08/03/2018

SON LÍCITES LES EMPRESES D’ARMES?

Us explicarem dos casos preocupants relacionats amb empreses espanyoles.

Començarem parlant de INSTALAZA:

Al Iemen s’ha detectat la presència de llançacoets C-90CR i granades de mà produïdes per l’empresa espanyola Instalaza en mans de la insurgència Huti. Aquestes armes procedeixen de l’Aràbia Saudita i han acabat en mans de la insurgència Huti. Malgrat aquest fet, les exportacions d’armament de Espanya a l’Aràbia Saudita han continuat produint-se.

El govern del Iemen no ha comprat aquestes armes a Espanya, per tant que els hutíes estiguin en possessió d’aquestes armes, només pot ser degut a que les hagin robat a les pròpies forces de l’Aràbia Saudita o que l’Aràbia Saudita les hagi subministrat a grups rebels iemenites i que els hutíes se les hagin sostret a aquests grups.

Conclusió: Per tant, sabent tot lo que hem dit, podem confirmar que el material enviat al Aràbia no sempre es queda al seu destí inicial… Per tant és lícit seguir comerciant amb aquest país sabent-ho tot? Està actuant el govern d´Espanya de forma adequada?

A continuació us explicarem el cas més destacat:

Al juny de 2015 un camió carregat amb més de 21 tones de material explosiu (Corda detonant) va estar retingut per la duana turca a la frontera siriana, el material procedia de la planta de MAXAM Anadolu, filial turca de la espanyola Maxam.

El carregament tenia permís policial turc i el seu destí era Estimen. Lo sospitós és que aquest carregament havia de creuar territori sirià per arribar al seu destí amb l’evident risc que acabés en mans de qualsevol grup armat o fins i tot del ISIS.

Es en certa manera lògic pensar que es tractava d’un enviament il·legal d’explosius a alguna de les milícies, amb el consentiment del Govern turc o d’alts càrrecs públics.

Si era un carregament il·legal qui el va autoritzar?

Segons diferents fonts consultades, em pogut saber que l’empresa destinatària que figura a la factura com a compradora, és fantasma, no existeix, tant telefònicament com a internet no hi ha rastre d’ella. L’empresa productora afirma no tenir coneixement d’aquesta operació comercial. Una cosa improbable ja que sense una demanda de compra d’una empresa, l’administració turca no pot concedir una autorització per tal de que les armes passin la frontera i puguin ser exportades. De fet aquesta documentació hi era amb el carregament d’explosius.

L’empresa fabricant és Maxam Anadolu, una de les 45 filials de l’espanyola Maxam. De fet, en el consell d’administració de Maxam Anadolu hi ha un delegat de Maxam Espanya i aquest és el que decideix l’estratègia que ha de seguir l’empresa turca. Segons Maxam l’empresa turca pren les seves decisions de forma independent a l’espanyola.

Tenint en compte això, hem de considerar diferents aspectes com que Espanya havia de saber d’aquesta venda, ja que és impossible que no tingués coneixement de la venda ni de la ruta, per tant, nosaltres suposem que sabien que estaven venent explosius a les milícies sirianes o a ISIS. Però atès que la fabricació i venda es duen a terme des d’una empresa turca (Maxam Anadolu) i en territori turc, Maxam Espanya no ha de demanar autorització a la JIMDDU (Junta Interministerial de material de defensa i doble ús) i en duanes no cal registrar aquesta venda.

Gràcies a les filials de Maxam per tot el mòn, aquesta evita la juridisdicció espanyola i el control del JIMDDU.

Un dels elements clau que explica l’elevada quantia de les transferències
espanyoles d’armament és la política de foment de les exportacions que ha
continuat posant en pràctica el Govern. Aquesta política està marcada per
un important grau de secretisme i opacitat. En aquest sentit, les estadístiques oficials segueixen sense aportar informació sobre els contractes govern a govern celebrats al llarg de l’any.

Conclusió: Per tant com pot Maxam seguinr venent explosius i no acatar la legislació europea i espanyola? Fàcil, constituint una empresa en un altre país que té personalitat jurídica pròpia en aquest país i així eludeix els controls polítics i jurídics espanyols. La qüestió és:

Què pensa fer el nostre Govern amb Maxam, premiar-la per això ? Contractar més subministraments d’explosius, bombes o míssils? o es prendrà seriosament el control d’armament per impedir que vendes com aquestes es duguin a terme?