Pau liberal, finançament a la indústria armamentística, pressupostos policials, cooperativisme, seguretat, fons voltor… Aquests van ser alguns dels conceptes que la Marta Ill-Raga i la Nora Miralles van utilitzar per exposar la intersecció entre pau i habitatge a la V Jornada Alfons Banda.
Davant de la urgència per un model d’habitatge digne i accessible per la ciutadania, aquest any hem dedicat la Jornada Alfons Banda a la confluència entre habitatge i seguretat: dues qüestions que, tal com vam veure el 3 de juny a Ca La Panarra, són interdependents.
Amb un homenatge a la figura d’Alfons Banda i aportant context sobre la realitat que ens ocupa, l’Enric Masllorens, president de FundiPau, va presentar i donar la benvinguda a l’acte. La sessió va seguir amb una taula rodona moderada per l’Esther Hernández, tècnica a FundiPau.
La Nora Miralles, especialitzada en drets humans, seguretat i militarisme, va dirigir una mirada crítica a un sistema en què els recursos se centren la repressió de les conseqüències, i no en les causes de la inseguretat. El desnonaments, l’augment dels recursos dirigits als cossos policials i la il·legalització del barraquisme: la inversió dels governs promou la seguretat de la propietat privada per sobre de la ciutadana. Així mateix, va exposar les relacions d’un sistema immobiliari estretament vinculat amb el rearmament i l’ocupació a Gaza.
“El moviment per l’habitatge va fer visible una violència que era invisible”: la Marta Ill-Raga, des del Sindicat de Llogateres i el moviment per l’habitatge, ofereix una perspectiva centrada en la inseguretat i violència inherent en el sistema d’habitatge, així com el sistema econòmic que el facilita. En les seves intervencions, va remarcar la necessitat de replantejar les prioritats d’una ciutadania angoixada per l’habitatge i la seguretat, defensant models d’habitatge capaços de transformar la manera en què ens relacionem amb les nostres comunitats i, en última instància, promovent la convivència.
Des del discurs de totes dues ponents, es va proposar la necessitat d’allunyar la pau de l’abstracció, i entendre la quotidianitat que implica. “La pau també té a veure amb com vivim tots nosaltres”, una frase que obria la sessió en la intervenció de l’Enric Masllorens, ens ha de moure a construir, no només un món millor, sinó una realitat habitable per la nostra comunitat. També ha de ser-ho amb una mirada interseccional, replantejant-nos si la pau significa el mateix independentment del context i les condicions materials de cada persona i població.
Per últim, es va tancar la jornada amb una reflexió sobre les sinèrgies entre el moviment per la pau i per l’habitatge, expressant la utilitat de crear aliances estratègiques que cridin a la mobilització i la pluralitat, fent una crida a la participació des de cada àmbit de l’activisme.
