Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
19 març 2012

L’augment de les transferències internacionals d’armes ha estat impulsat per la demanda asiàtica, afirma el SIPRI

Àsia i Oceania van realitzar el 44 per cent de les importacions globals d’armes, seguits per Europa (19 per cent), Orient Mitjà (17 per cent), Amèrica  (11 per cent) i Àfrica (9 per cent).

L’Índia va ser el major receptor mundial d’armes, arribant al 10 per cent de les importacions d’armes globals. Els següents quatre principals receptors d’armes el 2007–2011 van ser Corea del Sud, (6 per cent de transferències d’armes), el Pakistan (5 per cent), la Xina (5 per cent) i Singapur (4 per cent).

‘Els principals estats asiàtics importadors busquen desenvolupar les seves pròpies indústries armamentístiques i disminuir així la seva dependència de fonts de subministrament externes,’ assegura Pieter Wezeman, investigador del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. ‘Una gran part dels lliuraments d’armes es correspon a produccions amb llicència’. 

La Xina passa de les importacions a les exportacions 

La Xina, que va ser el major receptor de les exportacions d’armes el 2002–2006, va baixar al quart lloc el 2007–11. La disminució en el volum de les importacions xineses coincideix amb les millores en la indústria d’armes de la Xina i l’augment de les exportacions d’armes.

Entre el 2002–2006 i el 2007–11, el volum de les exportacions d’armes xineses va augmentar un 95 per cent. Ara, la Xina figura com el sisè major proveïdor d’armes del món, amb un estret marge respecte el Regne Unit.

‘L’augment del volum de les exportacions d’armes xineses es deu, en gran mesura, a que el Pakistan està important més armes de la Xina’, afirma Paul Holtom, director del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. ‘La Xina encara no ha aconseguit un avenç similar en cap altre mercat importat.’

La Primavera Àrab ha tingut un impacte limitat en les transferències d’armes 

Els principals proveïdors van continuar venent armes a països afectats pels esdeveniments de la Primavera Àrab. Malgrat la revisió que van fer el 2011 de la seva política de transferència d’armes cap a la regió, els Estats Units es mantenen com el major proveïdor de Tunísia i Egipte. El 2011, els EUA van lliurar 45 tancs M-1A1 a Egipte i van acceptar lliurar-ne 125 més.   
Rússia va subministrar el 78 per cent de les importacions de Síria el 2007–11. Durant el 2011 Rússia ha continuat lliurant sistemes Buk-M2E SAM i sistemes de míssils de defensa costera Bastion-P a Síria, i ha assegurat una comanda per a 36 avions d’entrenament / combat Yak-130. Aquests lliuraments van contribuir a un increment del 580 per cent en el volum d’importacions d’armes de Síria entre el 2002–2006 i el 2007–11.

‘La transferència d’armes a estats afectats per la Primavera Àrab ha provocat un debat públic i parlamentari en diversos països proveïdors. Tot i així, l’impacte d’aquests debats en les polítiques d’exportació d’armes dels estats ha sigut, fins ara, limitat,’ assegura Mark Bromley, investigador del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI.

Altres evolucions notables

. El 2011, l’Aràbia Saudita va fer una comanda als EUA de 154 avions de combat F-15SA. Va ser, no només la comanda més important feta per cap país el 2011, sinó també el tracte més gran en matèria d’armes de, almenys, les dues darreres dècades. 

. Les importacions d’armes de Grècia van disminuir un 18 per cent entre el 2002–2006 i el 2007–11. El 2007–11 era el desè major importador d’armes, per sota del quart lloc que ocupava el 2002–2006. Grècia va fer dues noves comandes de les principals armes convencionals el 2011.

. Les importacions d’armes de Veneçuela van augmentar un 555 per cent entre el 2002–2006 i el 2007–11 i va passar de ser el 46è major importador al 15è.

. El volum de lliuraments de les principals armes convencionals als països del nord d’Àfrica van augmentar un 273 per cent entre el 2002–2006 i el 2007–11. Les importacions del Marroc de les principals armes va augmentar un 443 per cent entre el 2002–2006 i el 2007–11.

L’actualització completa anual de la base de dades sobre Transferències d’Armes del SIPRI és accessible des d’avui a: www.sipri.org