Els estats inverteixen en arsenals nuclears a mesura que les relacions geopolítiques es deterioren —El SIPRI publica el seu nou anuari
L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) publica avui la seva anàlisi anual sobre la situació en matèria d’armament, desarmament i seguretat internacional. Una de les principals conclusions del SIPRI Yearbook 2023 és que el nombre d’armes nuclears operatives va començar a augmentar a mesura que els països avançaven els plans de modernització i expansió a llarg termini de les seves forces.
Els arsenals nuclears es reforcen a tot el món
Els nou estats amb armament nuclear —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) i Israel— van continuar modernitzant els seus arsenals nuclears i diversos van desplegar nous sistemes d’armes nuclears o amb capacitat nuclear el 2022.
De l’inventari mundial total d’uns 12.512 caps nuclears al gener del 2023, uns 9.576 es trobaven en arsenals militars per al seu ús potencial, 86 més que al gener del 2022 (vegeu la taula més avall). D’aquests, es calcula que 3.844 ogives estaven desplegades amb míssils i avions, i unes 2.000 —gairebé totes de Rússia o dels EUA— es mantenien en estat d’alerta operativa alta, la qual cosa significa que estaven instal·lades en míssils o retingudes en bases aèries que albergaven bombarders nuclears.
Rússia i els Estats Units tenen conjuntament gairebé el 90% de totes les armes nuclears. La grandària dels seus respectius arsenals nuclears (és a dir, els caps nuclears utilitzables) sembla que es van mantenir relativament estables el 2022, encara que la transparència en relació amb les forces nuclears va disminuir als dos països després de la invasió russa d’Ucraïna al febrer del 2022.
A més de les seves armes nuclears utilitzables, Rússia i els EUA posseeixen cadascun més de 1.000 ogives prèviament retirades del servei militar, que estan desmantellant gradualment.
L’estimació del SIPRI sobre la grandària de l’arsenal nuclear de la Xina va augmentar de les 350 ogives al gener del 2022 a les 410 al gener del 2023, i s’espera que continuï creixent. En funció de com decideixi estructurar les seves forces, al final de la dècada la Xina podria tenir almenys tants míssils balístics intercontinentals (ICBM) com els Estats Units o Rússia.
“La Xina ha iniciat una important ampliació del seu arsenal nuclear”, afirma Hans M. Kristensen, investigador associat del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Americans (FAS). “Resulta cada vegada més difícil conciliar aquesta tendència amb l’objectiu declarat de la Xina de disposar únicament de les forces nuclears mínimes necessàries per mantenir la seva seguretat nacional”.
Encara que es considera que el Regne Unit no va augmentar el seu arsenal d’armes nuclears el 2022, s’espera que l’estoc de caps nuclears creixerà en el futur com a resultat de l’anunci fet pel govern britànic el 2021 de que augmentarà el seu límit de 225 a 260 ogives. El govern també va dir que ja no revelaria públicament les seves quantitats d’armes nuclears, ogives o míssils desplegats.
El 2022, França va prosseguir els seus programes de desenvolupament d’un submarí nuclear llançamíssils balístics (SSBN) de tercera generació i d’un nou míssil de creuer llançat des de l’aire, així com de reacondicionament i millora dels sistemes existents.
Forces Nuclears mundials, gener 2023
| País | Ogives desplegades 2023a | Ogives emmagatzemades 2023b | Existències totalsc | Inventari totald | |||
| 2022 | 2023 | 2022 | 2023 | ||||
| Estats Units | 1 770 | 1 938 | 3 708 | 3 708 | 5 428 | 5 244 | |
| Rússia | 1 674 | 2 815 | 4 477 | 4 489 | 5 977 | 5 889 | |
| Regne Unit | 120 | 105 | 225e | 225 | 225 | 225 f | |
| França | 280 | 10 | 290 | 290 | 290 | 290 | |
| La Xina | – | 410 | 350 | 410 | 350 | 410 | |
| Índia | – | 164 | 160 | 164 | 160 | 164 | |
| Pakistan | – | 170 | 165 | 170 | 165 | 170 | |
| Corea del Nord | – | 30 | 25 | 30g | 25 | 30g | |
| Israel | – | 90 | 90 | 90 | 90 | 90 | |
| Total | 3 844 | 5 732 | 9 490 | 9 576 | 12 710 | 12 512 | |
Font: SIPRI Yearbook 2023
Notes: Totes les estimacions són aproximades. El SIPRI revisa cada any les seves dades sobre les forces nuclears mundials basant-se en noves informacions i en actualitzacions d’avaluacions anteriors. Les dades de gener del 2023 substitueixen totes les dades publicades anteriorment pel SIPRI sobre les forces nuclears mundials. Els països estan ordenats per data del primer assaig nuclear conegut. No existeixen proves concloents que Israel hagi provat les seves armes nuclears. Les xifres corresponents a Rússia i els EUA no es corresponen necessàriament amb les de les seves declaracions del 2010 sobre el Tractat de Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (Nou START) a causa de les normes de recompte del tractat.
