Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
2 setembre 2009

Zàmbia, Croàcia i Eslovènia ratifiquen el Tractat de prohibició de les bombes de dispersió

Amb la ratificació d’aquests tres estats només falta el suport de 13 països perquè el tractat entri en vigor

El Tractat de Prohibició de les bombes de dispersió és més a prop d’esdevenir una llei d’aplicació internacional. Aquest mes d’agost, Zàmbia, Croàcia, i Eslovènia han ratificat la Convenció, que necessita un total de 30 ratificacions per entrar en vigor. La campanya contra les bombes de dispersió anima els països que no han ratificat que ho facin el més aviat possible perquè la llei es pugui fer efectiva el 2010.

 

NOTA DE PREMSA – 2 de setembre de 2009

 

El tractat de prohibició de les bombes de dispersio en camí d'esdevenir una llei internacional

Amb Zàmbia, Croàcia i Eslovènia ja són 17 els països que l’han ratificat. En calen 30 perquè la norma entri en vigor

El Tractat Internacional de Prohibició de les bombes de dispersió ha superat el mig camí de les 30 ratificacions necessàries per esdevenir una llei de prohibició internacional. Aquest mes d’agost, Zàmbia, el dia 12, Croàcia el 17 i Eslovènia el 19, han ratificat la Convenció sobre bombes de dispersió.

Amb aquesta ràpida ratificació del tractat, els països mostren el seu compromís amb els temes humanitaris i els elogiem per això” assegura Eva Veble de DanChurchAid, membre de la Cluster Muniton Coalition. “Fem una crida a tots els països signants a seguir els mateixos passos i ratificar de seguida per garantir que les mesures per salvar vides humanes de la convenció esdevenen una llei internacional vinculant el més aviat possible”, afegeix. 

La Convenció sobre bombes de dispersió, firmada per 98 països des del desembre de 2008, prohibeix l’ús, la producció, l’emmagatzematge, i la transferència de bombes de dispersió. També estableix la neteja de les àrees contaminades per bombes que no han explotat i determina la provisió d’assistència per les víctimes d’aquestes armes. Un total de 30 països signants han de ratificar perquè la convenció pugui entrar en vigor, sis mesos més tard. Catorze països ja havien ratificat fins el mes d’agost: Albània, Alemanya, Àustria, Espanya, Irlanda, Japó, Laos, Luxemburg, Mèxic, Níger, Noruega, San Marino, Santa Seu i Sierra Leone. Ara ho han fet Zàmbia, Croàcia i Eslovènia. 

Gairebé totes les regions geogràfiques estan representades en aquestes ratificacions així com països afectats com Albània, Sierra Leone, i Laos, que acollirà la primera trobada d’estats part de la convenció dins del primer any d’entrada en vigor. Entre els estats que han ratificat també hi ha cinc de les nacions que van liderar el procés per crear la convenció: Àustria, Irlanda, Mèxic, Noruega i la Santa Seu. Espanya, el primer estat signatari a completar la destrucció de tots els seus estocs de bombes de dispersió, ha ratificat, igual que ho han fet Alemanya I Japó, ambdós comprometent-se a destruir els seus estocs de bombes el més aviat possible.

Com més a prop estem de l’entrada en vigor, més protegit esdevé el món de les bombes de dispersió” assegura en Thomas Nash, Coordinador de la CMC. “Qualsevol que consideri la possibilitat d’utilitzar bombes de dispersió serà apartat amb la perspectiva de violar la llei internacional, motiu pel qual és vital que la Convenció tingui efecte el més ràpidament possible”, afegeix. 

La Convenció sobre bombes de dispersió està en camí de tenir efecte durant el 2010, demostrant la ràpida emergència d’una nova norma internacional contra aquestes armes. El nombre de ratificacions s’espera que creixi ràpidament, amb Bulgària, Burkina Faso, Burundi, França, Gàmbia, Libèria, Lituània, Montenegro, Palau, Panamà, Tunísia i Uruguai, que s’espera que ratifiquin en els propers mesos.

Força països signants ja han iniciat la implementació del text i haurien de completar la destrucció del seus estocs abans del termini de vuit anys que estableix la convenció. L’habilitat dels països per complir el termini de deu anys per a la neteja d’àrees contaminades per les bombes de dispersió dependrà de l’augment de l’assistència financera i tècnica que els països donants han de proveir d’acord amb el Tractat mentre que la tasca d’assistència a les víctimes és un compromís de per vida.

Abans que puguin ratificar, la majoria dels 83 països signants que falten han de d’aprovar mesures nacionals d’implementació, incloent-hi la imposició de sancions penals. Activistes d’Austràlia, Canadà, Dinamarca, Nova Zelanda, Suècia, el Regne Unit i d’arreu del món estan treballant per garantir legislacions dures amb una interpretació clara de les provisions clau com la prohibició de donar suport a països no signants amb actes prohibits.

"A més d’una ratificació ràpida, és crucial que els països signants interpretin i apliquin les prohibicions de la convenció el més àmpliament possible per tal de maximitzar l’impacte humanitari” afirma el codirector de la CMC Steve Goose de Human Rights Watch.

La CMC, de la qual és membre la Fundació per la Pau, continua pressionant als signants del tractat perquè el ratifiquin i als països reticents perquè el signin. A més, està treballant amb supervivents de les bombes de dispersió per garantir que els països no signants on s’han fet servir aquestes armes –com ara Cambodja, Iraq, Sèrbia, Tadjikistan i Vietnam– se sumin a la convenció al més aviat possible.