L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) presenta avui la seva avaluació anual sobre l’estat dels armaments, el desarmament i la seguretat internacional. Les principals conclusions de l’Anuari SIPRI 2025 assenyalen que està emergint una nova i perillosa cursa armamentista nuclear en un moment en què els règims de control d’armes es troben greument debilitats.
Els arsenals nuclears mundials s’estan ampliant i modernitzant
Gairebé tots els nou estats amb armes nuclears —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) i Israel— van continuar el 2024 amb intensos programes de modernització nuclear, millorant l’armament existent i incorporant-ne versions més noves.
Del total estimat de 12.241 caps nuclears a escala mundial el gener de 2025, unes 9.614 formaven part dels arsenals militars disponibles per a ús potencial (vegeu la taula). S’estima que 3.912 d’aquests caps estaven desplegats en míssils o avions, mentre que la resta es trobava emmagatzemada en dipòsits centrals. Al voltant de 2.100 caps desplegats es mantenien en estat d’alerta operativa elevada sobre míssils balístics. Gairebé tots aquests caps pertanyien a Rússia o als Estats Units, però és possible que la Xina també mantingui ara alguns caps nuclears muntats sobre míssils en temps de pau.
Des del final de la guerra freda, el desmantellament gradual de caps nuclears retirats per part de Rússia i els Estats Units ha superat habitualment el desplegament de nous caps, cosa que ha donat lloc a una reducció anual del nombre total d’armes nuclears. Tanmateix, aquesta tendència probablement s’invertirà en els pròxims anys, ja que el ritme de desmantellament s’alenteix mentre que el desplegament de noves armes nuclears s’accelera.
“L’era de reducció del nombre d’armes nuclears al món, que s’havia mantingut des del final de la guerra freda, està arribant a la seva fi”, va afirmar Hans M. Kristensen, investigador associat sènior del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Americans (FAS). “En lloc d’això, observem una clara tendència a l’increment dels arsenals nuclears, una retòrica nuclear més agressiva i l’abandonament dels acords de control d’armaments.”
Rússia i els Estats Units posseeixen conjuntament al voltant del 90 % de totes les armes nuclears. La mida dels seus respectius arsenals militars (és a dir, caps utilitzables) sembla que es va mantenir relativament estable durant el 2024, però tots dos estats estan duent a terme programes extensos de modernització que podrien fer créixer tant la mida com la diversitat dels seus arsenals en el futur. Si no s’arriba a cap nou acord per limitar els arsenals, és probable que el nombre de caps desplegats sobre míssils estratègics augmenti després de l’expiració, el febrer de 2026, del Tractat de 2010 sobre Mesures per a la Nova Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (New START).
El programa integral de modernització nuclear dels Estats Units avança, però el 2024 es va enfrontar a dificultats de planificació i finançament que podrien endarrerir-lo i augmentar-ne significativament el cost. A més, la incorporació de noves armes nuclears no estratègiques a l’arsenal nord-americà suposarà una pressió addicional sobre el programa de modernització.
El programa de modernització nuclear de Rússia també s’enfronta a diversos reptes, que el 2024 van incloure un fracàs en una prova i un nou endarreriment del nou míssil balístic intercontinental Sarmat (ICBM), així com una actualització més lenta del previst d’altres sistemes. A més, l’augment de caps nuclears no estratègics de Rússia que els EUA havien pronosticat l’any 2020 encara no s’ha materialitzat.
Tanmateix, és probable que tant Rússia com els Estats Units incrementin els seus desplegaments d’armes nuclears en els pròxims anys. L’augment rus es produiria principalment com a resultat de la modernització de les forces estratègiques restants, que permetria portar més caps per míssil, així com de la recàrrega d’alguns silos que havien estat desmantellats anteriorment. L’increment dels Estats Units podria derivar de la instal·lació de més caps nuclears sobre llançadores ja existents, la reactivació de llançadores inactives i la incorporació de noves armes nuclears no estratègiques a l’arsenal. Els sectors favorables a l’armament nuclear als EUA estan impulsant aquestes mesures com a resposta als nous desplegaments nuclears de la Xina.
