Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
28 febrer 2008

Un pas històric cap a un Tractat de prohibició de les bombes de dispersió

Després d’una setmana de negociacions, 82 països decideixen seguir endavant.

22 de febrer de 2008.- Després d’una setmana de negociacions diplomàtiques, les veus de les víctimes i dels estats més compromesos han pervalgut a Wellington. Els països presents a Wellington han aprovat un esborrany del Tractat de prohibició de bombes de dispersió que serà sotmès a negociacions formals a Dublín, el proper mes de maig. L’anomenada “Declaració de Wellington” estableix la prohibició de les bombes de dispersió, l’assistència a les víctimes i la neteja dels territoris afectats.

Les organitzacions de la CMC Barcelona (Fundació per la Pau, Justicia i Pau, Moviment per la Pau i el Comité Català d’Ajuda al Refugiat) i Greenpeace volen mostrar la seva satisfacció perquè el text de l’esborrany no va ser rebaixat durant aquesta reunió crucial. També saluden el paper jugat per l’anfitrió, Nova Zelanda, pel seu fort compromís vers un Tractat de prohibició clar i inequívoc. També pot ser valorat com un gran èxit el fet que 82 països hagin signat el text.

Més de 500 representants de 122 Governs, així com organitzacions de la societat civil i supervivents de les bombes de dispersió procedents de 38 països es van reunir del 18 al 22 de febrer a Nova Zelanda per participar en la penúltima trobada del Procés d’Oslo.

Després d’intenses discusions hi va haver un ampli acord sobre el text dels articles que es refereixen a l’assistencia a víctimes, neteja d’àrees contaminades per submunicions sense detonar i destrucció d’arsenals. Les propostes d’alguns països, especialment europeus, que pretenien diluïr el text i introduïr excepcions a la prohibició, no va ser acceptades. Tot i que seran discutides de nou a Dublin, el text final de l’esborrany no les incorpora.

Els Estats que ara on el passat han utilitzat, produit y emmagazemat bombes de dispersió, i que han subscrit la Declaració de Wellington, han de mostrar la voluntat política de negociar aquest Tractat, per prevenir més morts de civils i assistir a les víctimes en les futures dècades.

Les qüestions més polèmiques i discutides són possibles exepcions al Tractat per a alguns tipus de bombes de dispersió (amb determinades característiques tècniques); periodes de transició en els que, tot i que hagin sigut prohibides encara podrien utilitzar-se; i l’ús de bombes de dispersió en operacions militars realitzades conjuntament amb països que no siguin part del Tractat. Una altra qüestió controvertida és la responsabilitat de països que han utilitzat bombes de dispersió en el passat d’ajudar a la neteja i retirada.

Per a la CMC Barcelona i Greenpeace la situació està clara: les bombes de dispersió ja no tenen sentit. Es tracta d’una arma propia de la Guerra Freda, dissenyada per utilitzar-se contra columnes blindades del Pacte de Varsòvia a les grans planes centre-europees. Però, quan s’usen als camps d’oliveres del sur de Líban i en els saturats suburbis de Basora de forma inevitable maten civils, a més no suposen un avantatge militar.

Durant la setmana, els països en vies de desenvolupament han expressat de forma rotunda el seu suport a un Tractat que prohibeixi totes les bombes de dispersió. Estats com Laos, Líban, Indonesia i Nigèria han reclamat un Tractat el més fort possible, sense excepcions per raons tècniques que ells mai seran capaços de complir. Les preocupacions i dubtes expressats per una minoria d’Estats, especialment els europeus, han sigut recopilats en un document adjunt que serà discutit a Dublín, però que no té ni de bon tros el mateix pes que el text del Tractat.

La CMC Barcelona i Greenpeace feliciten al Govern espanyol per haver signat la declaració de Wellington. Aquest és un pas positiu, que està en consonància amb el compromís de donar suport a totes les iniciatives dirigides a la prohibició de les bombes de dispersió (expressat en el text de la Llei de Comerç d’Armes, aprovat el passat mes de desembre).

No obstant, la insistència de la delegació espanyola en la necessitat de consens i de que es tinguin en compte les preocupacions d’alguns països en relació a les exepcions,etc., són un motiu de preocupació ja que és un retrocés respecte a la seva postura en l’última conferència de Viena. Apel.lem al Govern espanyol a donar suport a un Tractat sense exepció alguna i a donar prioritat a les conseqüències humanitaries d’aquest tipus d’armes.

FI DEL COMUNICAT.

Contacte per a mitjans de comunicació:
Fundació per la Pau
Lourdes Vergés, tel. 93 302 51 29
lverges@fundacioperlapau.org

www.fundacioperlapau.org