Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
24 maig 2006

La població més desprotegida i pobra del món paga el preu de la guerra contra el terror

(Londres). El 2005 ha estat un any de contradiccions en el qual els signes d’esperança per als drets humans s’han vist menyscabats per l’engany i les promeses incomplides de les grans potències, segons ha manifestat Amnistia Internacional avui, 23 de maig, amb motiu de la publicació del seu informe anual.

Informe complet (en castellà)

Durant la seva intervenció en la presentació de l’Informe 2006 d’Amnistia Internacional, la secretària general d’AI, Irene Khan, ha afirmat que el programa de seguretat dels poderosos i privilegiats ha segrestat les energies i l’atenció del món apartant-les de les greus crisis de drets humans que tenen lloc a d’altres llocs.

“Va haver-hi governs que, tant col•lectivament com individualment, van paralitzar institucions internacionals i van malgastar recursos darrere de mesquins interessos de seguretat, van sacrificar principis en nom de la ‘guerra contra el terror’ i no es van donar per assabentats de les violacions generalitzades de drets humans. Com a conseqüència d’això, el món ha pagat un alt preu en termes d’erosió dels principis fonamentals i també en la forma d’un dany enorme a la vida i els mitjans de vida de la gent corrent”, ha manifestat la senyora Khan.

“L’atenció intermitent i l’actuació feble de les Nacions Unides (ONU) i la Unió Africana ni de lluny –i de forma penosa– van ajustar-se a les necessitats que plantejava la situació a Darfur”, ha assegurat Irene Khan en relació amb un conflicte que s’ha cobrat milers de vides, que ha causat milions de desplaçaments i en el qual totes les parts en conflicte continuen cometent crims de guerra i crims de lesa humanitat.

L’Iraq es va sumir en una espiral de violència sectària el 2005. La senyora Khan ha advertit: “Quan els poderosos són massa arrogants per tornar a avaluar i reformar les seves estratègies, el preu més alt el paguen les persones més pobres i desprotegides, que en aquest cas són els ciutadans i ciutadanes corrents de L’Iraq”.

El problema d’Israel i els Territoris Ocupats es va retirar de l’agenda internacional el 2005, la qual cosa va intensificar la penúria i desesperació dels palestins i els temors de la població israeliana.

Els atacs dels grups armats el 2005 van arribar a noves cotes de brutalitat i intensitat i es van suposar la pèrdua d’un gran nombre de vides humanes.

“El “terrorisme” dels grups armats no té excusa, és inacceptable. Els seus autors han de ser obligats a comparèixer davant la justícia, però en un procés amb garanties, no a través de tortures o detenció secreta. Per desgràcia, la brutalitat creixent d’aquests actes a tot el món l’any passat no és sinó un altre recordatori amarg que la ‘guerra contra el terror’ ha fracassat i continuarà fracassant fins que es concedeixi prioritat als drets humans i a la seguretat de les persones per sobre de mesquins interessos nacionals de seguretat”, ha afirmat Irene Khan.

“No obstant això, el 2005 també va haver clars senyals d’esperança en contraposició a la desesperació.”

L’any passat vam poder presenciar una de les més grans mobilitzacions de la societat civil en la lluita contra la pobresa i a favor dels drets econòmics i socials. La cimera de l’ONU, en la qual es van examinar els avenços en el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, va posar de manifest l’estrepitós fracàs dels governs a l’hora d’assolir una actuació que s’ajusti a les promeses contretes. Per exemple, van dir defensar els drets humans de les dones però no van complir els objectius internacionals d’igualtat d’accés a l’educació per a les nenes.

El 2005, el moviment en favor de la justícia va guanyar un altre punt amb les primeres ordres de processament dictades per la Cort Penal Internacional per crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos a Uganda. A Llatinoamèrica es va trencar la immunitat d’anteriors caps d’estat amb l’arrest domiciliari impost a Augusto Pinochet i l’ordre de detenció internacional cursada contra Alberto Fujimori.

Governs de grans potències van haver de rendir comptes davant els seus tribunals i institucions públiques. El tribunal de màxima instància al Regne Unit va rebutjar un pla del govern britànic per utilitzar confessions obtingudes mitjançant tortura. El Consell d’Europa i el Parlament Europeu van obrir sengles investigacions sobre la participació europea en “els lliuraments extraordinaris” dirigits pels Estats Units, i també sobre el trasllat il•legítim de detinguts a països on corrien perill de ser torturats o sofrir altres abusos.

