13/03/2023

Més armes per Europa

Augmenten les importacions d’armes a Europa, mentre creix el domini dels Estats Units en el comerç mundial d’armes


Comunicado de prensa en castellano / Press release in English

(Estocolm, 13 de març de 2023) Les importacions de grans armes per part dels estats europeus van augmentar un 47% entre 2013-17 i 2018-22, mentre que el nivell global de transferències internacionals d’armes va disminuir un 5,1%. Les importacions d’armes van caure en general a l’Àfrica (-40%), Amèrica (-21%), Àsia i Oceania (-7,5%) i Orient Mitjà (-8,8%), però les importacions a l’Àsia Oriental i en alguns estats d’altres zones de gran tensió geopolítica van augmentar considerablement. La quota dels Estats Units en les exportacions mundials d’armes va augmentar del 33% al 40%, mentre que la de Rússia va disminuir del 22% al 16%, segons les noves dades sobre transferències mundials d’armes publicades avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), disponibles a www.sipri.org.

‘Malgrat que les transferències d’armes han disminuït en l’àmbit mundial, les destinades a Europa han augmentat considerablement a causa de les tensions entre Rússia i la majoria dels altres estats europeus’, afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. ‘Després de la invasió russa d’Ucraïna, els estats europeus volen importar més armes i de forma més ràpida. La competència estratègica també continua en altres llocs: les importacions d’armes a l’Àsia Oriental han augmentat i les d’Orient Mitjà es mantenen a un nivell elevat.’

Augmenten les exportacions d’armes dels EUA i França i disminueixen les de Rússia

Durant molt de temps, les exportacions mundials d’armes les han dominades els Estats Units i Rússia (primer i segon exportadors d’armes durant les tres darreres dècades). No obstant això, la bretxa entre tots dos s’ha ampliat significativament, mentre que la distància entre Rússia i el tercer major proveïdor, França, s’ha reduït. Les exportacions d’armes estatunidenques van augmentar un 14% entre 2013-17 i 2018-22, i els Estats Units va representar el 40% de les exportacions mundials d’armes el 2018-22. Les exportacions d’armes de Rússia van caure un 31% entre 2013-17 i 2018-22, i la seva participació en les exportacions mundials d’armes va disminuir del 22% al 16%, mentre que la participació de França va augmentar del 7,1% a l’11%.

Els principals receptors de les exportacions d’armes russes van disminuir de 10 a 8 entre 2013-17 i 2018-22. Les exportacions a l’Índia, el major receptor d’armes russes, van caure un 37%, mentre que les exportacions als altres 7 van disminuir en una mitjana del 59%. En canvi, es van incrementar les exportacions d’armes russes a la Xina (+39%) i a Egipte (+44%), que es van convertir en el segon i tercer principals receptors de Rússia.

‘És probable que la invasió d’Ucraïna limiti encara més les exportacions d’armes russes. Això es deu al fet que Rússia donarà prioritat al subministrament de les seves forces armades i la demanda d’altres estats continuarà sent baixa a causa de les sancions comercials imposades a Rússia, i a la creixent pressió dels EUA i els seus aliats perquè no comprin armes russes’, assegura Siemon T. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI.

Les exportacions d’armes de França van augmentar un 44% entre 2013-17 i 2018-22. La majoria d’aquestes exportacions van ser a estats d’Àsia i Oceania i Orient Mitjà. l’Índia va rebre el 30% de les exportacions d’armes de França el 2018-22, i França va desplaçar als Estats Units com el segon major proveïdor d’armes a l’Índia després de Rússia.

‘França està guanyant una participació més gran en el mercat mundial d’armes a mesura que disminueixen les exportacions d’armes russes, com es veu a l’Índia, per exemple’, afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. ‘Sembla probable que aquesta tendència continuï, ja que, a la fi del 2022, França tenia molts més comandes pendents d’exportació d’armes que Rússia.’

Ucraïna es converteix en el tercer importador mundial d’armes el 2022

Des del 1991 fins a finals del 2021, Ucraïna va importar poques armes grans. Com a resultat de l’ajuda militar dels Estats Units i de molts estats europeus després de la invasió russa del país el febrer del 2022, Ucraïna s’ha convertit en el tercer major importador de grans armes durant el 2022 (després de Qatar i l’Índia) i en el 14è del període 2018-22. Ucraïna va representar el 2,0% de les importacions mundials d’armes del quinquenni.

‘A causa de la preocupació sobre com el subministrament d’avions de combat i míssils de llarg abast podria escalar encara més la guerra, els estats de l’OTAN van declinar les sol·licituds d’Ucraïna el 2022. Al mateix temps, van subministrar aquest tipus d’armes a altres països implicats en conflictes, especialment a l’Orient Mitjà i al sud d’Àsia’, afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI.

Àsia i Oceania es manté com a principal regió importadora

La regió d’Àsia i Oceania va rebre el 41% de les principals transferències d’armes el 2018-22, una proporció lleugerament menor que el 2013-17. Malgrat la disminució general de les transferències a la regió, hi va haver augments significatius en alguns estats i descensos rellevants en uns altres. Sis estats de la regió van estar entre els 10 principals importadors a nivell mundial el 2018-22: l’Índia, Austràlia, la Xina, Corea del Sud, el Pakistan i el Japó.

