Les transferències internacionals d’armes s’estabilitzen després d’anys de creixement intens; les importacions de l’Orient Mitjà són les que més creixen, segons el SIPRI
Comunicado de prensa en castellano | Press release in English
(Estocolm, 15 de març de 2021) Les transferències internacionals de grans armes es van mantenir al mateix nivell en els períodes 2011–15 i 2016–20. L’augment significatiu de les transferències per part de tres dels cinc principals exportadors d’armes —els EUA, França i Alemanya— es va compensar en gran mesura per la reducció de les exportacions de Rússia i la Xina. Les importacions d’armes per part de l’Orient Mitjà van créixer un 25%, encapçalades principalment per l’Aràbia Saudita, (+61%), Egipte (+136%) i Qatar (+361%), segons les noves dades sobre transferències mundial d’armes publicades avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), disponibles a www.sipri.org.
Per primera vegada des del període 2001–2005, el volum de les transferències de grans armes entre països no va créixer entre els quinquennis 2011–15 i 2016–20. Tot i així, les transferències internacionals d’armes es mantenen a prop del nivell més alt des del final de la guerra freda.
‘És massa aviat per dir si el període de ràpid creixement de les transferències d’armes de les dues dècades anteriors s’ha aturat’, afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘Per exemple, l’impacte econòmic de la pandèmia de la covid-19 podria provocar que, els propers anys, alguns països reconsideressin les seves importacions d’armes. No obstant això, al mateix temps, fins i tot en el pic més alt de la pandèmia el 2020, diversos països van firmar quantiosos contractes de grans armes.’
Augmenten les exportacions dels EUA, França i Alemanya, disminueixen les de Rússia i la Xina
Els Estats Units continuen sent els majors exportadors d’armes i entre 2011-15 i 2016-20 van augmentar el seu percentatge en les exportacions mundials del 32 al 37%. El 2016-20 van subministrar grans armes a 96 països, molts més que qualsevol altre proveïdor. Gairebé la meitat de les seves transferències d’armes (47%) van anar a l’Orient Mitjà. L’Aràbia Saudita sola va comptabilitzar el 24% del total d’aquestes exportacions. L’increment del 15% de les exportacions d’armes dels EUA entre 2011-15 i 2016-20 va eixamplar encara més la bretxa amb el segon principal exportador, Rússia.
El tercer i quart països que més van exportar també van experimentar un creixement substancial entre 2011-15 i 2016-20. França va incrementar un 44% les seves exportacions de grans armes i va comptabilitzar el 8,2% de les exportacions mundials el 2016-20. L’Índia, Egipte i Qatar junts van rebre el 59% de les exportacions franceses d’armes.
Alemanya va incrementar un 21% les seves exportacions de grans armes entre 2011-15 i 2016-20 que van representar el 5,5% del total global. Els principals mercats de les exportacions d’armes alemanyes van ser Corea del Sud, Algèria i Egipte.
Tant Rússia com la Xina van veure davallar les seves exportacions d’armes. Les de Rússia, que van representar el 20% de totes les exportacions de grans armes el 2016-20, van caure un 22% (aproximadament al mateix nivell que el 2006-10). El gruix —al voltant del 90%— d’aquesta davallada va correspondre a la caiguda del 53% de les exportacions a l’Índia.
‘Entre 2011-15 i 2016-20, Rússia va incrementar considerablement les seves transferències d’armes a la Xina, Algèria i Egipte, però aquest fet no va compensar la gran caiguda de les seves exportacions a l’Índia’, afirma Alexandra Kuimova, investigadora del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘Tot i que recentment Rússia ha signat importants acords de venda d’armes amb diversos països i que probablement els propers anys les seves exportacions tornaran a créixer de forma gradual, s’enfronta a la forta competència dels EUA en la majoria de regions’.
Les exportacions de la Xina, el cinquè major exportador d’armes el 2016-20, van decréixer un 7,8% entre 2011-15 i 2016-20 i van representar el 5,2% del total d’exportacions d’armes el 2016-20. El Pakistan, Bangla Desh i Algèria van ser els principals receptors d’armes xineses.
Demanda creixent a l’Orient Mitjà
El major increment de les importacions d’armes es va produir a l’Orient Mitjà. Els països de la regió van importar un 25% més de grans armes el 2016-20 que el 2011-15. Aquest fet reflecteix una competició estratègica entre diversos estats de la regió del Golf Pèrsic. L’Aràbia Saudita —el major importador d’armes del món— va incrementar les seves importacions un 61% i Qatar un 361%. Les importacions d’armes per part dels Emirats Àrabs Units (EAU), van caure un 37%, però diversos lliuraments previstos de grans armes —inclosos 50 avions de combat F-35 dels Estats Units acordats el 2020— apunten que els EAU continuaran important grans quantitats d’armes.
