13/06/2022

Més armes nuclears i més modernes

Es preveu que els arsenals nuclears mundials creixeran mentre els estats continuen modernitzant-los — El nou anuari del sipri, ja disponible

Comunicado en castellano | Press release in English

(Estocolm, 13 de juny del 2022) L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) publica avui els resultats del SIPRI Yearbook 2022, que analitza la situació actual en matària d’armaments, desarmament i seguretat internacional. Un resultat clau és que, malgrat un descens marginal del nombre d’ogives el 2021, es preveu que els arsenals nuclears creixeran durant la propera dècada.

Tot indica que la reducció dels arsenals nuclears de la post-guerra freda arriba a la seva fi

Els nou països nuclears —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord)— continuen modernitzant els seus arsenals nuclears i encara que el nombre total d’ogives va disminuir lleugerament entre el gener del 2021 i el gener del 2022 (vegeu la taula de més avall), és probable que creixi durant la propera dècada.

D’un inventari total de 12.705 ogives estimades a l’inici del 2022, unes 9.440 estaven en reserves militars per al seu ús potencial. D’aquestes, unes 3.732 estaven desplegades en míssils i avions i al voltant de 2.000 —gairebé totes de Rússia i els EUA— es van mantenir en un estat d’alerta operativa alta.

L’inventari total d’ogives de Rússia i els EUA va continuar disminuint el 2021 però això es va deure al desmantellament d’ogives que s’havien retirat del servei militar diversos anys enrere. El nombre de caps nuclears en les reserves militars utilitzables dels dos països es va mantenir relativament estable el 2021. Les forces nuclears estratègiques desplegades dels dos països van estar dins dels límits establerts per un tractat bilateral de reducció de les armes nuclears del 2010 (Tractat sobre Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives Estratègiques, Nou START). No obstant això, cal tenir en compte que el Nou START no limita els inventaris totals d’ogives nuclears no estratègiques.

Hi ha indicis clars de que les reduccions dels arsenals nuclears que s’han anat produint des del final de la guerra freda estan arribant a la seva fi’, afirma Hans M. Kristense, membre associat sènior del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Americans (FAS).

Tots els països amb armes nuclears estan augmentant o millorant els seus arsenals i la majoria està exacerbant la retòrica nuclear i el paper que exerceixen les armes nuclears en les seves estratègies militars’ assegura Wilfred Wan, director del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI. ‘És una tendència molt preocupant’.

Rússia i els EUA posseeixen conjuntament més del 90 % de totes les armes nuclears. Els altres set països nuclears estan o bé desenvolupant o bé desplegant nous sistemes d’armes, o bé han anunciat la seva intenció de fer-ho. La Xina es troba en plena expansió del seu arsenal d’armes nuclears que, segons les imatges de satèl·lit, inclou la construcció de més de 300 noves sitges de míssils. Es creu que el 2021 es van assignar diversos caps nuclears addicionals a les forces operatives, després del lliurament de nous llançadors mòbils i un submarí.

Forces nuclears mundials, gener 2022

País

Ogives desplegades a

Ogives emmagatze-mades b

Total d’existències c

Inventari total 2022d

Inventari
total 2021
d

Estats Units

1.744

1.964

3.708

5.428

5.550

Rússia

1.588

2.889

4.477

5.977

6.255

Regne Unit

120e

60f

180f

225f

225

França

280

10

290

290

290

Xina

 

350g

350g

350g

350

Índia

 

160

160

160

156

Pakistan

 

165

165

165

165

Israel

 

90

90

90

90

Corea del Nordh

. .