Forces nuclears mundials, gener de 2025
| Caps nuclears desplegatsa | Caps nucelars emmagatzematsb | Reserva militarc | Caps nuclears retiratsd | Inventari totale | ||||
| 2025 | 2025 | 2024 | 2025 | 2024 | 2025 | 2024 | 2025 | |
| Estats Units | 1 770 | 1 930 | 3 708 | 3 700 | 1 620 | 1 477 | 5 328 | 5 177 |
| Rússia | 1 718 | 2 591 | 4 380 | 4 309f | 1 200 | 1 150 | 5 580 | 5 459 |
| Regne Unit | 120 | 105 | 225 | 225 | – | – | 225 | 225 |
| França | 280 | 10 | 290 | 290 | – | – | 290 | 290 |
| Xina | 24 | 576 | 500 | 600 | – | – | 500 | 600 |
| Índia | – | 180 | 172 | 180 | – | – | 172 | 180 |
| Pakistan | – | 170 | 170 | 170 | – | – | 170 | 170 |
| Corea del Nord | – | 50 | 50 | 50g | – | – | 50 | 50g |
| Israel | – | 90 | 90 | 90 | – | – | 90 | 90 |
| Total | 3 912 | 5 702 | 9 585 | 9 614 | 2 820 | 2 627 | 12 405h | 12 241 |
Font: Anuari SIPRI 2025.
Notes: Totes les estimacions són aproximades. El SIPRI revisa anualment les seves dades sobre les forces nuclears mundials a partir d’informació nova i actualitzacions d’avaluacions anteriors. Les dades corresponents al gener de 2025 substitueixen totes les dades publicades anteriorment pel SIPRI sobre les forces nuclears mundials. Els països es presenten segons la data de la seva primera prova nuclear coneguda; tanmateix, no hi ha proves concloents de fonts obertes que indiquin que Israel hagi fet proves nuclears. Rússia i els EUA ja no publiquen les xifres agregades de les seves forces nuclears estratègiques limitades pel Tractat de 2010 sobre Mesures per a la Nova Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (New START).
a ‘“Caps nuclears desplegats” es refereix als caps instal·lats en míssils o ubicats en bases amb forces operatives. b “Caps nuclears emmagatzemats” fa referència als caps emmagatzemats o de reserva que requeririen certa preparació (com ara la instal·lació de components, transport i muntatge en llançadores) abans de poder ser desplegats. c “Reserva militar” inclou tots els caps desplegats, així com els emmagatzemats en dipòsits centrals que podrien ser desplegats. d “Caps nuclears retirats” són caps que han estat retirats de la reserva militar però encara no han estat desmantellats. e “Inventari total” inclou tant els caps en reserva com els retirats. f La disminució interanual de l’estimació del SIPRI sobre la reserva de Rússia es deu en gran part a una reavaluació del nombre de caps assignats a les forces nuclears no estratègiques (tàctiques). g Hi ha una incertesa considerable sobre l’estat i la capacitat de l’arsenal nuclear de Corea del Nord. És possible que Corea del Nord hagi produït prou material fissible per fabricar fins a 90 caps nuclears; no obstant això, probablement n’haurà assemblat menys, potser fins a 50. h A partir de noves avaluacions, el SIPRI estima que l’inventari nuclear global total al gener de 2024 era de 12.405, i no de 12.121 com es va publicar a l’Anuari SIPRI 2024.
El SIPRI estima que la Xina disposa actualment d’almenys 600 caps nuclears. El seu arsenal nuclear creix més ràpidament que el de qualsevol altre país, amb una mitjana d’uns 100 nous caps per any des de 2023. Fins al gener de 2025, la Xina havia completat —o estava a punt de completar— al voltant de 350 nous sitges per a míssils balístics intercontinentals (ICBM) en tres grans zones desèrtiques del nord del país i tres regions muntanyoses a l’est. Depenent de com decideixi estructurar les seves forces, la Xina podria arribar a tenir almenys tants ICBM com Rússia o els Estats Units cap a finals de la dècada. Tot i així, fins i tot si arribés al màxim projectat de 1.500 caps nuclears l’any 2035, aquesta xifra només suposaria aproximadament una tercera part dels arsenals nuclears actuals de Rússia o dels EUA.
