Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
15 abril 2013

La despesa militar mundial disminueix però augmenta a la Xina i a Rússia, segons el SIPRI

Estocolm. La despesa militar mundial va ser d’1,75 bilions de dòlars el 2012, disminuint un 0,5% en termes reals des del 2011, segons les dades difoses avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

La completa actualització anual de la base de dades de despesa militar del SIPRI és accessible des d’avui a www.sipri.org.

La causa d’aquesta disminució –la primera des del 1998– va ser la important retallada de despesa als Estats Units i a Europa occidental i central, així com a Austràlia, el Canadà i el Japó. Tot i així, aquestes reduccions van ser substancialment compensades per l’augment de la despesa a l’Àsia, Europa de l’Est, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, i Amèrica Llatina. La Xina, el segon país amb més despesa militar el 2012, va augmentar la seva despesa un 7,8 per cent (11,5 mil milions de dòlars). Rússia, el tercer país inversor, va augmentar la seva despesa un 16 per cent (12,3 mil milions de dòlars).

Tot i la disminució, el total mundial va ser encara superior, en termes reals, que en el punt més àlgid de finals de la guerra freda.

“Estem veient el que podria ser el començament d’un canvi en l’equilibri de la despesa militar mundial dels països occidentals rics cap a les regions emergents: mentre que les polítiques d’austeritat i la disminució de la pressió a l’Afganistan provoquen la reducció de la despesa en els primers, els fons del creixement econòmic continuat l’augmenten en les segones, – afirma el Dr. Sam Perlo-Freeman, director del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. “Tot i així, els Estats Units i els seus aliats continuen sent els responsables de la gran majoria de la despesa militar mundial. Els membre de l’OTAN junts van gastar un bilió de dòlars.”

Els Estats Units: guerres que acaben i retallades que minven el pressupost

El 2012, la proporció de la despesa militar mundial per part dels EUA va ser inferior al 40 per cent per primera vegada des del col•lapse de la Unió Soviètica. Una tendència a la baixa que va començar el 2011, es va accelerar el 2012 amb una davallada de la despesa militar dels EUA del 6 per cent, en termes reals, fins als 682 mil milions.

La disminució es deu principalment a la reducció de les despeses de guerra, que van caure des dels 159 mil milions de dòlars en l’any fiscal 2011 als 115 milions en l’any fiscal 2012, i s’espera que continuïn disminuint amb només 87 mil milions de dòlars sol•licitats per al 2013.

La despesa militar dels EUA l’any 2012 es va projectar també en 15 mil milions menys del que s’havia planejat prèviament, a conseqüència de les retallades al Departament de Defensa vinculats a la Llei de Control de Pressupost de 2011. La major part de les retallades sota aquesta legislació s’iniciarà el 2013.

Una desacceleració més àmplia

Les polítiques d’austeritat també van causar reduccions en la despesa militar en la major part d’Europa, el 2012. Des de la crisi financera mundial del 2008, 18 dels 31 països de la Unió Europea o de l’OTAN Europea han reduït la despesa militar en més d’un 10 per cent en termes reals.

Fins i tot en aquelles parts del món on la despesa ha augmentat, els efectes de la crisi econòmica també es poden veure: la desacceleració del creixement econòmic en les regions emergents ha portat a taxes més lentes de creixement en la despesa militar. Només l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica van augmentar el seu ritme de despesa militar entre 2003-2009 i 2009-2012

La taxa mitjana anual d’augment de la despesa militar a l’Àsia, per exemple, s’ha reduït a la meitat, del 7,0 per cent anual el 2003-2009, al 3,4 per cent anual en el període 2009-2012. La desacceleració va ser més dràstica a l’Àsia central i meridional, on la despesa militar va anar creixent amb un promig del 8 per cent anual el 2003-2009, però només en un 0,7 per cent l’any des del 2009, i, de fet, va disminuir el 2012 en un 1,6 per cent.

“Tot indica que la despesa militar mundial és probable que continuï disminuint en els pròxims dos o tres anys, almenys fins que l’OTAN completi la seva retirada de l’Afganistan a finals de 2014”, diu el Dr. Perlo-Freeman, “Tot i així, la despesa en les regions amb economies emergents probablement seguirà augmentant, i per tant, el total mundial probablement tocarà fons després d’això.”

Novetats notables a les regions

La despesa militar a l’Àsia i a Oceania va augmentar en un 3,3 per cent el 2012. Es van registrar grans augments al Vietnam, on les tensions amb la Xina estan provocant grans compres navals, i a Indonèsia. La despesa a l’Índia va disminuir un 2,8 per cent.

La despesa militar va augmentar de manera pronunciada al nord d’Àfrica, en un 7,8 per cent en termes reals, a resultes tan de la modernització militar en curs com de la preocupació pels grups terroristes del Sahel. La despesa militar a l’Àfrica subsahariana es va reduir en un 3,2 per cent.

La despesa militar a l’Orient Mitjà va augmentar un 8,4 per cent el 2012. El major increment percentual a tot el món el 2012 va ser el d’Oman (un 51 per cent d’augment). L’Aràbia Saudita també va augmentar la despesa en un 12 per cent. La despesa de l’Iran, Qatar, Síria i els Emirats Àrabs Units es desconeix.

A l’Amèrica Llatina la despesa militar va augmentar un 4,2 per cent el 2012. Els augments més grans es van registrar al Paraguai (43 per cent) i Veneçuela (42 per cent). El creixent paper dels militars en la lluita contra els càrtels de la droga va elevar la despesa de Mèxic en un 9,7 per cent.

La despesa militar a l’Europa de l’Est va augmentar en un 15,3 per cent el 2012, l’increment regional més gran. A més de Rússia, Ucraïna també va augmentar substancialment la seva despesa -en un 24 per cent.
* Tots els augments i disminucions percentuals estan expressats en termes reals (preus constants de 2011).