Les importacions d’armes dels estats d’Àsia Oriental van augmentar un 21% entre el 2013-17 i 2018-22. Les importacions d’armes per part de la Xina van augmentar un 4,1%, i la major part va provenir de Rússia. No obstant això, els majors augments a l’Àsia Oriental van correspondre a Corea del Sud (+61%) i el Japó (+171%), aliats de tractats amb els Estats Units. Austràlia, el major importador d’armes d’Oceania, va augmentar les seves importacions un 23%.

‘La creixent percepció de les amenaces de la Xina i Corea del Nord ha impulsat l’augment de la demanda d’importació d’armes per part del Japó, Corea del Sud i Austràlia, en particular d’armes d’atac de llarg abast’, afirma Siemon T. Wezeman, investigador sènior del Programa de Transferències d’Armes del SIPRI. ‘El principal proveïdor dels tres són els Estats Units’.

L’Índia continua sent el principal importador d’armes del món, però les seves importacions van disminuir un 11% entre 2013-17 i 2018-22. Aquesta disminució va estar relacionada amb un complex procés d’adquisició, esforços per a diversificar els proveïdors d’armes i intents de reemplaçar les importacions amb dissenys locals. Les importacions del Pakistan, vuitè importador mundial d’armes el 2018-22, van augmentar un 14%, amb la Xina com a principal proveïdor.

L’Orient Mitjà rep armes d’alta gamma dels EUA i Europa

Tres dels 10 principals importadors el 2018-22 van ser d’Orient Mitjà: l’Aràbia Saudita, Qatar i Egipte. l’Aràbia Saudita va ser el segon major importador d’armes del món el 2018-22 i va rebre el 9,6% de totes les importacions d’armes del període. Les importacions d’armes de Qatar van augmentar un 311% entre 2013-17 i 2018-22, i es van convertir en el tercer major importador d’armes del món el 2018-22.

La gran majoria de les importacions d’armes d’Orient Mitjà van procedir dels Estats Units (54%), seguit de França (12%), Rússia (8,6%) i Itàlia (8,4%). Incloïen més de 260 avions de combat avançats, 516 tancs nous i 13 fragates. Només els estats àrabs de la regió del Golf van fer comandes de més de 180 avions de combat, mentre que l’Iran (que pràcticament no va rebre grans armes durant 2018-22) n’ha encarregat 24 a Rússia.

Altres dades destacables:

  • Les importacions d’armes al Sud-est d’Àsia van disminuir un 42% entre 2013-17 i 2018-22. Aquesta disminució va ser deguda, almenys en part, al fet que els estats continuen absorbint equips lliurats abans del 2018. Filipines va contrarestar aquesta tendència, amb un augment de les importacions d’armes del 64%.
  • Els estats europeus de l’OTAN van augmentar les seves importacions d’armes en un 65%, ja que van procurar reforçar els seus arsenals en resposta a la percepció d’una amenaça més gran per part de Rússia.
  • Les exportacions d’armes dels Estats Units a Turquia van disminuir dràsticament entre 2013-17 i 2018-22 degut a les tensions bilaterals. Turquia va caure del lloc 7è al 27è com a major receptor d’armes estatunidenques.
  • Les importacions d’armes dels estats de l’Àfrica subsahariana van caure un 23%, essent Angola, Nigèria i Mali els tres principals receptors. Rússia va superar la Xina com a principal proveïdor d’armes de la subregió.
  • Les importacions d’armes de tres estats d’Amèrica van augmentar significativament: els Estats Units (+31%), el Brasil (+48%) y Xile (+56%).
  • Entre els set principals exportadors d’armes, després dels EUA, Rússia i França, cinc països van experimentar una davallada de les seves exportacions: la Xina (-23%), Alemanya (-35%), el Regne Unit (-35%), Espanya (-4,4%) i Israel (-15%), mentre que dos van experimentar grans augments: Itàlia (+45%) i Corea del Sud (+74%).
Per a editors

La Base de dades sobre Transferències d’Armes del SIPRI és l’únic recurs públic que proporciona informació coherent, sovint estimativa, sobre totes les transferències internacionals de grans armes (incloses les vendes, els regals i la producció sota llicència) a estats, organitzacions internacionals i grups no estatals des del 1950. S’hi pot accedir a la pàgina Arms Transfers Database de la plana web del SIPRI.

Les dades del SIPRI reflecteixen el volum de lliuraments d’armes, no el valor financer dels acords. Atès que el volum dels lliuraments pot fluctuar significativament d’un any a un altre, el SIPRI presenta les dades per períodes de cinc anys, la qual cosa proporciona una mesura més estable de les tendències.

Aquest és el segon de tres importants llançaments de dades en el període previ a l’aparició de la publicació insígnia del SIPRI a mitjan 2023, l’Anuari del SIPRI. El tercer llançament de dades proporcionarà informació exhaustiva sobre les tendències mundials, regionals i nacionals de la despesa militar.

Ajuda'ns a fer-ne més difusió