 i el 2005, 23 nacions africanes s’han vist afectades per conflictes. Oxfam Internacional, IANSA i Saferworld han calculat quin hauria estat el PIB d’aquests països si no els haguessin patit, comparant-los amb països amb un nivell econòmic similar però que han viscut en pau. Per exemple, durant el conflicte a Guinea-Bissau de 1998-99, la taxa de creixement projectada sense el conflicte hauria estat del 5,24 per cent, mentre que la taxa real va ser negativa: d’un menys 10,15 per cent.

Gairebé amb tota seguretat, la metodologia d’anàlisi utilitzada ha subestimat la realitat. No inclou l’impacte econòmic en els països veïns, que poden patir la inseguretat política i un flux sobtat de refugiats. A més, l’estudi només cobreix els períodes de combat, però molts dels costos de la guerra, com l’augment de la despesa militar i les dificultats econòmiques, continuen molt de temps després que la lluita hagi acabat.

En països afectats per la guerra, els costos directes de la violència, com la despesa militar o la destrucció d’infraestructures, no són res en comparació amb els costos indirectes mesurats en pèrdues d’oportunitats, que inclouen:

. Inflació, deute i alts índex de desocupació.
. El desviament a particulars dels ingressos per explotació de recursos naturals, en comptes de ser invertits en el conjunt del país.
. Mor més gent, especialment dones i nens, per les conseqüències del conflicte que per la lluita en si mateixa.

L’arma més utilitzada en els conflictes africans és el fusell d’assalt kalashnikov, el model més conegut del qual és l’AK-47. Gairebé tots aquests fusells es fabriquen fora d’Àfrica. Els governs del continent estan convençuts de la necessitat de controlar les transferències d’armes i ja han adoptat iniciatives esperançadores a nivell regional. Són passos importants però no poden resoldre el problema per si mateixos. El comerç d’armes és una indústria global i necessita un Tractat sobre Comerç d’Armes global i legalment vinculant.

Oxfam Internacional, IANSA i altres ONG defensen un Tractat sobre Comerç d’Armes que prohibeixi les transferències d’armes quan existeixi la possibilitat que siguin utilitzades per a cometre greus violacions dels drets humans, o del dret internacional humanitari, o quan perjudiquin el desenvolupament sostenible. Un tractat així, no impediria les transferències d’armes responsables, que s’utilitzin per a la defensa, les tasques policials o el manteniment de la pau.

Nota: Els mitjans interessats en rebre l’informe complet (embargat) poden trucar les responsables de premsa indicades més avall. Els mitjans audiovisuals tenen a la seva disposició un vídeo amb imatges sobre els efectes de la guerra sobre l’economia de Libèria.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Intermón Oxfam: Carmen Rodríguez, 91 204 67 20 crodriguez@intermonoxfam.org

Fundació per la Pau: Lourdes Vergés, 93 302 51 29 / 677 049 275 lverges@fundacioperlapau.org

Notes per als editors:

1. Més dades destacades de l’informe: els països africans que pateixen un conflicte armat tenen, de mitjana, un 20 per cent més d’analfabetisme entre adults, 2,5 vegades menys metges per pacient, i un 12,4 per cent menys de menjar per persona. Es calcula que una cinquena part del cost total que ha tingut fins ara el conflicte del nord d’Uganda s’ha produït en forma de pèrdues en l’agricultura i la ramaderia, de les quals viu la majoria de la població.
2.El 2006, 153 països van votar a favor del Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes en l’Assemblea General de les NNUU. 24 països es van abstenir i només els EEUU van votar en contra.

3.Aquests dies, els delegats de les NNUU que participen en les sessions del Primer Comitè de la Assemblea de les NNUU negocien els continguts del Tractat sobre Comerç d’Armes.

4.El Tractat hauria d’impedir les transferències d’armes que s’usaran o que existeixi la possibilitat que s’usin per violar el dret internacional.

5.Més d’un milió de persones de 160 països s’han unit a la petició de la campanya Armes sota Control i han mostrat el seu suport a controls més estrictes del comerç internacional d’armes.

6.Hi ha dos instruments internacionals africans que han establert estàndards per al control d’armes. Es tracta del Protocol de Nairobi per a la Prevenció, el Control i la Reducció de les armes petites i lleugeres i la Convenció de la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental (ECOWAS, en les seves sigles en anglès) sobre Armes Petites i Lleugeres, les seves Municions i altres Materials Relacionats.