a “Ogives desplegades” es refereix a ogives col·locades en míssils o situades en bases amb forces operatives. b “Ogives emmagatzemades” es refereix a ogives emmagatzemades o de reserva que requeririen certa preparació (per exemple, transport i càrrega en llançadores) abans de poder ser desplegades. c “Existències totals” es refereix a ogives destinades a ser utilitzades per les forces armades. d “Inventari total” inclou tant les ogives emmagatzemades com les retirades a l’espera de ser desmantellades. eAnteriorment el SIPRI calculava que el Regne Unit tenia unes 45 ogives retirades a l’espera de ser desmantellades; no obstant això, l’avaluació del SIPRI el gener del 2023 és que és probable que aquestes ogives es reconstitueixin per passar a formar part del creixent arsenal del Regne Unit en els pròxims anys i el nombre d’ogives emmagatzemades es va mantenir en 225 el gener de 2022. f El govern britànic va declarar el 2010 que el seu inventari d’armes nuclears no superaria els 225 caps nuclears. Aquí s’estima que l’inventari es mantindria en aquesta xifra el gener del 2023. Una revisió governamental publicada el 2021 va posar fi a la reducció prevista de fins a 180 ogives per a mitjans de la dècada del 2020. La revisió va introduir un nou sostre de 260 ogives. gLa informació sobre l’estat i la capacitat de l’arsenal nuclear de Corea del Nord ve acompanyada d’una important incertesa. Corea del Nord podria haver produït suficient material fissible per a construir entre 50 i 70 caps nuclears; no obstant això, és probable que n’hagi assemblat menys, potser uns 30.
L’Índia i el Pakistan sembla que estiguin ampliant els seus arsenals nuclears, i tots dos països van introduir i van continuar desenvolupant nous tipus de sistemes vectors nuclears el 2022. Encara que el Pakistan continua sent el principal objectiu de la dissuasió nuclear de l’Índia, aquest país sembla que cada vegada està posant més èmfasi en les armes de major abast, incloses aquelles capaces d’arribar a objectius de tota la Xina.
Corea del Nord continua donant prioritat al seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. Encara que el 2022 no va realitzar cap prova nuclear, va dur a terme més de 90 proves de míssils. Alguns d’aquests míssils, que inclouen nous míssils balístics intercontinentals, poden transportar caps nuclears. El SIPRI calcula que el país ja ha assemblat uns 30 caps nuclears i posseeix suficient material fissible per a un total de 50-70 caps, tots dos són augments significatius respecte a les estimacions del gener del 2022.
També es creu que Israel —que no reconeix públicament que posseeix armes nuclears— està modernitzant el seu arsenal nuclear.
“La majoria dels estats amb armament nuclear estan endurint la seva retòrica sobre la importància d’aquestes armes, i alguns fins i tot estan llançant amenaces explícites o implícites sobre el seu possible ús”, afirma Matt Korda, Investigador Associat del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i Investigador Associat Sènior del Projecte d’Informació Nuclear de la FAS. “Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, aquesta competència nuclear tan elevada ha augmentat dràsticament el risc que les armes nuclears s’utilitzin en un esclat d’ira”.
“Amb programes de milers de milions de dòlars per a modernitzar i, en alguns casos, ampliar els arsenals nuclears, els cinc països amb armes nuclears reconeguts pel Tractat de No-Proliferació Nuclear sembla que s’allunyen cada vegada més del seu compromís amb el desarmament en virtut del tractat”, assegura Wilfred Wan, director del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI.
