En el 77è aniversari de la Nakba, la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament exigeix, per enèsima vegada, l’alto el foc permanent, l’entrada d’ajuda humanitària i la investigació dels possibles crims de guerra.
Fins ara, i segons dades oficials, Israel ha assassinat més de 52.000 persones palestines a Gaza, més de 1.800 des que va trencar l’alto el foc.
La situació s’agreuja a Cisjordània i a Jerusalem Est.
La Coordinadora exigeix al Govern espanyol que posi fi, de manera immediata i efectiva, al comerç d’armes amb Israel.
77 anys després de la Nakba —l’expulsió de centenars de milers de persones dels territoris palestins després de la formació de l’Estat d’Israel—, Gaza pateix una de les majors barbaritats de la història recent de la humanitat. Segons dades de les Nacions Unides, prop del 92% dels habitatges de la Franja han quedat danyats o destruïts. S’estima que hi ha 50 milions de tones de runa, sota les quals es troben 11.000 persones desaparegudes. “Els retards en la seva retirada i en la recuperació dels cadàvers estan causant un immens patiment psicològic, i un imminent desastre sanitari i mediambiental”, denuncia l’ONU.
En els darrers dies, Israel ha aprovat un pla per ocupar definitivament els territoris que vagi prenent a Gaza. També ha anunciat que permetrà l’entrada d’aliments, medicaments, aigua i combustibles a la Franja, tot i que no serà immediat i, encara més preocupant, es farà en el marc d’una total militarització de l’ajuda humanitària. Les agències de l’ONU ja han anunciat que no formaran part d’aquesta iniciativa per “contravenir els principis humanitaris fonamentals”.
Dos mesos de bloqueig absolut
A mitjan març, Israel va violar l’alto el foc acordat i, des de llavors, les hostilitats s’han multiplicat. No es permet l’entrada d’assistència humanitària, el bloqueig és total i la situació és dantesca. El 91% de la població pateix inseguretat alimentària extrema. 345.000 persones es troben en nivells catastròfics de fam; almenys 65.000 infants estan hospitalitzats amb desnutrició severa. Diverses instàncies internacionals han denunciat l’ús de la fam com a arma de guerra.
Volker Türk, alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, ha denunciat que “cadascun d’aquests incidents ha de ser investigat a fons. Dirigir intencionadament atacs contra civils que no participen directament en les hostilitats podria constituir un crim de guerra”.
El deure dels Estats en la defensa de la pau
L’últim informe de la relatora de les Nacions Unides per a Palestina, anomenat El genocidi com a supressió colonial, Francesca Albanese denuncia que “la violència que Israel ha desfermat contra la població palestina després del 7 d’octubre no es produeix en un buit, sinó que forma part d’un procés a llarg termini, intencionat, sistemàtic i organitzat per l’Estat, el fi del qual és provocar el desplaçament forçat i la substitució del poble palestí”.
L’informe d’Albanese assenyala clarament que “els Estats membres han d’intervenir ara per evitar noves atrocitats que deixin encara més cicatrius en la història de la humanitat”.
Espanya ha fet passos importants en reconèixer l’Estat palestí, en sumar-se a la causa oberta al Tribunal Internacional de Justícia contra Israel per genocidi i en defensar públicament la necessitat d’acabar amb la barbàrie. No obstant això, encara hi ha deures molt importants pendents, relacionats amb el que es recull a la PNL aprovada pel Congrés fa més d’un any.
Tant a la PNL com en diverses declaracions, el Govern ha assegurat haver finalitzat el comerç d’armes amb Israel. Fins i tot Sánchez va demanar a la UE que suspengués l’acord d’associació amb Israel i també va sol·licitar que la comunitat internacional aturés el comerç d’armes amb aquest país. A més, acaba d’anunciar que sol·licitarà un projecte de resolució a l’ONU per “proposar mesures urgents per aturar la matança de civils innocents i assegurar l’arribada d’ajuda humanitària”. Tot i aquestes iniciatives, informacions recents continuen posant en dubte que el Govern hagi paralitzat totalment el comerç d’armes amb Israel.
| Qüestions recollides a la PNL que s’han d’implementar de manera immediata: – Exigir a les parts un alto el foc permanent. – Exigir a les parts del conflicte que permetin un accés humanitari suficient i sostingut, especialment a Gaza. – Exigir a les parts el respecte del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans. – Posar fi al comerç d’armes entre l’Estat espanyol i Israel. – Treballar per una solució negociada del conflicte. |
Evidències d’incompliment del dret internacional
La violació de la legislació internacional per part d’Israel ha estat denunciada pel Tribunal Internacional de Justícia en diverses ocasions. Al gener de 2024, va reconèixer l’existència d’un “risc real i imminent de perjudici irreparable als drets de la població palestina de Gaza d’acord amb la Convenció contra el genocidi”.
Posteriorment, al juliol de l’any passat, el Tribunal va declarar que “la presència prolongada d’Israel als Territoris Palestins Ocupats des de 1967 era il·legal i tenia com a objectiu l’annexió. El Tribunal va reconèixer la violació de normes que prohibeixen l’adquisició de territori per la força, la segregació racial i l’apartheid”. Tant Israel com la comunitat internacional continuen fent oïdes sordes a aquests advertiments.
A més de l’incompliment sistemàtic i impune del Dret Internacional Humanitari, a finals de 2024 Israel va emetre dues lleis que impedeixen a l’Agència de l’ONU per a la població palestina (UNRWA) actuar a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. En les darreres setmanes, el Tribunal Internacional de Justícia ha celebrat audiències sobre les contínues i severes restriccions imposades per Israel a la tasca de l’ONU i altres organitzacions internacionals a Gaza i als Territoris Palestins Ocupats. 295 persones palestines treballadores de les Nacions Unides han estat assassinades des de l’octubre de 2023.
Mentrestant, es manté el bloqueig total a la Franja, i el màxim tribunal de l’ONU escolta desenes de països i organitzacions amb l’objectiu d’elaborar una opinió consultiva sobre les obligacions humanitàries d’Israel envers el poble palestí, més de 50 dies després que s’imposés un bloqueig total a l’entrada d’ajuda a Gaza. Tot i que l’opinió consultiva dels jutges no és vinculant, aportarà claredat sobre qüestions jurídiques i ajudarà l’ONU a prendre noves mesures.
La Coordinadora reconeix el paper essencial de la societat civil palestina en un context d’extrema adversitat, així com el de les organitzacions humanitàries, i fa una crida més per una pau duradora.
