Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
25 juliol 2012

Un cementiri davant les Nacions Unides

Armes Sota Control organitza un acte al carrer per reclamar un Tractat sobre Comerç d'Armes sense forats

Les ONG que participen en les negociacions pel TCA a les Nacions Unides han volgut evidenciar que si el Tractat no és sòlid, no servirà per salvar vides. El darrer esborrany de text presentat pel President de la Conferència Diplomàtica, ha patit rebaixes significatives respecte a propostes anteriors.

 

Reacció d'Armes Sota Control a l'esborrany del Tractat sobre Comerç d'Armes

Les ONG valoren críticament la proposta del President de la Conferència Diplomàtica

En general el tractat és massa feble per assolir els seus objectius humanitaris. Si fos promulgat com a llei internacional, aquest text no permetria salvar gaires vides. Els criteris per a jutjar les transferències són especialment febles i l'abast de les armes que han de ser controlades és massa limitat.

• La secció de metes i objectius rebaixa el TCA de la seva categoria de tractat humanitari, el propòsit del qual és salvar vides, prevenir ferits i contribuir al desenvolupament i ho converteix en un simple tractat de regulació destinat només a prevenir la desviació d'armes convencionals cap al comerç il·lícit.

• L'abast previst en el Tractat és entre feble i confús. Inclou les Armes Petites i Lleugeres (SALW en les seves sigles en anglès) com metralladores, pistoles, rifles de franctirador, etc. però només una estreta franja de les armes convencionals més grans, com ara bucs de guerra o sistemes d'artilleria de gran calibre. Per exemple, tot i que inclou avions de combat, no inclou cap altre tipus d'avions militars com els avions no tripulados (com els Predator Drones).

• Encara que es fa referència a les municions i a les parts i components, el llenguatge és completament confús  i permet als països controlar les municions si volen fer-lo, i no controlar-les si no volen.

• Les referències als criteris, per exemple, les regles que els estats han de seguir quan decideixen transferir armes, són bastant àmplies, però amb freqüència confuses. Quan són clares, fixen el llindar tan alt que no queda clar quan poden ser usades en realitat.

Per exemple, només podrien prevenir una transferència d'armes que podria ser usada en un genocidi en els casos que l'estat que fa la transferència tingués intenció que les armes fossin usades per a aquest propòsit (article 3.3). També ignora moltes de les prohibicions més importants en el dret consuetudinari, per exemple la prohibició d'atacar directament la població civil.

• El Tractat protegiria les transferències que complissin les obligacions contractuals existents, sense importar com hagin pogut canviar les circumstàncies des del moment de la signatura (així, Rússia podria seguir venent armes i municions a Síria arran dels contractes existents per a seguir massacrant la població civil)

• El text estableix que 65 estats han de ratificar el tractat perquè pugui entrar en vigor i es podrien trigar anys a aconseguir-lo. El nombre hauria de rebaixar-se a 30 o 40 per a reflectir la urgència d'afrontar el comerç irresponsable d'armes.