Foto de DON JACKSON-WYATT a Unsplash
(Estocolm, 22 d’abril del 2024) La despesa militar mundial va arribar als 2,44 bilions de dòlars el 2023, xifra que suposa un augment del 6,8% en termes reals respecte el 2022. Es tracta de l’increment interanual més elevat des del 2009. Els 10 països que més van gastar el 2023 —amb els Estats Units, la Xina i Rússia al capdavant— tots van augmentar la seva despesa militar, segons les noves dades sobre despesa militar mundial publicats avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), disponibles a www.sipri.org.
Comunicado de prensa en castellano / Press release in English
La despesa militar augmenta a totes les regions
La despesa militar mundial va augmentar per novè any consecutiu fins a aconseguir el màxim històric de 2,44 bilions de dòlars. Per primera vegada des del 2009, la despesa militar va augmentar en les cinc regions geogràfiques definides pel SIPRI, amb increments especialment importants a Europa, Àsia i Oceania i Orient Mitjà.
‘L’augment sense precedents de la despesa militar és una resposta directa al deteriorament mundial de la pau i la seguretat’, afirma Nan Tian, investigador sènior del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. ‘Els estats estan donant prioritat a la força militar, però corren el risc d’entrar en una espiral d’acció-reacció en un panorama geopolític i de seguretat cada vegada més volàtil’.
L’ajuda militar a Ucraïna redueix la diferència de despesa respecte Rússia
Rússia va augmentar un 24% la seva despesa militar fins arribar a la xifra estimada de 109.000 milions de dòlars el 2023, amb un increment del 57% des del 2014, any en què es va annexionar Crimea. El 2023, la despesa militar russa va representar el 16% de la despesa pública i la seva càrrega militar (despesa militar com a percentatge del producte interior brut, PIB) era del 5,9%.
Ucraïna va ser el vuitè país que més va gastar el 2023, amb un augment de la despesa del 51% fins arribar als 64.800 milions de dòlars. Això va suposar per a Ucraïna una càrrega militar del 37% i va representar el 58% de la despesa pública total.
La despesa militar d’Ucraïna el 2023 va ser un 59% de la de Rússia. No obstant això, Ucraïna també va rebre almenys 35.000 milions de dòlars en ajuda militar durant l’any, inclosos 25.400 milions de dòlars dels Estats Units. L’ajuda i la pròpia despesa militar ucraïnesa combinades, van equivaldre aproximadament al 91% de la despesa russa.
Els EUA es mantenen com el país amb més despesa de l’OTAN, però els membres europeus augmenten la seva participació
El 2023, els 31 membres de l’OTAN van gastar 1,34 bilions de dòlars, quantitat que equival al 55% de la despesa militar mundial. La despesa militar dels EUA va augmentar un 2,3% fins arribar als 916.000 milions de dòlars, xifra que va representar el 68% de la despesa militar total de l’OTAN. El 2023, la majoria dels membres europeus de l’OTAN van augmentar la seva despesa militar. La seva participació combinada va representar el 28% del total de l’OTAN, la més alta en una dècada. El 4% restant va correspondre al Canadà i Turquia.
‘Per als estats europeus de l’OTAN, els dos últims anys de guerra a Ucraïna han canviat fonamentalment les perspectives de seguretat’, afirma Lorenzo Scarazzato, investigador del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. ‘Aquest canvi en la percepció de les amenaces es reflecteix en l’augment de la proporció del PIB que es destina a la despesa militar, i l’objectiu del 2% de l’OTAN es considera cada vegada més com un punt de referència i no com una fita a aconseguir’.
Una dècada després que els membres de l’OTAN es comprometessin formalment a destinar el 2% del PIB a despeses militars, 11 dels 31 membres de l’OTAN van aconseguir o van superar aquest nivell el 2023, la xifra més alta des que es va assumir el compromís. Un altre objectiu —destinar almenys el 20% de la despesa militar a ‘despeses d’equipament’— el van complir 28 membres de l’OTAN el 2023, davant dels 7 el 2014.
L’increment de la despesa militar xinesa dispara la dels seus veïns
La Xina, el segon país del món com més despesa militar, el 2023 va destinar uns 296.000 milions de dòlars a aquesta partida, fet que suposa un augment del 6% respecte el 2022. Aquest va ser el seu 29è augment interanual consecutiu de la despesa militar. La Xina va comptabilitzar la meitat de la despesa militar total de la regió d’Àsia i Oceania. Diversos veïns de la Xina han vinculat els seus propis augments de despesa a l’increment de la despesa militar xinesa.
El Japó va destinar 50.200 milions de dòlars a despesa militar el 2023, un 11% més que el 2022. La despesa militar de Taiwan també va créixer un 11% el 2023, fins arribar als 16.600 milions de dòlars.
‘La Xina està destinant una gran part del seu creixent pressupost militar a augmentar la preparació en combat de l’Exèrcit Popular d’Alliberament’, afirma Xiao Liang, investigador del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. ‘Això ha portat als governs del Japó, Taiwan i altres països a augmentar significativament les seves capacitats militars, una tendència que s’accelerarà els pròxims anys’.