Les importacions d’armes d’Egipte van créixer un 136% entre 2011-15 i 2016-20. El país, que està immers en disputes amb Turquia pels recursos d’hidrocarburs a la Mediterrània oriental, ha invertit molt en les seves forces navals.
Les importacions d’armes de Turquia van caure un 59% entre 2011-15 i 2016-20. Un factor important va ser l’aturada de lliuraments d’avions de combat F-35 per part dels EUA el 2019, després que Turquia importés sistemes de defensa aeris russos. Turquia també està augmentant la producció interna de grans armes per reduir la seva dependència de les importacions.
Les importacions dels països d’Àsia i Oceania es mantenen elevades
Àsia i Oceania va ser la regió que va importar més grans armes, el 42% del total de les transferències del 2016-20. L’Índia, Austràlia, la Xina, Corea del Sud i el Pakistan van ser els principals importadors de la regió.
Les importacions d’armes del Japó van créixer un 124% entre 2011-15 i 2016-20. En el cas de Taiwan, tot i que el 2016-20 les seves importacions d’armes van ser menors que el 2011-2015, el 2019 va donar diverses ordres d’adquisició de grans armes als EUA, inclosos avions de combat.
‘Per a molts estats d’Àsia i Oceania, el motiu principal per importar armes es la percepció creixent de la Xina com una amenaça’, diu Siemon T. Wezeman, investigador sènior del SIPRI. ‘Hi ha previstes més grans importacions i molts països de la regió també pretenen produir les seves pròpies grans armes’.
Les importacions d’armes de l’Índia van disminuir un 33% entre 2011-15 i 2016-20. Rússia va ser el proveïdor més afectat, tot i que les importacions d’armes dels EUA també van caure (un 46%). La caiguda de les importacions d’armes de l’Índia sembla que es degui principalment als seus complexos processos de compra, juntament amb un intent de reduir la seva dependència de les armes russes. En els propers anys, l’Índia planeja importar armes a gran escala de diversos subministradors.
Altres dades destacables:
- Les exportacions d’armes del Regne Unit van caure un 27% entre 2011–15 i
2016–20. El RU va comptabilitzar el 3,3% del total de les exportacions d’armes el 2016–20. - Les exportacions d’armes d’Israel van representar el 3% del total el 2016–20 i van ser un 59% més elevades que el 2011–15.
- Les exportacions de Corea del Sud van ser un 210% més elevades el 2016–20 que el 2011–15, i van comptabilitzar el 2,7 % de les exportacions d’armes globals.
- Entre 2011–15 i 2016–20 hi va haver un descens generalitzat de les importacions d’armes per part dels països d’Àfrica (–13%), Amèrica (–43%) i Àsia i Oceania (–8.3%).
- Algèria va incrementar les seves importacions d’armes un 64% en comparació amb el 2011–15, mentre que les importacions del Marroc van ser un 60% inferiors.
- El 2016–20 Rússia va subministrar el 30% de les importacions d’armes dels països de l’Àfrica subsahariana, la Xina el 20%, França el 9,5% i els EUA el 5,4%.
- La Xina va ser el major importador d’armes de l’Àsia de l’est; va rebre el 4,7% de les importacions globals d’armes el 2016–20.
- En els darrers anys, tant Armènia com l’Azerbaidjan han estat desenvolupant la seva capacitat militar per mitjà de les importacions de grans armes. El 2016–20 Rússia va proporcionar el 94% de les importacions d’armes d’Armènia mentre que Israel va proporcionar el 69% de les importacions de l’Azerbaidjan.
Per a editors
La Base de dades sobre Transferències d’Armes del SIPRI és l’única font pública que ofereix informació consistent, sovint estimacions, sobre totes les transferències internacionals de grans armes (incloses les vendes, regals i producció amb llicència) als estats, organitzacions internacionals i grups no estatals des del 1950. Està accessible a la plana Arms Transfers Database de la web del SIPRI.
Les dades del SIPRI reflecteixen el volum dels lliuraments d’armes, no el valor financer dels acords. Atès que el volum dels lliuraments pot fluctuar de forma significativa d’un any per l’altre, el SIPRI presenta les dades per períodes de cinc anys, oferint una mesura més estable de les tendències.
Aquest és el segon dels tres llançaments de les dades més rellevants que precedeixen la presentació del buc insígnia de les publicacions del SIPRI a mitjan 2021: l’Anuari SIPRI (SIPRI Yearbook). El tercer llançament oferirà informació completa sobre les tendències globals, regionals i nacionals en despesa militar.
Nota de premsa traduïda per FundiPau.
