Memòries
El 2023 va acabar amb la greu intensificació del conflicte entre Israel i Palestina. Des de FundiPau vam reclamar l’alto el foc, l’accés de l’ajuda humanitària, l’embargament d’armes i una solució negociada al conflicte. El 2023 també va ser l’any del nostre 40è aniversari i, a banda de publicar diversos materials, ens vam implicar en projectes de mobilització i sensibilització com la campanya per l’abolició de les armes nuclears i el Fòrum Català per la Pau, entre d’altres.
El 2022 va arribar marcat per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Una guerra que ha estat un punt d’inflexió en la consolidació d’un relat bel·licista que legitima l’augment de la despesa militar. Des de FundiPau hem volgut contrarestar aquest discurs i hem posat a disposició de la ciutadania la plana web ‘Preguntes i respostes sobre la guerra a Ucraïna’ entre altres iniciatives.
Després d’un any d’aturades i sotragades diverses, el 2021 vam poder reprendre un ritme fort d’activitat. Vam llançar el ‘Pacifiquem les Xarxes Socials’, que va culminar en una web, un document amb propostes i vídeos divulgatius, i vam continuar el projecte de visibilitzar el testimoniatge i compromís de diverses defensores de Drets Humans d’arreu, entre moltes altres activitats.
Portem anys especials, històrics, inoblidables. Però, Certament, mai no oblidarem el 2020. Mentre parlàvem de robots que ens farien les feines de la llar, de súperhumans o de guerres que ja no serien guerres, un microbi ens va estavellar aquests futurs imaginats i ens va retornar a l’essència: som persones i, com a tals, fràgils i vulnerables.
Vivim temps inquietants. El conflicte de Síria, un dels més devastadors dels darrers anys, ha sumat un altre any d’horror. En lloc de resignar-nos-hi, però, vam impulsar -amb la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau- una jornada per denunciar la barbàrie i exigir acollida, solidaritat i construcció de pau.
El 2018 vam dur a terme el projecte ‘Enfortim Drets’ en què vam acompanyar tres-cents estudiants de sis centres de cinc municipis en l’anàlisi i compromís sobre el refugi. Tot un èxit! També vam exigir la fi de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita i vam organitzar unes jornades sobre salut democràtica. Amb el Foro Social Permanente, vam crear un espai d’encontre amb veus molt diverses sobre les opcions i oportunitats per a la pau al País Basc. Igualment, vam organitzar diversos cinefòrums sobre desarmament nuclear i col·laborar amb companyies de teatre en obres sobre el comerç d‘armes i el refugi.
Tots els anys són intensos però el 2017 ho va ser especialment, pels terribles atemptats a Barcelona i Cambrils, la situació política a Catalunya i el creixement de l’extrema dreta i el racisme arreu del món. Des de FundiPau vam organitzar i participar en diversos actes per defensar respostes democràtiques, la preservació de la convivència i el respecte entre diferents. L’any també va ser testimoni d’un èxit històric: l’aprovació a les Nacions Unides del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears i la concessió del premi Nobel de la Pau a la campanya que el va promoure.
El 2016, cinquè aniversari de la guerra de Síria, vam organitzar actes i vam participar en diverses iniciatives de la societat civil en suport a la població siriana. També vam llançar l’exposició itinerant Refugiats, per què?, per apropar la ciutadania a la realitat de les persones que fugen de casa, insistir en la necessitat d’acollir-les i en la urgència d’actuar sobre les causes d’aquella crisi humanitària. I vam organitzar la I Jornada Alfons Banda, amb l’acte ‘Tres campanyes per al control i l’abolició de les armes’.
El 2015 va estar marcat pel drama dels milers de persones refugiades que fugien de guerres com la de Síria de la qual ens vam fer ressò organitzant activitats pròpies i impulsant Tadamon. La necessitat d’espais de reflexió i debat ens va portar a promoure el cicle Cafè i Pau amb molt bona acollida. Igualment, vam fer arribar propostes de pau als partits polítics en les diverses conteses electorals de l’any. I també vam recordar que feia 70 anys de les bombes nuclears d’Hiroshima i Nagasaki.
El 2014 va ser un any, com sempre, intens en activitats i oportunitats. Però és indubtable que una notícia ens va corprendre només iniciar-lo (precisament el 30 de gener, dia assenyalat per a les persones que treballem per la pau): la mort de l’Alfons Banda, fundador de la nostra entitat. Tancàvem l’any amb l’entrada en vigor del Tractat sobre Comerç d’Armes.
Sens dubte, per a una entitat com FundiPau l’any 2013 serà molt recordat perquè hem vist l’aprovació d’un tractat ambiciós i llargament desitjat: el Tractat sobre Comerç d’Armes. Un instrument per a posar límits i transparència a un comerç letal que, fins ara, gaudia
de total impunitat. També va ser l’any del nostre 30è aniversari.
Insistir. No defallir. Aquestes podrien ser les actituds a no oblidar en el treball per la pau. Perquè els reptes són molts. I difícils. I la realitat que ens envolta sembla tan travada que ens aboca a la desesperança. A pensar que no hi ha res a fer. La situació a Síria n’és un exemple. Però a FundiPau no vam desistir.
Una de les idees clau de la Fundació per la Pau és que la ciutadania pot ser motor de canvi. L’any 2011 n’ha estat una bona mostra. Vam començar veient com en diversos països àrabs els carrers s’omplien per dir prou a la tirania, a la corrupció i a la manca d’oportunitats. Una empenta ciutadana que va fer caure dictadors.
Primer es va negar l’existència de la crisi econòmica. Després es va dir que seria breu. I el 2010, tres anys més tard, se’ns va dir que encara no havíem tocat fons. A totes i tots ens fan patir les conseqüències de la crisi. Però encara ens hauria de fer patir més que no aprenguem res del que ha passat i del perquè ha passat.
La crisi econòmica s’ha notat amb força durant el 2009. Malauradament, hem notat més els seus impactes en la vida de persones i famílies que no pas en la voluntat d’esmena i canvi d’un model econòmic insostenible i injust. Encara més feridor ha estat constatar que, malgrat la crisi, la despesa militar mundial continuava incrementant-se.
L’any 2006 va estar marcat per les esperances que s’obrien amb l’alto el foc d’ETA, per la implacable continuïtat de la sagnia a l’Iraq, així com la llum verda perquè l’ONU treballés per la regulació del comerç mundial d’armes. La Fundació per la Pau es va implicar en aquests i altres fets de l’any.