Tot i que no es creu que el Regne Unit hagi augmentat el seu arsenal nuclear durant el 2024, s’espera que la seva reserva de caps nuclears creixi en el futur, després que la Integrated Review Refresh de 2023 confirmés els plans anteriors d’augmentar el límit del nombre de caps. Durant la campanya electoral, el govern laborista elegit el juliol de 2024 va reafirmar el seu compromís amb la construcció de quatre nous submarins nuclears amb míssils balístics (SSBN), el manteniment de la dissuasió nuclear contínua al mar i la realització de “totes les actualitzacions necessàries” de l’arsenal nuclear britànic. No obstant això, el govern actual s’enfronta ara a importants desafiaments operatius i financers.
Durant el 2024, França va continuar els seus programes per desenvolupar una tercera generació de SSBN i un nou míssil de creuer llançat des de l’aire, així com la renovació i modernització de sistemes existents, incloent-hi un míssil balístic millorat amb una nova modificació de cap nuclear.
Es creu que l’Índia va tornar a ampliar lleugerament el seu arsenal nuclear el 2024 i va continuar desenvolupant nous tipus de sistemes de llançament nuclear. Els nous míssils “encapsulats” de l’Índia, que poden transportar caps ja muntats, podrien ser capaços de portar armes nuclears durant temps de pau i, possiblement, d’incorporar múltiples caps en un sol míssil quan entrin en funcionament. El Pakistan també va continuar desenvolupant nous sistemes de llançament i acumulant material fissible durant el 2024, cosa que indica que el seu arsenal nuclear podria augmentar durant la propera dècada.
A principis de 2025, les tensions entre l’Índia i el Pakistan van esclatar breument en un conflicte armat.
“La combinació d’atacs contra infraestructures militars relacionades amb armes nuclears i la desinformació difosa per tercers va posar en risc que un conflicte convencional es convertís en una crisi nuclear”, va advertir Matt Korda, investigador associat sènior del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director adjunt del Projecte d’Informació Nuclear de la FAS. “Aquest episodi hauria de servir com un avís contundent per als estats que busquen augmentar la seva dependència de les armes nuclears.”
Corea del Nord continua prioritzant el seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. El SIPRI estima que el país ha assemblat actualment uns 50 caps nuclears, disposa de prou material fissible per fabricar fins a 40 caps més i està accelerant la producció de nou material fissible. Al juliol de 2024, funcionaris de Corea del Sud van advertir que Corea del Nord es trobava en les “etapes finals” del desenvolupament d’una “arma nuclear tàctica”. Al novembre de 2024, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, va fer una crida a una expansió “il·limitada” del programa nuclear del país.
Israel —que no reconeix públicament la possessió d’armes nuclears— també es creu que està modernitzant el seu arsenal nuclear. El 2024 va dur a terme una prova d’un sistema de propulsió de míssils que podria estar relacionat amb la seva família de míssils balístics Jericho, amb capacitat nuclear. També sembla que està millorant les instal·lacions del seu reactor de producció de plutoni a Dimona.
El control d’armes en crisi enmig d’una nova cursa armamentista
En la seva introducció a l’Anuari SIPRI 2025, el director del SIPRI, Dan Smith, adverteix sobre els reptes que afronta el control de les armes nuclears i les perspectives d’una nova cursa armamentista nuclear.