Va anar sortint a la llum dades i més dades que revelaven en quina mesura els governs europeus havien col•laborat amb Estats Units en els delictes, contravenint la prohibició absoluta de tortura i maltractaments i delegant les tasques de tortura mitjançant la transferència de detinguts a estats com Egipte, Jordània, el Marroc, Aràbia Saudita i Síria, en els quals se sap que es practica la tortura.

“Resulta lamentable que alguns governs hagin tractat de buscar noves formes d’eludir les seves obligacions en lloc d’acceptar i considerar positius els esforços de tribunals i càmeres legislatives per restablir el respecte dels principis fonamentals de drets humans”, ha manifestat la senyora Khan.

El Regne Unit va sol•licitar “garanties diplomàtiques” –o garanties documentals– per retornar persones a països on corrien perill de ser torturades.

Als Estats Units es va aprovar legislació que reafirmava la prohibició de la tortura i els maltractaments amb l’oposició del president, George Bush; però a continuació es van imposar dures restriccions al dret de les persones detingudes a Guantánamo perquè un tribunal federal examini el tracte que reben.

“Amb la mateixa contundència que condemnem els atemptats “terroristes” contra la població civil, hem d’oposar-nos a l’argument esgrimit pels governs que és possible combatre el terror mitjançant la tortura. Un argument d’aquesta mena és enganyós, perillós i erroni: no es pot apagar un foc amb gasolina”, ha manifestat Irene Khan.

“El doble discurs i la doble moral de les grans potències són perillosos perquè afebleixen la capacitat de la comunitat internacional per enfrontar-se a situacions problemàtiques de drets humans com les de Darfur, Txetxènia, Colòmbia, Afganistan, Iran, Uzbekistan i Corea del Nord. Permeten que els autors d’abusos en aquests i altres països actuïn amb impunitat.”

“Quan el govern britànic guarda silenci respecte a la reclusió arbitrària i els maltractaments a Guantánamo, quan Estats Units fa cas omís de la prohibició absoluta de la tortura, o quan els governs europeus emmudeixen respecte al seu historial en matèria de “lliuraments extraordinaris”, racisme o refugiats, estan menyscabant la seva pròpia autoritat moral per liderar la defensa dels drets humans en altres llocs del món.”

“Va ser un any en el qual l’ONU va perdre massa temps debatent sobre la reforma i la composició de les seves institucions clau i en canvi no va parar esment a l’actuació de dos dels seus membres principals, Xina i Rússia, que han permès sistemàticament que els seus propis interessos polítics i econòmics prevalguin sobre els problemes de drets humans en l’àmbit nacional o internacional.”

“Aquells en qui recau la responsabilitat principal de salvaguardar la seguretat mundial al Consell de Seguretat de l’ONU van demostrar el 2005 que eren els més amatents a paralitzar el Consell i impedir que adoptés mesures efectives en matèria de drets humans.

“Els governs de les grans potències estan jugant un perillós joc amb els drets humans. L’historial de conflictes perllongats i abusos creixents contra els drets humans està aquí, a la vista de tot el món.”

L’any 2005 va ser el començament d’un canvi de disposició a l’opinió pública. “Aquesta pressió incipient ha d’emprar-se amb eficàcia per transformar en acció la falta de responsabilitat internacional”, ha demanat la senyora Khan.

 

Aquestes són les peticions clau d’Amnistia Internacional el 2006

• A les Nacions Unides (ONU) i a la Unió Africana, que abordin el conflicte de Darfur i posin fi als abusos contra els drets humans que es cometen allí;

• A l’ONU, que negociï l’aprovació d’un Tractat sobre el Comerç d’Armes que reguli el comerç d’armes petites perquè no sigui possible emprar-les en la comissió d’abusos contra els drets humans;

• Al govern d’Estats Units, que tanqui el camp de detenció de Guantánamo i reveli el nom i la localització de totes les persones detingudes en altres llocs com a part de la “guerra contra el terror”;

• Al nou Consell de Drets Humans de l’ONU, que insisteixi en la igualtat de criteris de respecte als drets humans per part de tots els governs, ja sigui a Darfur o a Guantánamo, a Txetxènia o a Xina.

“L’autoritat política i moral dels governs serà progressivament jutjada en funció de la seva posició respecte als drets humans dintre i fora del seu país. Més que mai, el món necessita que els països amb poder i influència en l’àmbit internacional –els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, així com aquells que aspiren a formar part d’ell– es comportin amb responsabilitat i respecte pels drets humans. Els governs no poden continuar jugant amb els drets humans”, ha manifestat Irene Khan.