L’accés a un habitatge digne s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania a Catalunya. L’increment sostingut del preu del lloguer i de la compra, la precarització del mercat laboral i l’especulació immobiliària han situat milers de persones en situacions de vulnerabilitat residencial. Avui, trobar un habitatge assequible s’ha convertit en un repte per a una part creixent de la població, especialment per a les persones joves, les famílies amb rendes baixes i els col·lectius en situació de risc.
Aquesta realitat no és només un problema social o econòmic, sinó una qüestió estructural que afecta la pau i la cohesió de la nostra societat. La inseguretat residencial genera exclusió, desigualtat i tensions socials que poden esdevenir font de conflicte. Quan l’habitatge deixa de ser un dret i esdevé un privilegi, es trenquen els vincles comunitaris i es deteriora la confiança en les institucions, posant en risc la convivència.
En aquest context, la V Jornada Alfons Banda tindrà lloc sota el nom “La pau passa per casa: l’habitatge com a dret fonamental per la convivència a Catalunya”, amb l’objectiu de generar un espai de trobada i debat entre experts, activistes, representants de la societat civil i responsables polítics.
La pau passa per casa: l’habitatge com a dret fonamental per la convivència a Catalunya
Dimarts 3 de juny de 2025 ⏐ 18h ⏐ Ca La Panarra (Carrer de Dolors Masfarrer, 29, Les Corts, Barcelona)
Programa
18 h – Benvinguda a càrrec d’Enric Masllorens, president de FundiPau
18.15 h – Taula rodona amb:
- Vinculació del sector immobiliari amb la guerra. Nora Miralles (ODHE)
- Per un desenvolupament urbà sostenible, Marta Ill-Raga (Sindicat de Llogateres)
Modera: Esther Hernández, FundiPau
Inscripcions
Si hi vols participar, inscriu-te aquí.
En context
L’accés a un habitatge digne és un dret humà fonamental reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i per diversos tractats internacionals. No obstant això, aquest dret es veu vulnerat sistemàticament per polítiques insuficients i per una dinàmica de mercat que prioritza el benefici econòmic per sobre del benestar col·lectiu.
L’habitatge és una condició indispensable per a la seguretat humana. Sense una llar estable, les persones es veuen exposades a una vulnerabilitat permanent que afecta la seva salut, la seva autonomia i la seva capacitat de desenvolupament. A més, l’habitatge juga un paper fonamental en la creació de comunitats cohesionades i segures. Un teixit urbà inclusiu, amb habitatge accessible i diversificat, és un element clau per prevenir la violència i afavorir la convivència pacífica. Quan el dret a l’habitatge es veu garantit, es genera un efecte multiplicador de benestar que contribueix a la pau social: es redueixen les desigualtats, es fomenta la integració i es crea una societat més justa i resilient.
A escala global, l’experiència en processos de construcció de pau ha demostrat que garantir el dret a l’habitatge és essencial per a la resiliència de les comunitats i per evitar noves dinàmiques de desigualtat i violència. En contextos de postconflicte i de reconstrucció social, el dret a la terra i a l’habitatge han estat reconeguts com a factors determinants per assolir una pau estable i sostenible.
A Catalunya, la crisi habitacional està generant una nova forma de violència estructural: famílies expulsades dels seus barris per l’augment dels preus, persones desnonades sense alternativa habitacional, segregació urbana i una precarització generalitzada de les condicions de vida. Aquesta realitat posa en risc la cohesió social i ens obliga a repensar el model d’habitatge com un element central en la construcció d’una societat pacífica i equitativa.
Les causes de la vulneració del dret a l’habitatge: desigualtat, especulació i impunitat
La vulneració del dret a l’habitatge a Catalunya respon a múltiples causes que, combinades, estan generant una situació insostenible:
- La irrupció dels fons d’inversió (fons voltor) en el mercat immobiliari, amb una clara vocació especulativa, ha provocat un augment artificial dels preus i ha reduït la disponibilitat d’habitatge accessible. A més, molts d’aquests fons tenen vincles amb la banca armada, fet que evidencia com els interessos financers es superposen als drets humans.
- Les pràctiques discriminatòries en la promoció d’habitatges, com la creació de dobles entrades per separar els habitatges de lloguer social dels de mercat, fomenten la segregació i reforcen estigmes socials que erosionen la convivència.
- La manca de regulació efectiva sobre els preus del lloguer ha permès que la lògica del benefici econòmic s’imposi per sobre de les necessitats de la població, incrementant la inaccessibilitat de l’habitatge.
- L’expansió del lloguer turístic ha expulsat molts veïns i veïnes dels seus barris i ha convertit l’habitatge en una mercaderia en comptes d’un dret.
- Els desnonaments sense alternativa habitacional continuen sent una realitat dramàtica que afecta milers de famílies cada any, sense que les administracions garanteixin solucions reals per a les persones afectades.
Tots aquests factors contribueixen a una situació d’injustícia social que atempta contra la convivència i la pau social.
Objectius de la jornada
- Debatre la vulneració del dret a l’habitatge a Catalunya i les seves conseqüències per a la seguretat humana i la convivència pacífica.
- Identificar solucions polítiques i socials per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible per a tota la ciutadania.
- Compartir experiències i models alternatius que hagin demostrat èxit en altres contextos per revertir la crisi habitacional.
- Reflexionar sobre la relació entre l’habitatge, la seguretat i la pau, i com els processos de construcció de pau poden integrar el dret a l’habitatge com un element fonamental per a la transformació social.
T’hi esperem!
Una activitat en el marc de:
En col·laboració amb:
