20-J Dia de les Persones Refugiades. Declaració de FundiPau
No es pot entendre la història de la Humanitat sense reconèixer el paper clau que hi han jugat els moviments humans. A la recerca de noves expectatives de futur, per millorar les condicions de vida, per descobrir nous espais o per fugir de situacions adverses, la mobilitat ha acompanyat sempre els processos de transformació històrics.
Avui, aquesta mobilitat continua. I les entitats que treballem per la pau, els drets humans i la justícia social, seguim exigint que es protegeixin els drets de les persones que es mouen. Perquè puguin moure’s voluntàriament, i no forçades per les circumstàncies. Perquè el seu trajecte sigui segur i lliure d’abusos i perills. Perquè la seva incorporació a les societats d’acollida sigui inclusiva i garantista. Perquè el món sigui, per a tothom, un espai de respecte i convivència pacífica. Per això demanem polítiques migratòries eficients, que garanteixin els drets humans i protegeixin la mobilitat de les persones, alhora que es construeixen societats democràtiques més diverses i respectuoses.
Quan al 1951 es va signar la Convenció de Ginebra, es volia protegir els drets i les llibertats fonamentals de les persones refugiades, i promoure la solidaritat internacional en aquest àmbit. Es volia garantir la seguretat de les persones que fugien per temor a persecucions per raons ètniques, religioses, nacionals, de pertinença a determinat grup social o per opinions polítiques. Es volia establir una xarxa de suport internacional que garantís que, davant de les vulneracions sistemàtiques de drets, les persones poguessin ser rebudes en països diferents als seus, garantint-los uns mínims dignes d’acollida i integració.
Avui, aquesta Convenció i el seu protocol de 1967, són més necessàries que mai. Perquè la violència continua en moltes parts del món, i les persecucions per raons distintes també.
De fet, segons les dades que acaba de donar a conèixer l’ACNUR, el món va acabar el 2019 amb 79 milions i mig de persones refugiades i desplaçades, la xifra més alta mai registrada. No podem defugir la realitat, cal afrontar-la.
Així, en la commemoració del dia de les persones refugiades, volem reclamar que es protegeixi aquesta figura i que es garanteixi el dret d’asil arreu del món. Per això reclamem:
- Que es revisi, sempre amb una perspectiva garantista, la definició de persona refugiada, per incloure realitats que es desconeixien ara fa 70 anys, com les mobilitats forçades per raons climàtiques o les violències sistèmiques entre d’altres.
- Que els estats garanteixin vies d’accés segures per a les persones refugiades, i que no s’escudin en la protecció de fronteres per desatendre ningú, ni per limitar el dret a la protecció internacional.
- Una política d’asil sòlida que faciliti l’acollida, incorporació i inclusió de les persones refugiades a les societats d’acollida, i que garanteixi la seva participació social plena sense espais de vulnerabilitat ni discriminació.
- Accions de sensibilització que recordin la importància històrica de la figura de l’asil, la seva constitució com un dret internacional i la necessitat de protegir-lo i defensar-lo. I demanem accions que lluitin contra la discriminació, la xenofòbia i els discursos d’odi.
Cal una voluntat política, de governs i comunitat internacional, de promoure una cultura de pau, la justícia global i el respecte als drets humans. Sense treballar en la resolució dels conflictes armats enquistats, impedir un comerç d’armes que facilita atrocitats i genocidis i protegir seriosament els drets humans, hi haurà gent que fugirà de l’horror. I seguirem exigint i treballant perquè això passi.
Però mentre això no s’esdevé, és imprescindible protegir, millorar i garantir el dret d’asil i l’atenció a les persones refugiades.