La guerra i les tensions a l’Orient Mitjà impulsen el creixement més gran en despesa de l’última dècada
La despesa militar estimada a l’Orient Mitjà va augmentar un 9% fins arribar als 200.000 milions de dòlars el 2023. Es tracta de la taxa més elevada de creixement anual registrada a la regió en l’última dècada.
Israel va augmentar la seva despesa miliar en un 24% —el segon major increment de la regió després de l’Aràbia Saudita— fins arribar als 27.500 milions de dòlars el 2023. El principal motiu de l’increment va ser l’ofensiva a gran escala a Gaza en resposta a l’atac de Hamàs contra el sud d’Israel l’octubre del 2023.
‘El gran augment de la despesa militar a l’Orient Mitjà el 2023 reflecteix la ràpida evolució de la situació a la regió, des de la intensificació de les relacions diplomàtiques entre Israel i diversos països àrabs en els últims anys fins a l’esclat d’una gran guerra a Gaza i el temor a un conflicte a tota la regió’, afirma Diego Lopes da Silva, Investigador Sènior del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI.
Accions militars contra el crim organitzat disparen la despesa a l’Amèrica Central i el Carib
La despesa militar a l’Amèrica Central i el Carib el 2023 va ser un 54% superior a la de 2014. L’escalada dels nivells de delinqüència ha portat a un increment de l’ús de les forces militars contra les bandes criminals en diversos països de la subregió.
La despesa militar de la República Dominicana va augmentar un 14% el 2023 en resposta a l’augment de la violència de bandes a la veïna Haití. La despesa militar de la República Dominicana va augmentar considerablement des del 2021, després de la crisi provocada per l’assassinat del president haitià Jovenel Moïse a Haití.
A Mèxic, la despesa militar va arribar als 11.800 milions de dòlars el 2023, un 55% més que el 2014 (però un 1,5% menys que el 2022). Les assignacions a la Guàrdia Nacional —una força militaritzada utilitzada per a frenar l’activitat criminal— van augmentar del 0,7% de la despesa militar total de Mèxic el 2019, quan es va crear la força, a l’11% el 2023.
‘L’ús de l’exèrcit per a reprimir la violència de les bandes ha estat una tendència creixent a la regió durant anys, ja que els governs són incapaços d’abordar el problema utilitzant mitjans convencionals o prefereixen respostes immediates —sovint més violentes—’, afirma Diego Lopes da Silva, Investigador Sènior del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI.
Altres dades destacables
- L’Índia va ser el quart país del món amb una major despesa militar el 2023. Amb 83.600 milions de dòlars, la seva despesa militar va ser un 4,2% superior a la del 2022.
- L’increment percentual més elevat de despesa militar de qualsevol país el 2023 es va registrar a la República Democràtica del Congo (+105%), on s’ha produït un prolongat conflicte entre el govern i grups armats no estatals. Sudan del Sud va registrar el segon major augment percentual (+78%) enmig de la violència interna i els efectes indirectes de la guerra civil sudanesa.
- Polònia, va ser el 14è país amb una major despesa militar del món, arribant als 31.600 milions de dòlars, amb un creixement del 75% entre 2022 i 2023 —amb diferència, el major increment anual de qualsevol país europeu.
- El 2023, la despesa militar del Brasil va augmentar un 3,1%, fins als 22.900 milions de dòlars. Citant la directriu de despesa de l’OTAN, membres del Congrés del Brasil van presentar una esmena constitucional al Senat el 2023 que pretén augmentar la càrrega militar del Brasil a un mínim anual del 2% del PIB (enfront de l’1,1% el 2023).
- Algèria va augmentar la seva despesa militar en un 76% fins a arribar als 18.300 milions de dòlars. Aquest va ser el nivell de despesa més gran mai registrada per Algèria i en gran mesura va ser degut a un fort augment dels ingressos procedents de les exportacions de gas a països d’Europa a mesura que s’allunyaven dels subministraments russos.
- L’Iran va ser el quart país de l’Orient Mitjà amb una despesa militar més elevada el 2023, amb 10.300 milions de dòlars. Segons les dades disponibles, la part de la despesa militar assignada al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va créixer del 27% al 37% entre 2019 i 2023.
Per a editors/es
El SIPRI fa un seguiment de l’evolució de la despesa militar a tot el món i manté la font de dades més completa, coherent i àmplia sobre despesa militar a disposició del públic. L’actualització anual de la base de dades sobre despesa militar del SIPRI és accessible des d’avui a www.sipri.org.
Totes les variacions percentuals s’expressen en termes reals (preus constants del 2022). La despesa militar es refereix a tota la despesa governamental en forces i activitats militars corrents, inclosos salaris i prestacions, despeses operatives, compra d’armament i equip, construcció militar, recerca i desenvolupament, i administració central, comandament i suport. Per tant, el SIPRI desaconsella l’ús de termes com a ‘despesa en armament’ en referir-se a la despesa militar, ja que la despesa en armament sol ser només una minoria del total.
Nota de premsa traduïda per FundiPau
