Democràcia, drets humans, gestió de conflictes, educació per la pau, desarmament, opinió pública, procés sobiranista… Alfons Banda (1944-2014), creador de la Fundació per la Pau (ara FundiPau) i impulsor de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va tractar al llarg de la seva vida una àmplia varietat de temes que marquen el camí per assolir una cultura de pau. Ho va fer des de diversos altaveus (el seu bloc personal, el bloc de l’ICIP, les publicacions de la Fundació per la Pau, revistes o diaris) i el resultat és una obra extensa i diversa.
L’ombra de la Pau és un recull de 82 textos breus d’Alfons Banda que pretén reflectir, de manera sintetitzada, els seus valors, idees, pensament i accions en pro de la pau. Organitzats per temàtiques, aquest conjunt d’escrits fa una remarcable contribució a una de les tasques per les quals Banda més va treballar: la creació d’una opinió pública capaç de canviar la societat.
L’ombra de la Pau surt a la llum quan fa un any de la mort d’Alfons Banda dins la col·lecció “Clàssics de la pau i la noviolència”, coeditada per l’ICIP i Angle Editorial i que el mateix Alfons dirigia. El llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de la família d’Alfons Banda, l’ICIP i FundiPau.
«L’Alfons ha estat, a partir de la tenaç obstinació que va caracteritzar la seva vida, un catalitzador i alhora un constructor de pau. I ho ha estat amb exemple i quefer, amb paraules i fets, i, també, amb obra escrita.»
«L’Alfons reunia diverses característiques específiques, sense les quals no es pot entendre la seva tasca i obra (…). Bonhomia i sinceritat de fons i forma, que predisposava a l’entesa; capacitat d’escoltar activament, condició prèvia per al diàleg constructiu; radicalitat, és a dir, decisió d’anar a les arrels en els temes essencials; interès per crear processos, amb respecte al lliure determini de les persones i institucions, abans que perseguir resultats acabats i estàtics; humor i ironia; empatia i dolçor en les relacions personals. I, per damunt de tot, una capacitat de treball constant, amarada de persistència i obstinació.»
Del pròleg de Rafael Grasa, Francesc Gusi i Xavier Masllorens
« La pau és convivència, diàleg i cooperació mútua; la pau és un respecte profund dels valors dels altres que condueix a la col·laboració constructiva. Una societat en pau no amaga pas els conflictes sinó que els afronta i resol de manera noviolenta, que vol dir no només sense violència sinó també sense agressivitat. Convivència, diàleg, cooperació mútua, respecte, renúncia a la violència, control de l’agressivitat… són continguts de l’educació per la pau. Aquestes són les actituds i aquests són els valors que fonamenten una cultura de pau que és un horitzó possible per a la humanitat. L’altre horitzó, també possible, el tenim a la vista, ens el descriuen quotidianament els mitjans de comunicació.»
’La millor defensa’ (1992)
« Si bé som conscients que encara no es veu immediata una significativa i àmplia implantació de la cultura de pau per la qual treballem, també se’ns fa evident que l’opinió pública avança cap al rebuig de la violència i de tot el que constitueix el seu entorn o cap a l’acceptació progressiva de la necessitat de convergir en el respecte profund i universal dels drets humans. Utòpics? Clar que sí! Com no ser-ho? El que distingeix la persona humana dels altres éssers vius no és pas precisament la inserció acrítica en la realitat sinó la capacitat d’imaginar-ne una altra de diferent i millor i de treballar eficaçment per construir-la.»
‘Ja fa quinze anys’ (1998)
« Les idees que provoquen un terratrèmol social acaben per imposar-se. Així ho he vist en alguns casos que he viscut (Estatut, final d’ETA, deslegitimació del Tribunal Constitucional, derrota del PP després d’haver donat suport a la invasió de l’Iraq…). Això és el que volem dir quan afirmem que l’opinió pública és determinant i l’eina més poderosa per canviar la realitat. Péguy ja anunciava fa més d’un segle que «quan una idea simple pren cos social s’esdevé una revolució». Únicament cal tenir en compte que l’opinió pública no és simplement l’opinió més ben situada en una enquesta sinó aquella convicció profunda, compartida per la majoria dels ciutadans, que convindríem a assenyalar com a irrenunciable si no volem perdre qualitat humana en la nostra vida col·lectiva.»
‘De l’àmbit social a l’àmbit polític, no a l’inrevés’ (2013)
Alfons Banda, (Girona, 1944 – Barcelona, 2014)
Fou professor de Química i director dels Jesuïtes Casp i, posteriorment, dels Jesuïtes Sant Ignasi de Sarrià. L’any 1983, influït pel pensament i el coneixement personal del premi Nobel de la Pau Seán MacBride, va crear la Fundació per la Pau i en va assumir la presidència. El 1999 va donar a conèixer la primera proposta per construir un Centre per la Pau a Catalunya, que es va materialitzar el 2007 amb la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. Fou conferenciant i autor de llibres sobre la cultura i l’educació per la pau. Els seus tres referents principals van ser Jesús de Natzaret, Gandhi i Martin Luther King.
La col·lecció
La col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència” (editada per l’ICIP i Angle Editorial) vol ser una aportació contínua que faciliti la implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica. La col·lecció reuneix el coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. Altres títols d’aquesta col·lecció són: Llibertat sense por i altres escrits, d’Aung San Suu Kyi; El valor humà de la pau i altres textos inèdits, de Lluís Maria Xirinacs; Sobre la violència, de Hannah Arendt; Tres guinees, de Virginia Woolf; Lluís Companys: contra la guerra, de l’editor Josep M. Figueres; i Abaixeu les armes!, de Bertha von Suttner.
