Una comparativa entre los tratados de prohibición y no proliferación de las armas nucleares (TPAN y TNP)

Fins el gener del 2021, les armes nuclears eren les úniques armes de destrucció massiva que no estaven prohibides per cap convenció internacional, tot i ser les que tenen una major capacitat destructiva. La prohibició i eliminació de les armes nuclears forma part d’una lluita més àmplia per aconseguir una autèntica seguretat al voltant de l’ésser humà, basada en el respecte dels drets bàsics a la vida, a l’educació, a l’atenció sanitària, a una feina digna i a un medi ambient net.

En aquest sentit, el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), aprovat el 2017 i en vigor des del 2021, és un instrument multilateral legalment vinculant que estableix explícitament la prohibició de les armes nuclears com el pas imprescindible per aconseguir la seva eliminació. Ha estat possible gràcies a la tasca ingent realitzada des de la societat civil, amb el suport de governs, organitzacions mèdiques i humanitàries, i supervivents d’Hiroshima i Nagasaki, entre altres col·lectius.

El TPAN ha rebut una forta oposició que al·lega que no és necessari perquè ja existeix un instrument vàlid i suficient —el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP)— per arribar al desarmament nuclear. Aquest text és un argumentari que rebat aquesta opinió.