Smith observa que “el control bilateral d’armes nuclears entre Rússia i els Estats Units va entrar en crisi fa uns anys i ara està pràcticament esgotat”. Tot i que el New START —l’últim tractat vigent de control d’armament nuclear que limita les forces nuclears estratègiques de Rússia i dels EUA— continua en vigor fins a principis de 2026, no hi ha cap indici de negociacions per renovar-lo o substituir-lo, ni tampoc senyals que cap de les dues parts tingui voluntat de fer-ho. El president dels EUA, Donald J. Trump, ja va insistir durant el seu primer mandat —i ho ha tornat a fer ara— que qualsevol futur acord hauria d’incloure també limitacions a l’arsenal nuclear de la Xina, cosa que afegiria un nou nivell de complexitat a unes negociacions que ja són prou difícils.
Smith llança també una advertència contundent sobre els riscos d’una nova cursa armamentista nuclear: “Tot indica que s’està posant en marxa una nova cursa d’armaments, molt més arriscada i incerta que l’anterior.” El desenvolupament ràpid i l’aplicació d’un ventall de noves tecnologies —per exemple, en els àmbits de la intel·ligència artificial (IA), les capacitats cibernètiques, l’espai, la defensa antimíssils i la tecnologia quàntica— estan redefinint de manera radical les capacitats nuclears, la dissuasió i la defensa, i, per tant, generant noves fonts potencials d’inestabilitat. Els avenços en defensa antimíssils i el desplegament oceànic de tecnologia quàntica podrien, en última instància, afectar la vulnerabilitat d’elements clau dels arsenals nuclears dels estats.
A més, a mesura que la IA i altres tecnologies acceleren la presa de decisions en situacions de crisi, augmenta el risc que un conflicte nuclear esclati com a resultat d’una mala comunicació, un malentès o un error tècnic.
Segons Smith, amb totes aquestes noves tecnologies i variables en joc, “la idea de qui va per davant en la cursa armamentista serà encara més intangible i evasiva que en l’anterior. En aquest context, les antigues fórmules de control d’armes basades principalment en xifres ja no seran suficients.”
Més estats consideren desenvolupar o allotjar armes nuclears
Els debats nacionals revitalitzats sobre l’estatus i l’estratègia nuclears a l’Àsia oriental, Europa i l’Orient Mitjà apunten al fet que hi ha un cert potencial perquè més estats desenvolupin les seves pròpies armes nuclears.
A més, ha tornat a créixer l’atenció sobre els acords de compartició nuclear. L’any 2024, tant Bielorússia com Rússia van reiterar les seves afirmacions segons les quals Rússia hauria desplegat armes nuclears en territori bielorús, mentre que diversos membres europeus de l’OTAN van expressar la seva disposició a allotjar armes nuclears dels Estats Units als seus territoris. Alhora, el president francès Emmanuel Macron va repetir que la dissuasió nuclear francesa hauria de tenir una “dimensió europea”.
“És fonamental recordar que les armes nuclears no garanteixen la seguretat”, va afirmar Matt Korda. “Com ha demostrat àmpliament l’últim esclat d’hostilitats entre l’Índia i el Pakistan, les armes nuclears no eviten els conflictes. També comporten riscos immensos d’escalada i d’errors de càlcul catastròfics —especialment quan la desinformació és omnipresent—, i poden acabar fent que la població d’un país sigui menys segura, no més.”
La seguretat i l’estabilitat globals, en perill creixent
La 56a edició de l’Anuari del SIPRI analitza el deteriorament continuat de la seguretat global durant l’últim any. Les guerres a Ucraïna, Gaza i altres indrets han continuat, agreujant les divisions geopolítiques, a més dels seus terribles costos humans. A més, l’elecció de Donald Trump ha generat una incertesa afegida —tant a Europa com a altres regions— sobre l’orientació futura de la política exterior dels Estats Units i la seva fiabilitat com a aliat, donant o soci econòmic.
Més enllà de l’anàlisi detallada habitual sobre control d’armaments nuclears, desarmament i no-proliferació, l’Anuari del SIPRI presenta dades i anàlisis sobre l’evolució de la despesa militar mundial, les transferències internacionals d’armes, la producció armamentista, les operacions multilaterals de pau, els conflictes armats, les amenaces cibernètiques i digitals, la governança de la seguretat a l’espai i molt més.
