Foto Christian Lue a Unsplash
Des de FundiPau lamentem que la principal (i gairebé única) doctrina securitària de què disposa la UE es basi en criteris militaristes. La dissuasió i el consegüent augment de la despesa militar són l’únic paradigma que es contempla per poder oferir seguretat sense tenir en compte la pèrdua de vides humanes i la destrucció que aquest model ha provocat i continua provocant després de dos anys de guerra a Ucraïna.
Resulta lamentable que la iniciativa de la compra conjunta de vacunes per fer front a la Covid-19 serveixi d’exemple esperonador per estratègies conjuntes de compra d’armament, quan el que caldria seria explorar models de seguretat compartida basats en la distensió i la diplomàcia que col·laboressin a teixir ponts amb tots els actors.
És esfereïdor veure com, mentre Von der Leyen proclama que només podrem sentir-nos segurs si ens armem més i millor, el secretari general de Nacions Unides alerta de l’increment de la violència i les violacions de drets fonamentals, de la necessitat de comprometre’s amb tots els tractats de desarmament (incloent-hi el TPAN) i de “l’abisme” en què ens trobem en matèria mediambiental. És cert que el model de Nacions Unides necessita repensar-se (especialment respecte al veto en les resolucions del Consell de Seguretat), però queda clar que la seva narrativa és una altra.
Des de FundiPau apostem no només per la necessària incidència contra tot model i política militarista —la qual, lluny de ser dissuasiva, porta intrínseca un augment de la retòrica violenta—, sinó també per l’estudi, la promoció i la implantació de polítiques públiques de pau (a escala local, nacional i internacional) que promoguin la prevenció de la violència en el conflicte, la seva resolució noviolenta, la defensa de models de seguretat comuna (posant l’ésser humà i el medi ambient al centre), així com iniciatives de construcció de pau justa i positiva.
