Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
12 abril 2006

Violència al Kurdistan de Turquia.

Comunicat del Centre d’Informació i Recerca sobre el poble kurd que exhorta als polítics catalans, espanyols i europeus a un posicionament sobre la violència al Kurdistan i ajudin a la democratització del Kurdistan i Turquia.

(Font: Cirk, Centre d’Informació i Recerca sobre el poble Kurd, de Justícia i Pau)

Violència al Kurdistan de Turquia. Europa ha d’escollir el camp de la pau

Dotze persones, de les quals tres infants, han trobat la mort des de finals de març durant els violents incidents ocorreguts a Diyarbakir, principal ciutat del Kurdistan de Turquia, i a ciutats properes, on les manifestacions s’han anat repetint després de la mort de 14 activistes kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a mans de l’exèrcit turc. Es tracta del pitjor balanç en víctimes civils dels darrers deu anys a Turquia. Aquest nombre elevat de morts s’explica per l’ús indiscriminat d’armes de foc per dissoldre les manifestacions, pràctica totalment impròpia en un país on hauria de primar l’estat de dret i que pretén integrar-se a la Unió Europea (UE).

Si bé la causa immediata dels enfrontaments entre manifestants i forces de l’ordre ha estat la mort d’alguns joves de Diyarbakir enrolats a les files del PKK, aquests incidents han estat provocats per motius més profunds: les dificultats econòmiques de milers de «refugiats interns» kurds instal.lats a Diyarbakir des dels anys 1990, fugint de la política de terra cremada de l’exèrcit turc; els minsos avenços en el reconeixement dels drets polítics i lingüístics de la població kurda malgrat les promeses del govern turc i, finalment, la manca de coratge del Primer Ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per apostar per una solució política al problema kurd i desmarcar-se així de la línia militar i policial marcada per l’Estat major.

A aquests fets, s’afegeix l’estratègia de blocatge de dos extrems oposats. D’una banda, l’aparell de forces de seguretat de Turquia segueix veient amb mals ulls la integració de Turquia a la UE, ja que s’hauria d’adaptar a estàndards europeus i per tant perdre part del poder fàctic que té en aquests moments. Qualsevol incident a les regions kurdes és aprofitat per demanar al govern d’Ankara una política més dura contra el moviment polític kurd legal.

D’altra banda, se situa el PKK, que sembla haver optat per una estratègia a la Pirros: és a dir, provocar el caos perquè l’exèrcit reprimeixi els kurds i així poder presentar-se com el defensor del poble kurd. Marginada de les rondes de contactes entre el govern i el principal partit pro-kurd, Partit per una societat democràtica (DTP), la direcció del PKK vol recuperar el protagonisme perdut des de la detenció del seu líder Abdul.là Öcalan el 1999.

Europa, a través de les seves institucions i societat civil, ha de donar suport als grups i individus que intenten establir ponts de diàleg malgrat la pressió dels dos extrems mencionats. En aquest sentit, creiem que, d’una banda, la UE hauria de donar signes clars que el govern islamista moderat d’Erdogan compta amb el suport incondicional d’Europa per dur a terme les reformes necessàries per a resoldre el problema kurd a Turquia. D’altra banda, considerem que la UE i totes les entitats cíviques haurien de mirar d’ajudar les iniciatives dels líders del DTP per crear una alternativa democràtica al PKK.

Per tot això, adreçant-nos a la societat catalana,

1. Exhortem als partits polítics catalans, amb representació parlamentària a Madrid i a Estrasbourg, per tal que demanin quina és la posició oficial del govern espanyol i de la Comissió europea (Parlament europeu?) davant l’increment de violència al Kurdistan de Turquia.

2. Encoratgem a partits polítics i entitats cíviques a establir lligams amb els representants del DTP per mirar de consolidar una alternativa democràtica al Kurdistan i a Turquia.

Barcelona, 7 d’abril 2006