20h

20h

20h

[40-50]h

Total

3.732

5.708

9.440

12.705

13.080

Font: Anuari del SIPRI 2022

Notes: Totes les estimacions són aproximades. El SIPRI revisa cada any les seves dades sobre les forces nuclears mundials basant-se en informació nova i en actualitzacions d’avaluacions anteriors. Les xifres de Rússia i els Estats Units no es corresponen necessàriament amb les de les seves declaracions del 2010 sobre el Tractat sobre Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (Nou START) a causa de les normes de recompte del tractat.

a ‘Ogives desplegades’ es refereix a les ogives col·locades en míssils o situades en bases amb forces operatives. b ‘Ogives emmagatzemades’ es refereix a les ogives emmagatzemades o de reserva que requeririen una certa preparació (per exemple, transport i càrrega en llançadores) abans de poder ser desplegades. c ‘Total d’existències’ es refereix a les ogives destinades a ser utilitzades per les forces armades. d ‘Inventari total’ inclou les ogives emmagatzemades més les ogives retirades que estan a l’espera de ser desmantellades. e Aquesta xifra correspon a les ogives que estan operacionalment disponibles per als tres submarins nuclears de míssils balístics desplegables del Regne Unit (el quart submarí està en reparació). El 2021, el Regne Unit va declarar que ja no revelarà públicament el nombre d’ogives operativament disponibles, ogives desplegades o míssils desplegats. f El Govern britànic va declarar el 2010 que el seu arsenal d’armes nuclears no superaria les 225 ogives. El significat oficial del terme “arsenal” sembla referir-se a l’inventari total d’ogives que inclou tant les ogives utilitzables com les retirades que han de ser desmantellades. El SIPRI estima que l’inventari total es va mantenir en 225 ogives el gener del 2022. Una revisió governamental publicada el 2021 va elevar el sostre del futur arsenal de 225 a 260. g Encara que l’estimació del SIPRI de l’inventari total de la Xina és la mateixa que la del gener del 2021, el nombre d’ogives emmagatzemades potencialment disponibles per al seu ús ha canviat perquè durant el 2021 van entrar en funcionament no–ves llançadores. h Mentre que en els anteriors anuaris del SIPRI les xifres corresponents a Corea del Nord eren les estimacions del SIPRI sobre el nombre d’ogives que aquest país podria construir amb la quantitat de material fissible que ha produït, enguany l’estimació correspon al nombre d’ogives reals assemblades que posseeix Corea del Nord. Es creu que l’inventari de material fissible del país va créixer el 2021, fins potser ser suficient per a produir entre 45 i 55 ogives. No hi ha proves disponibles públicament que Corea del Nord hagi produït una ogiva nuclear operativa per a ser llançada per un míssil balístic d’abast intercontinental, però podria tenir un petit nombre d’ogives per a míssils balístics d’abast mitjà. Les xifres de Corea del Nord s’inclouen per primera vegada en els totals globals.

El 2021 el Regne Unit va fer pública la seva decisió d’augmentar el límit del seu arsenal total d’ogives, revertint així dècades de polítiques de desarmament gradual. Mentre criticava la Xina i Rússia per la seva falta de transparència nuclear, el Regne Unit va anunciar també que no revelarà públicament les xifres de l’arsenal d’armes nuclears operatives del país, les ogives desplegades o els míssils desplegats.

A principis del 2021 França va llançar oficialment un programa per a desenvolupar un submarí de míssils balístics de propulsió nuclear de tercera generació (SSBN). Sembla que l’Índia i el Pakistan estan ampliant els seus arsenals nuclears i tots dos països van introduir i van continuar desenvolupant nous tipus de sistemes vectors nuclears el 2021. Es creu que Israel —que no reconeix públicament que tingui armes nuclears— també està modernitzant el seu arsenal.

Corea del Nord continua prioritzant el seu programa militar nuclear com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. Encara que no va realitzar cap prova nuclear ni de míssils balístics de llarg abast durant el 2021, el SIPRI calcula que el país ha assemblat fins a 20 ogives i posseeix suficient material fissible per a un total de 45-55 caps nuclears.

