Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
25 abril 2006

La resposta institucional contra la violència de gènere és insuficient

Amnistia Internacional ha fet pública aquesta informació avui mateix.

 

Recomanacions davant la futura Llei per a l’eradicació de la violència masclista

Diagnòstic sobre la resposta institucional a la violència contra les dones a Catalunya

Els recursos són insuficients, estan desigualment distribuïts i a vegades resulten discriminatoris

Segons l’Institut Català de la Dona , l’any 2005 a Catalunya més de 15.000 dones van denunciar patir maltractaments per part de les seves parelles o ex-parelles i 15 en van resultar mortes a conseqüència de la violència de gènere. En aquest context, la Generalitat de Catalunya ha establert el V Pla d’Acció i desenvolupament de les polítiques de dones i, dins d’aquest pla s’emmarca l’elaboració d’una Llei catalana contra la violència masclista.

Amnistia Internacional (AI) considera ambdós passos, en general, positius. Tot i amb això, AI manifesta la seva preocupació per la manca de definició i concreció de la dotació econòmica de cadascun dels recursos previstos al Pla i a la futura Llei. Les mancances detectades per AI fan referència, principalment, a l’escassa participació de les organitzacions de dones, la formació dels professionals implicats i l’escassetat de recursos de suport a les dones víctimes.

AI considera essencial la participació de les organitzacions de dones i de les dones víctimes en les diferents fases de desenvolupament de les polítiques de dones, ja que són elles les que millor poden detectar les mancances dels recursos i contribuir amb la seva experiència a la millora dels mateixos.

L’organització recomana que la formació que reben tots els i les professionals implicats en els circuit contra la violència de gènere sigui obligatòria i que es garanteixi la suficiència i la qualitat dels recursos destinats a aquesta formació. La formació bàsica en violència de gènere que reben els Mossos d’Esquadra a l’Escola de Policia, per exemple, constitueix el 1,1% de la seva formació total.

AI ha constatat que els recursos d’informació, assistència i acollida a les víctimes de violència de gènere són insuficients (a tota Catalunya existeixen tan sols 3 centres d’emergència), estan desigualment distribuïts geogràficament i a vegades, com l’aplicació de la instrucció 14/2005 per part dels Mossos a les immigrants indocumentades, resulten discriminatoris.

Les recomanacions exposades a continuació incideixen sobre algunes qüestions que des d’Amnistia Internacional es consideren fonamentals: que l’abordatge de la violència contra les dones es dugui a terme d’una manera integral i des d’una perspectiva de discriminació per raons de gènere; que existeixin o es prevegin mesures educatives, d’informació i de sensibilització; que als professionals que treballen en aquesta matèria se’ls proporcioni la formació necessària; que existeixin unes mesures adients per a la detecció d’abusos; que per part de l’Administració Pública es garanteixi la suficiència, accessibilitat i qualitat dels recursos d’assistència i acollida, tenint en compte els diversos perfils i les necessitats específiques de les dones que pateixen violència en l’àmbit familiar i, sobretot, aquells col·lectius de dones especialment vulnerables.

En concret, les recomanacions d’AI són:

• AI manifesta la importància que la resposta institucional a la violència de gènere no es contempli des d’un punt de vista assistencial (concessió de prestacions i serveis socials), sinó que s’abordi des d’una perspectiva dels drets humans.
• Definir la dotació econòmica concreta destinada a cadascun dels recursos del V Pla i els que es preveuen a la futura Llei.
• Establir quan abans millor el protocol macro que permeti una coordinació efectiva entre tots els agents que intervenen en la resposta a la violència de gènere (Mossos d’Esquadra i Policia Local, serveis socials i de salut, recursos especialitzats d’assistència i acollida i el sistema judicial).
• Incloure mecanismes específics per a la participació de les organitzacions de dones i de les víctimes en els processos de diagnòstic de necessitats i avaluació.
• Aconseguir que les campanyes de sensibilització es realitzin tenint en compte els col·lectius més vulnerables i desinformats, siguin sostingudes en el temps i avaluades periòdicament.
• Eliminar qualsevol norma o pràctica discriminatòria per a les immigrants indocumentades, com a remissions a d’altres lleis o l’aplicació de la circular 14/2005.
• Preveure que la sola condició de víctima en situació de dependència econòmica motiva el reconeixement del dret a rebre qualsevol prestació destinada a la protecció, assistència i recuperació.
• Garantir que qualsevol dona víctima de violència de gènere, sense cap exclusió, podrà accedir a tots els recursos de reparació i incloure mecanismes de seguiment en allò referent a la recuperació física, psíquica i social de les dones víctimes.
• Proporcionar la formació específica per a tots els i les professionals del circuit de violència, establir que aquesta sigui obligatòria, suficient i de qualitat, així com avaluar la posada en pràctica de les eines aportades per part dels i les professionals i formular totes les polítiques adreçades a la formació professional des d’una perspectiva de gènere.
• Garantir la immediatesa, disponibilitat i accessibilitat de les mesures d’informació existents.
• Elaborar i posar en pràctica un Programa Sanitari que incorpori accions de detecció, tractament i derivació, i que prevegi instruments de formació i especialització del personal, evitant així la victimització secundària de les víctimes.
• Garantir que els recursos d’assistència i acollida siguin suficients, tinguin una distribució geogràfica igualitària i es faciliti l’accés als esmentats serveis a totes les dones, tenint en compte les necessitats dels col·lectius més vulnerables.
• Preveure mesures específiques destinades a protegir davant la violència de gènere a col·lectius de dones especialment vulnerables: dones que exerceixen la prostitució, les dones rurals, les transsexuals, les que pateixen discapacitats, les portadores del VIH, les dones preses, les que pateixen mutilacions genitals femenines i, especialment a les dones immigrants indocumentades, les d’ètnia gitana i a les dones grans.