Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
20 setembre 2017

Rebutgem les detencions per motius polítics de càrrecs públics

Posicionament de FundiPau davant l’escenari polític de Catalunya

FundiPau rebutja radicalment les detencions per motius polítics de càrrecs públics

 

Posicionamiento en castellano / Positioning in English

Com a entitat compromesa amb la construcció d’una cultura de pau, la defensa dels drets humans i la resolució no-violenta de conflictes, no podem restar callats davant la situació actual que es viu al nostre país. De fet, mai ho hem fet. Perquè no ens sembla ni seriós ni responsable opinar sobre conflictes llunyans i no centrar-nos en els que vivim o ens impacten a casa nostra.

I, és innegable, a Catalunya som en un moment de conflicte polític evident.

En l’àmbit de la cultura de pau sempre diem que els conflictes no són necessàriament negatius. Són expressions de discrepància en qüestions importants entre grups humans. I com a tals són símptomes de desajustos, desequilibris, anhels no satisfets, etc. que és necessari abordar. No hem d’espantar-nos, en si mateix, pel conflicte. Hem de procurar, això sí, gestionar-lo en clau positiva, constructiva i pacífica. Així, la resolució resultant pot ser un nou actiu en el futur d’una comunitat.

Catalunya, després d’una llarga dictadura franquista va recuperar la democràcia, les seves institucions i l’autogovern. El sentiment ciutadà representat políticament considerava, de forma àmplia, que la nació catalana havia de fer camí en el si de l’Espanya democràtica. Amb el temps, però, i fruit de l’evolució de la societat, de canvis generacionals, de nous marcs globals, del sorgiment de nous valors, etc. i, també, d’un sentiment considerablement estès en la societat catalana de no veure’s prou respectada i acollida per l’Estat, va anar creixent un malestar que es va fer evident arran de la crisi de l’Estatut i que va acabar plasmant-se en un seguit de mobilitzacions populars en clau sobiranista. Després de 7 anys, canvis molt rellevants en el nostre sistema polític, han portat a dues legislatures al Parlament i dos Governs compromesos amb el projecte sobiranista.

Pel seu caràcter nacional, Catalunya té dret a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Però, més enllà de debats teòrics, per un estricte criteri democràtic és impossible no atendre la demanda d’aquest dret: la reivindicació del dret a decidir és àmpliament compartida per la societat catalana, al volant del 70-80% segons diverses enquestes.

La proposta de referèndum per al dia 1 d’octubre mostra febleses evidents en el grau de suport parlamentari en la seva proposta i problemes importants per a la seva materialització física i les condicions materials i de seguretat jurídica pertinents.

Malgrat tot, cal situar bé el conflicte: si una gran part de la societat catalana reclama un referèndum, allò indicat seria una negociació entre els governs català i espanyol a fi de definir els marcs i terminis d’aquest referèndum i convocar-lo conjuntament amb el màxim de garanties, similarment a com ha passat en altres casos al món. Seria, a més a més, allò òptim a fi d’encarrilar de la millor manera aquest conflicte. La negativa del Govern espanyol a acceptar aquesta via de resolució pacífica i dialogada ens ha portat a l’atzucac actual.

Així, volem manifestar:

. La legitimitat del Parlament de Catalunya per a convocar un referèndum, més encara quan el Govern de l’Estat es nega reiteradament a negociar-lo.

. La necessitat que el sistema polític espanyol entengui que una convivència entre Catalunya i la resta de l’Estat només es pot donar en un marc de confiança i respecte mutus. Negar el dret a sortir de la societat catalana o, el que és el mateix, obligar a restar-hi encara que la ciutadania d’aquest país no ho volgués, a més de clarament censurable en termes democràtics, no és pertinent per a fomentar una convivència sòlida i de futur.

. La nostra experiència en conflictes ens ensenya que, tard o d’hora, els espais de diàleg i negociació es produeixen. Millor, per tant, avançar-los que retardar-los.

. Rebutgem radicalment la deriva autoritària i repressiva que l’Estat està donant. Les demandes d’una societat, sobretot si són significatives, rellevants i sostingudes, reclamen resposta, proposta i diàleg no pas silenciar-les amb repressió. Si algú pensa que empresonant, censurant i tapant boques es pot resoldre el conflicte polític que vivim, és que no ha entès absolutament res. Els escorcolls dels enviaments de documentació, la pressió sobre els mitjans de comunicació, les detencions d’avui contra membres del Govern, etc. són absolutament rebutjables i condemnables.

. Cridem a totes les institucions, governs, partits polítics, entitats socials, mitjans de comunicació, a fer una actuació responsable i a fomentar vies de resolució de tot plegat sobre la base, inevitable, de consultar i respectar l’opinió de la ciutadania.

. En aquests moments, més que mai, cridem a tothom, a no caure en provocacions, a rebutjar tota mostra d’intolerància i a practicar activament la no-violència i la resistència pacífica.

Barcelona, 20 de setembre de 2017