 Si els països amb armament nuclear no adopten mesures immediates i concretes en matèria de desarmament, en breu el nombre d’ogives nuclears podria començar a augmentar per primera vegada des de la guerra freda’, afirma Matt Korda, investigador associat del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i investigador associat sènior del Projecte d’Informació Nuclear de FAS.

Moviments contradictoris en la diplomàcia nuclear

L’any passat es van assolir diverses fites en la diplomàcia nuclear. Entre elles, l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) el gener del 2021, després d’haver rebut la ratificació necessària de 50 països; la pròrroga per cinc anys del Nou START, l’últim acord bilateral de control d’armes que queda entre les dues principals potències nuclears del món; i l’inici de les converses perquè els Estats Units es reincorpori a l’acord nuclear amb l’Iran —el Pla d’Acció Integral Conjunt (JCPOA)— i perquè l’Iran torni a complir-ho.

Durant el 2021, els membres permanents (P5) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb armament nuclear —la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units— van treballar en una declaració conjunta que van emetre el 3 de gener del 2022, en la qual afirmaven que ‘la guerra nuclear no es pot guanyar i no s’ha de lliurar mai’. També van reafirmar el seu compromís de complir amb els acords i compromisos de no proliferació, desarmament i control d’armes, així com amb les seves obligacions en virtut del Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears del 1968, i de perseguir l’objectiu d’un món sense armes nuclears.

Malgrat això, tots els membres del P5 continuen ampliant o modernitzant els seus arsenals nuclears i semblen estar elevant la importància de les armes nuclears en les seves estratègies militars. Rússia fins i tot ha amenaçat obertament amb el possible ús d’armes nuclears en el context de la guerra d’Ucraïna. Les converses bilaterals entre Rússia i els Estats Units sobre l’estabilitat estratègica s’han estancat a causa de la guerra, i cap dels altres estats amb armes nuclears està duent a terme negociacions sobre el control d’armes. A més, els membres del P5 han manifestat la seva oposició al TPAN, i les negociacions del JCPOA encara no han aconseguit cap resolució.

Encara que l’any passat es van produir alguns avanços significatius tant en el control de les armes nuclears com en el desarmament nuclear, el risc que s’utilitzin armes nuclears sembla més alt ara que en qualsevol altre moment des del moment àlgid de la guerra freda’, afirma Dan Smith, director del SIPRI.

Un panorama híbrid de la seguretat i l’estabilitat mundials

La 53a edició de l’Anuari del SIPRI revela una evolució tant negativa com esperançadora, el 2021.
Les relacions entre les grans potències del món s’han deteriorat encara més en un moment en el qual la humanitat i el planeta s’enfronten a una sèrie de reptes comuns profunds i urgents que només poden abordar-se mitjançant la cooperació internacional’, declara Stefan Löfven, president del Consell d’Administració del SIPRI.

A més de la cobertura detallada del control de les armes nuclears i la no proliferació, l’última edició de l’Anuari del SIPRI inclou informació sobre l’evolució del control de les armes convencionals el 2021; panoràmiques regionals dels conflictes armats i la seva gestió; dades i debats en profunditat sobre la despesa militar, les transferències internacionals d’armes i la producció d’armament; i una cobertura exhaustiva dels esforços per a contrarestar les amenaces a la seguretat química i biològica.

Per a editors

L’Anuari del SIPRI és un compendi d’informació i anàlisi d’avantguarda sobre l’evolució en armaments, desarmament i la seguretat internacional. El 2021-22 es van prepublicar tres importants conjunts de dades del SIPRI Yearbook 2022: les vendes totals d’armes de les 100 principals empreses productores d’armes (desembre del 2021), les transferències internacionals d’armes (març del 2022) i la despesa militar mundial (abril del 2022). L’Anuari del SIPRI el publica Oxford University Press. Més informació en www.sipriyearbook.org.

Nota de premsa traduïda per FundiPau.

Ajuda'ns a fer-ne més difusió