Podries ser tu, sí, tu!
Emigrar, canviar de lloc de residència ha estat una pràctica constant de l’espècie humana al llarg de la història i avui és una opció lliure de cada persona i un dret reconegut per les Nacions Unides. Malauradament però, en aquests moments milions de persones es veuen forçades a marxar de casa seva. Per què? Com es pot evitar?
Aquesta instal·lació forma part del treball pedagògic, realitzat per l’alumnat de Filosofia, Sociologia i Economia, de l’Institut Pius Font i Quer, de Manresa: que participa del projecte Enfortim Drets!, amb sis centres més de Catalunya, coordinats per FundiPau.
Durant aquest curs 2017/18 impulsem un procés de recerca i de reflexió sobre les causes que hi ha darrera el refugi i debatem sobre possibles solucions per contribuir a que ningú no hagi de fugir de casa seva.
La nostra Instal·lació proposa a l’espectador que n’esdevingui actor, ja que demana interactuar-hi amb una actitud curiosa de recerca en cada detall. Contemplar-ne la bellesa plàstica del conjunt; obrir capses i descobrir-ne els detalls que amaguen en el seu interior; llegir-ne les cites i/o informacions; jugar al tauler del negoci de les armes; obrir el maletí del migrant; emmirallar-se en el jo que et diu: podries ser tu, sí, tu! , escoltar les ones i els rostres de la mediterrània; parar per un moment el tràfec quotidià i amarar-se saonadament d’un pensament crítica. El conjunt convida a reflexionar sobre els següents eixos:
Exterior:
- Conflictes bèl·lics
- Armes, guerra i economia
- L’Arbre dels Drets Humans
- Identitat i diversitat: entra-hi!
Interior
- Migració i Refugi
“Què podem fer davant les misèries del món? Nosaltres, des d’aquí, què hi podem fer?” … “No malgastem tot el que tenim. Adonem-nos del valor de tenir llum o aigua potable a casa. Siguem conscients de la sort que tenim. Sense culpabilitats, però amb responsabilitat”. I d’aquesta consciència n’ha de sortir el compromís d’ajudar. (Christine Guinot)
“Cada persona morta és una vida perduda, plena de somnis, de capacitats, de sentiments, i aquest és el missatge més important de la nostra iniciativa: cal reflexionar, mirar les persones als ulls, adonar-nos que no parlem de xifres i estadístiques, sinó de persones que mereixen una vida digna, un futur millor i els mateixos drets, com tots els éssers humans. Volem que el Mediterrani sigui un mar de trobada, d’alegria i d’intercanvi, i no una fossa comuna de gent que fuig de la misèria.” StopMareMortum
“A Europa veiem molta mascareta i molt poca dignitat.”
Oscar Camps / Open Arms
La manca de controls en matèria d’armes permet que alguns s’aprofitin del sofriment dels altres. Tot i que l’atenció internacional centre els seus objectius en la necessitat de controlar les armes de destrucció massiva, el tràfic d’armes convencionals continua desenvolupant-se en un buit moral. Cada vegada hi ha més països que han començat a fabricar armes lleugeres, molts d’ells sense gaires mitjans per regular-ne l’ús ni intencions de fer-ho. Els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU –Estats units, Gran Bretanya, França, Rússia i Xina- dominen la indústria armamentista mundial. La majoria de regulacions nacionals per controlar les armes es presten a nombroses trampes o no es fan complir. Les febleses principals en aquest sentit, són la manca de controls estrictes dels intermediaris, els fabricants legítims i el <<destí final>> de les armes. Aquestes armes cauen en males mans per culpa de les escasses regulacions a què està sotmesa la seva possessió, o bé perquè els seus propietaris legítims les utilitzen incorrectament o els donen un mal ús.
The Arms Bazaar: Shattered Lives
La declaració Universal dels Drets Humans té cura, primerament, de tots nosaltres, sense importar qui som o on vivim.
Aquests drets van ser proclamats per les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, quan el món va dir “mai més” als horrors de la Segona Guerra Mundial.
Governs d’arreu van prometre que comunicarien a tothom aquests drets i que farien el possible per donar-los suport.
Nens i grans tenim aquests drets. Tots naixem lliures i iguals. Els nostres drets formen part del que ens fa humans i ningú no hauria de treu’ns-els.
Ammnistia Internacional Catalunya
- Naixem lliures i iguals
- Tenim els mateixos drets
- Tenim dret a la vida
- L’esclavitud està prohibida
- No es pot torturar mai
- Tenim personalitat jurídica
- Som iguals davant de la llei
- Podem recórrer als tribunals
- No a les detencions arbitràries
- Judicis justos i imparcials
- Presumpció d’innocència
- Respecte a la vida privada
- Llibertat de circulació i residència
- Dret a buscar asil
- Dret a la nacionalitat
- Dret al matrimoni i al divorci
- Dret a la propietat
- Llibertat de pensament
- Llibertat d’expressió
- Llibertat de reunió
- Participació en la vida política
- Drets econòmics, socials i culturals
- Dret al treball
- Dret al descans
- Dret a un nivell de vida digne
- Dret a l’educació
- Dret a la cultura
- Dret a un ordre social just
- Drets i deures
- Prohibit suprimir drets
Sociòloga
20/03/2019 @ 07:57
Hola, alumnes de filosofia, sociologia i economia de l’institut Font i Quer. Passo tots els dies per l’encertada exposició de “podries ser tu” que heu instal·lat a l’hospital de Manresa. Gràcies per mostrar els horrors dels desplaçaments forçosos. Només hi ha una cosa que crec que no heu desenvolupat. Malhauradament en gairebé totes les províncies d’Espanya es fabriquen armes. Us deixo un enllaç perquè el vegeu millor http://www.centredelas.org/es/base-de-datos/industria-militar/mapa-interactivo-la-industria-militar-en-espana . Vinc d’una comunitat autònoma famosa per la seva tradició en el sector. Encara podéu trobar empreses com SAPA, SENER o Gamesa (N’hi nan moltes més). I m’alegra comprovar que hi ha joves interessats per les ciències socials. Gràcies pel vostre esforç.