Creixen els arsenals nuclears mundials mentre els estats continuen modernitzant-los — Llançament del nou anuari del SIPRI
Comunicado de prensa en castellano / Press Release in English
(Estocolm, 14 de juny del 2021). Avui, l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) llança el seu anuari SIPRI Yearbook 2021, que avalua la situació actual en matèria d’armaments, desarmament i seguretat internacional. Una dada clau és que, el 2020, malgrat la disminució global del nombre d’ogives nuclears, se’n van desplegar més en forces operatives.
Indicadors de l’estancament de la reducció dels arsenals nuclears
A l’inici del 2021, els nou països amb armament nuclear —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i la República Democràtica Popular de Corea (Corea del Nord)— posseïen conjuntament unes 13.080 armes nuclears. Aquesta xifra representa una disminució respecte de les 13.400 que el SIPRI va calcular que tenien al començament del 2020 (vegeu la taula de més avall).
Malgrat aquesta reducció general, el nombre estimat d’armes nuclears desplegades actualment en forces operatives va créixer fins les 3.825, des de les 3.720 de l’any passat. D’aquestes, al voltant de 2.000 —gairebé totes de Rússia o els EUA— es van mantenir en un estat d’alerta operativa alta.
Mentre que el 2020 els EUA i Rússia van continuar reduint les seves existències generals d’armes nuclears al desmantellar ogives en desús, es calcula que a l’inici del 2021 disposaven d’unes 50 ogives nuclears més en desplegaments operatius que un any abans. Rússia també va incrementar el seu estoc militar nuclear general en unes 180 ogives, degut principalment al desplegament de més míssils balístics intercontinentals terrestres amb múltiples ogives (ICBM) i míssils balístics de llançament submarí (SLBM). Les forces nuclears estratègiques desplegades pels dos països es van mantenir dins dels límits establerts pel Tractat per a la Reducció d’Armes Estratègiques Ofensives del 2010 (Nou START), tot i que el tractat no limita les existències totals d’ogives nuclears.
‘Sembla que ara, el nombre total d’ogives en les reserves militars mundials està augmentant, un indicador preocupant de que la tendència a la baixa que ha caracteritzat els arsenals nuclears globals des de la fi de la guerra freda s’ha estancat’, afirma Hans M. Kristensen, membre associat sènior del Programa de Desarmament Nuclear, Control d’Armes i No-Proliferació del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Americans (FAS). ‘La pròrroga en el darrer moment del Nou START per part de Rússia i els EUA el febrer d’enguany va ser un alleujament però les perspectives d’un control d’armes nuclears bilateral addicional entre les superpotències nuclears continuen sent minses’.
Rússia i els EUA posseeixen conjuntament més del 90 % dels arsenals nuclears mundials. Tots dos països tenen en marxa programes amplis i cars per substituir i modernitzar les seves ogives nuclears, els míssils i els sistemes de llançament aeris així com les instal·lacions de producció.
‘Sembla que tant Rússia com els EUA estan donant més importància a les armes nuclears en les seves estratègies nacionals de seguretat’, afirma Kristensen.
Els altres països amb armes nuclears inverteixen en les seves capacitats futures
Els altres set països amb armes nuclears també estan desenvolupant o desplegant nous sistemes d’armes o bé han anunciat la seva intenció de fer-ho. La Revisió Combinada de Seguretat, Defensa, Desenvolupament i Política Exterior del Regne Unit, publicada a principis del 2021, va capgirar la política de reducció dels arsenals nuclears del país i va elevar el límit previst per a armes nuclears de 180 a 260.
La Xina està immersa en una modernització i expansió significatives de les seves existències d’armes nuclears, i l’Índia i el Pakistan també sembla que estiguin ampliant els seus arsenals nuclears.
Corea del Nord continua fent millores en el seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. Tot i que durant el 2020 no va realitzar cap prova nuclear ni proves de míssils balístics de llarg abast, va continuar amb la producció de material fissible i el desenvolupament de míssils balístics de curt i llarg abast.
‘L’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears a principis del 2021 subratlla la creixent divisió entre els països amb armament nuclear —que estan invertint en un futur a llarg termini de les seves forces nuclears—, i altres països, impacients per veure algun avanç en el desarmament nuclear promès pel Tractat de No-Proliferació Nuclear’ afirma Matt Korda, investigador associat del Programa de Desarmament Nuclear, Control d’Armes i No-proliferació del SIPRI i investigador associat del Projecte d’Informació Nuclear del FAS.