La diplomàcia nuclear pateix un nou revés després de la invasió russa d’Ucraïna
El control d’armes nuclears i la diplomàcia pel desarmament van patir importants revessos després de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022. Després de la invasió, els Estats Units van suspendre el seu diàleg bilateral d’estabilitat estratègica amb Rússia. El febrer del 2023, Rússia va anunciar que suspenia la seva participació en el Tractat del 2010 sobre Mesures per a la Ulterior Reducció i Limitació de les Armes Estratègiques Ofensives (Nou START), l’últim tractat de control d’armes nuclears que queda i que limita les forces nuclears estratègiques de Rússia i els Estats Units. També es van suspendre les converses sobre un tractat de seguiment del Nou START, que expira el 2026. No obstant això, segons l’avaluació del SIPRI, al gener del 2023, les forces nuclears estratègiques desplegades per tots dos països es mantenien dins dels límits del Nou START.
El suport militar de l’Iran a les forces russes a Ucraïna i la situació política a l’Iran també van enterbolir les converses sobre la reactivació del Pla Integral d’Acció Conjunta (JCPOA, per les seves sigles en anglès), l’acord del 2015 destinat a impedir que l’Iran desenvolupi armes nuclears. La reactivació del JCPOA sembla cada vegada més improbable.
Els Estats Units i el Regne Unit es van negar a fer pública la informació sobre les seves forces nuclears el 2022, cosa que sí que havien fet en anys anteriors.
“En aquest període de gran tensió geopolítica i desconfiança, amb els canals de comunicació entre rivals amb armament nuclear tancats o que a penes funcionen, els riscos d’un error de càlcul, un malentès o un accident són inacceptablement alts”, afirma Dan Smith, director del SIPRI. “És urgent restablir la diplomàcia nuclear i reforçar els controls internacionals sobre les armes nuclears”.
La seguretat i l’estabilitat mundials, cada vegada més amenaçades.
La 54a edició de l’Anuari del SIPRI revela la contínua deterioració de la seguretat mundial durant l’any passat. Els efectes de la guerra a Ucraïna són visibles en gairebé tots els aspectes de les qüestions relacionades amb l’armament, el desarmament i la seguretat internacional examinades en l’Anuari. No obstant això, no va ser ni molt menys l’únic conflicte important que es va lliurar el 2022, i les agudes tensions geopolítiques, la desconfiança i la divisió havien anat en augment molt abans de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia.
“Ens endinsem en un dels períodes més perillosos de la història de la humanitat”, afirma Dan Smith, director del SIPRI. “És imperatiu que els governs del món trobin maneres de cooperar per calmar les tensions geopolítiques, frenar les carreres armamentístiques i fer front a les conseqüències cada vegada pitjors del deteriorament mediambiental i l’augment de la fam al món.”
A més de l’habitual cobertura detallada de les qüestions de control d’armes nuclears, desarmament i no-proliferació, l’Anuari del SIPRI presenta dades i anàlisis sobre l’evolució de la despesa militar mundial, les transferències internacionals d’armes, la producció d’armament, les operacions multilaterals de pau, els conflictes armats, etc. Les seccions especials del SIPRI Yearbook 2023 exploren l’auge de les empreses militars i de seguretat privades, com el Grup Wagner, i les seves repercussions en la pau i la seguretat; com la guerra a Ucraïna ha afectat la governança de l’espai i el ciberespai; els atacs a centrals nuclears durant els combats a Ucraïna i les seves implicacions; i la regulació de noves tecnologies com els sistemes d’armes autònomes.
Per a editors/es
L’Anuari del SIPRI és un compendi d’informació i anàlisi d’avantguarda sobre l’evolució de l’armament, el desarmament i la seguretat internacional. El 2022-23 es van prepublicar tres importants sèries de dades del SIPRI Yearbook 2023: les vendes de les 100 principals empreses productores d’armes (desembre del 2022), les transferències internacionals d’armes (març del 2023) i la despesa militar mundial (abril del 2023). L’Anuari del SIPRI està publicat per Oxford University Press. Més informació a www.sipriyearbook.org.
