Arrelar la Pau / DENIP 2018

Aquets 30 de gener, els nostre institut s’ha adherit a la celebració del Dia Escolar per la Noviolència i la Pau  (DENIP 2018).  Enguany el lema ha estat: Plantem vida. Diferents terres procedents de punts geogràfics familiars i variats, han ajudat en l’arrelament de l’olivera que hem plantat. L’acte  s’ha iniciat amb l’acció del Taller de Teatre. Tot seguit l’alumnat de clàssiques ens ha fet gaudir amb l’oratòria de “L’olivera en la cultura clàssica i el Mediterrani”, acompanyada d’un recitatiu de l’inici de la Ilíada d’Homer, adaptat. Una miqueta de música: Somewhere over the rainbow ; amb la veu de Maria Campavadal acompanyada al piano per la Martina. Seguidament, alumnat i professorat hem plantat  l’olivera; acompanyats del recitatiu de  Versos per la Pau, a dues veus; donant visibilitat a les 25 llengües que convivim al centre. Ha clos l’acte la guitarra  i veu de la Marina Castell i la Laia Pons, amb una composició pròpia: L’Arbre de la ciutat. “Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau”

VERSOS PER LA PAU. POESIA A DUES VEUS

L’estranger, Josep Palau i Fabre
-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Pido la paz i la palabra, Blas de Otero

Escribo
en defensa del reino
del hombre y su justicia. Pido
la paz
y la palabra. He dicho
«silencio»,
«sombra»,
«vacío»
etcétera.
Digo
«del hombre y su justicia»,
«océano pacífico»,
lo que me dejan.
Pido
la paz y la palabra.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Si el món fos…, Joana Raspall

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrits fals…
Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet 

Insubmissió, Caterina Albert,
No vull que em segresteu el pensament
dintre de fets o fórmules pactades;
vull, com les aus, les ales lliberades
per volar en tot moment,
ara a dreta, ara a esquerra, per l’espai
ple d’infinites rutes invisibles;
no hi vull destorbs forans, límits noïbles
que a bestreta m’imposen un camí.
Vull ésser plenament mestre de mi
i no un esclau de forces alienes,
en tant que humanes, míseres, fallibles;
vull les facultats plenes
servar de mon privat discerniment
i en mi respectar furs
que en els demés respecto sens protesta.
Anorreada o xalesta,
amb jorns plàcids o durs,
vaig rebre de Déu la meva vida
i comptes sols a n’Ell li’n vull donar
i sols d’Ell vull estar a l’alt manar
i sols d’Ell rebre lleis i pauta i mida,
sense manifassers per entremig
que amb matusser trepig
de mes oracions la pau violin
i que mentre ells volin
a mi vulguin privar-me de volar.
Qui per son diví antoix me va crear,
alhora performava mon destí;
i així, del Qui
per mi és tot jo i jo tot d’Ell
sols vull sofrir el rigorós cinyell,
sols vull estar al franc servir,
del jorn de ma naixença
fins al jorn de morir

Divisa, Maria-Mercè Marçal

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Nocturno sin patria, Jorge Debravo

Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire…

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie…
Y todos tienen su parcela de aire.

Podries, Joana Raspall

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva,
i diries “sí” en un altra llengua.
T’hauries criat  d’una altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics  i jocs d’una altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu  perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.

Podries ….podries…

Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.