7+2 propostes per comprometre’s amb la cultura de pau, la resolució noviolenta dels conflictes i el desarmament.
Eleccions al Parlament de Catalunya 2015
Uns conflictes armats que persisteixen, amb milions de persones patint-ne les conseqüències; una cultura de violència present també a zones on no hi ha conflicte armat; un militarisme desacomplexat que genera inseguretat i sostreu recursos econòmics preciosos a la construcció d’una autèntica seguretat humana; uns valors d’intolerància, xenofòbia i discriminació que rebroten…
És important promoure una política seriosa, ambiciosa i activa de foment de la pau. Arreu del món i també a i des de Catalunya.
Per això, FundiPau (Fundació per la Pau) s’adreça als partits polítics que es presenten a les properes eleccions per demanar-los que incorporin al seu programa els següents punts:
1. Continuar i aprofundir en la construcció d’una política pública catalana al servei de la pau, amb pressupostos suficients i mecanismes viables. Suport a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), garantint-ne la seva independència, i impuls dels programes de foment de pau.
2. Treballar i pressionar des del Parlament de Catalunya i des de la Generalitat per tal que la despesa militar de l’Estat es vagi reduint de forma progressiva i, així, alliberar aquests recursos per a polítiques socials.
3. Que les accions públiques de promoció empresarial, o d’impuls de línies de recerca, siguin sempre de caire estrictament civil i deixin fora la indústria militar.
4. La promoció d’una educació per la pau, els drets humans i la solidaritat. I això també suposa una actuació coherent del Govern de la Generalitat. Cal que les activitats civils de lleure i formació que es desenvolupen al nostre país (Festes Majors, Fires d’Ensenyament, Salons de la Infància, etc.) quedin lliures de la presència militar.
5. Després dels èxits de les mines antipersones, de les bombes de dispersió i del tractat sobre comerç d’armes, cal continuar avançant cap al desarmament i el control armamentístic. El Govern i el Parlament han de comprometre’s fermament, ara que s’entreveuen opcions de canvi en l’escena internacional, en l’exigència de l’abolició de les armes nuclears, una amenaça real a la supervivència de la humanitat així com, de forma preventiva, evitar la recerca i la producció dels robots armats autònoms.
6. Com a conseqüència de la violència armada i dels conflictes oberts, la xifra de desplaçats i refugiats va créixer el 2014 fins arribar a quasi 60.000.000 de persones. La Mediterrània n’està essent un reflex dramàticament palpable. El Govern i el Parlament han de fer tot el possible per promoure que l’Estat espanyol i el conjunt de la UE respectin els tractats internacionals pel que fa al dret d’asil, l’acollida de refugiats i la protecció de les víctimes de la violència i les vulneracions dels drets humans.
7. Una Catalunya compromesa amb el món: assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència i la vulneració dels drets humans, així com en la denúncia dels qui la promouen i l’executen.
Catalunya autonòmica o Catalunya constituent d’un nou Estat
Sens dubte, ens trobem davant unes eleccions especials. En funció dels resultats electorals, podria consolidar-se una Catalunya autonòmica o bé iniciar-se un procés constituent cap a la creació d’un nou estat.
En cas que això darrer es produís, hi haurà temps per a proposar, debatre i analitzar. Però per als partits compromesos en la creació d’un nou estat voldríem aportar dues idees més:
8. El món presenta molts problemes de seguretat. Les polítiques de defensa clàssiques, el militarisme, l’armamentisme i la resposta armada i reactiva als conflictes s’han demostrat abastament precàries i ineficaces pel que fa al proveïment de seguretat. És així que, un nou estat s’hauria de plantejar què és allò que realment genera autèntica seguretat humana i crea condicions de pau i justícia, més enllà de repetir fórmules tradicionals que no han demostrat la seva utilitat.
9. Catalunya, un país tradicionalment i socialment compromès amb la pau i la solidaritat, podria exercir una política activa de foment de la pau i de respecte als drets humans en l’escena internacional. La seguretat al món no passa per més exèrcits, més despesa militar, més indústria militar. Passa per què hi hagi estats que promoguin polítiques més coherents en la construcció activa de condicions de pau. La possibilitat d’obtenir estructures d’estat no hauria de fer que Catalunya es desfés d’aquest compromís per la pau sinó, ben al contrari, que el reforcés des de les noves possibilitats, capacitats i responsabilitats que ofereix actuar com un estat al món.