Forces nuclears mundials, gener 2021
|
País |
Ogives desplegades* |
Altres ogives** |
Total 2021 |
Total 2020 |
|
EUA |
1 800 |
3 750 |
5 550 |
5 800 |
|
Rússia |
1 625 |
4 630 |
6 255 |
6 375 |
|
RU*** |
120 |
105 |
225 |
215 |
|
França |
280 |
10 |
290 |
290 |
|
Xina |
|
350 |
350 |
320 |
|
Índia |
|
156 |
156 |
150 |
|
Pakistan |
|
165 |
165 |
160 |
|
Israel |
|
90 |
90 |
90 |
|
Corea del Nord**** |
. . |
[40–50] |
[40–50] |
[30–40] |
|
Total |
3 825 |
9 255 |
13 080 |
13 400 |
|
Font: SIPRI Yearbook 2021 *‘Ogives desplegades’ fa referència a ogives situades en míssils o ubicades en bases amb forces operatives. **‘Altres ogives’ fa referència a ogives emmagatzemades o reservades i a ogives en desús esperant el desmantellament. ***El 2010, el Govern britànic va declarar que la seva reserva d’armes nuclears no superaria les 225 ogives. El SIPRI calcula que el gener del 2021 la reserva es mantenia en aquesta xifra. Aquesta és una revisió d’avaluacions prèvies del SIPRI que es basen en informació nova. La reducció planificada fins a les 180 ogives a mitjan 2020 ha acabat amb una revisió del govern feta el 2020 i publicada a principis del 2021. La revisió va introduir un nou límit de 260 ogives. ****Les dades de Corea del Nord són estimacions fetes pel SIPRI del nombre d’ogives que el país podria construir amb la quantitat de material físsil que ha produït. No es disposa de cap evidència pública que provi que Corea del Nord hagi produït una ogiva nuclear operativa per llançar amb un míssil balístic d’abast intercontinental però podria tenir un petit nombre d’ogives per a míssils balístics d’abast mitjà. Les xifres de Corea del Nord són molt incertes i no s’inclouen en els totals globals. Notes: Totes les estimacions són aproximades. El SIPRI revisa cada any les seves dades sobre les forces nuclears mundials en base a la nova informació i a les actualitzacions d’avaluacions anteriors. Les dades de Rússia i els EUA no es corresponen necessàriament a les declaracions que apareixen en el seu Tractat per a la Reducció d’Armes Estratègiques Ofensives (Nou START) del 2010, a causa de les normes de recompte del tractat. Els totals globals s’han arrodonit a les 5 ogives més properes. |
||||
Una perspectiva ambivalent de la seguretat i l’estabilitat mundials
La 52a edició del SIPRI Yearbook mostra tant evolucions negatives com algunes d’esperançadores de l’any 2020.
‘Tot i l’esclat de conflictes, l’augment de la despesa militar i, per descomptat, el primer any d’una pandèmia mundial devastadora, en general la seguretat humana global no es va continuar deteriorant el 2020. Els petits punts de consol de l’any inclouen una caiguda important del nombre de persones que va morir en conflictes armats al món. A diferència d’anys anteriors, el comerç internacional d’armes no va créixer. I la Cimera d’Acció pel Clima va aconseguir algun avenç notable —tot i que encara insuficient—cap als objectius pel clima’, afirma el director del SIPRI, Dan Smith.
A més de la cobertura detallada de les qüestions sobre el control de les armes nuclears i la no-proliferació, la darrera edició del SIPRI Yearbook també inclou informació sobre l’evolució en el control de les armes convencionals el 2020; resums regionals de conflictes armats i gestió de conflictes; dades detallades i debats sobre despesa militar, transferències internacionals d’armes i producció d’armes; i una cobertura integral dels esforços per combatre les amenaces química i biològica a la seguretat.
Per a editors
El SIPRI Yearbook és un compendi d’informació i anàlisis innovador sobre l’evolució en armaments, desarmament i seguretat internacional. Quatre de les principals dades del SIPRI Yearbook 2021 s’han llançat prèviament el 2020–21: les vendes totals de les 25 principals empreses productores d’armes (desembre 2020), les transferències internacionals d’armes (març 2021), la despesa militar mundial (abril 2021) i les tendències en les operacions de pau multilaterals (maig 2021). Els llançaments previs es poden trobar a: www.sipri.org/media/pressreleases. El SIPRI Yearbook el publica Oxford University Press. Més informació a: www.sipriyearbook.org.
