Article de Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau
24 de maig – Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament
Fa més d’un segle que organitzacions i moviments de dones defensen la pau i el desarmament i ho fan per mitjà de la mobilització activa. Són nombrosos els exemples de col·lectius locals, regionals, nacionals i internacionals de dones que treballen per aquest objectiu comú. Tot i que les organitzacions que més es coneixen són les occidentals, el moviment ha esdevingut global. Al Pacífic, agrupacions de dones s’han unit contra els assajos nuclears i grups de dones a l’Àfrica s’han implicat molt activament per defensar la pau i la reconstrucció a països com Burundi, Libèria, Angola, Somàlia i Níger.
Avui, 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament volem retre un petit homenatge a algunes dones i a organitzacions locals i internacionals que han fet del desarmament i la pau la seva raó de ser.
Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat
Durant la Primera Guerra Mundial més d’un miler de dones tant dels països en guerra com dels considerats neutrals es van unir per oposar-se conjuntament al conflicte bèl·lic. Aquest esforç col·lectiu de suport a la pau es va transformar en un moviment: la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, la primera organització feminista internacional que des dels seus inicis va defensar la pau i els drets humans. Avui treballa activament pel desarmament, especialment per aconseguir el desarmament nuclear. També a l’Estat espanyol.
Alva Myrdal
Alva Myrdal va ser una diplomàtica i política sueca que va tenir una influència significativa en el debat sobre desarmament durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX. Va tenir un paper clau en la fundació de l’Institut Internacional de Recerca de la Pau d’Estocolm (SIPRI per les seves sigles en anglès) i va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1982 per la seva tasca a favor del desarmament i de la promoció de les zones lliures d’armes i d’armament nuclear.
Com a membre del parlament i part del consell de govern de Suècia, l’any 1967 se li va encomanar la tasca de promoure el desarmament i es va familiaritzar amb els aspectes científics i tècnics de la cursa armamentista. Va ser una figura respectada en el marc del comitè negociador de Ginebra sobre desarmament des d’on es va erigir en líder dels països no-alineats.
Jody Williams i la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones
La Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones i la seva coordinadora, Jody Williams, van rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1997. El Comitè dels Premis Nobel va reconèixer l’èxit de la campanya i de la seva principal estratega i portaveu per la capacitat de captar l’atenció de l’opinió pública sobre el patiment i la devastació de vides humanes que provoquen les mines terrestres i d’exercir pressió política per la seva abolició. Durant cinc anys, organitzacions i governs d’arreu del món van treballar conjuntament per adoptar l’any 1997, el tractat que prohibeix el desenvolupament, la producció, l’emmagatzematge i la utilització de les mines terrestres antipersones i obliga a la destrucció de totes les existències.
La Iniciativa de les Dones de Libèria
L’any 1993, durant la guerra a Libèria, Mary Brownell, una mestra retirada, va considerar intolerable el patiment de la població mentre les converses de pau regionals no duien enlloc. El que més afectava aquesta dona era el silenci de les altres dones. Feia cinc anys que el país estava en guerra i les organitzacions de dones existents feien sobretot tasques d’assistència a les víctimes, però no es protestava en contra de la guerra, les veus de les dones no es feien sentir.
D’aquesta mancança va sorgir la idea d’un grup de pressió format per dones per denunciar la guerra. Aquest grup esdevindria un any després La Iniciativa de les Dones de Libèria, un moviment obert a totes les dones, sigui quin sigui el seu grup ètnic, estatus social o entorn religiós i polític. La seva estratègia era tenir una única veu en temes que afectaven tota la població. El més destacat va ser adoptar com a focus d’incidència abans de les eleccions el tema del desarmament.
La Iniciativa de dones de Libèria es va dirigir a totes les parts implicades en les converses de pau i van iniciar un programa per ajudar a decomissar armes curtes. El seu objectiu era assistir a les converses de pau regionals per poder defensar les perspectives que es fonamenten en les necessitats de les persones i les comunitats davant de les diferents faccions polítiques. Tot i no haver pogut participar formalment a les converses de pau, van ser consultores amb influència i també van supervisar el manteniment dels acords.
Fòrum de dones 2000: acabar amb les armes nuclears
“Quan obrim la porta del segle XXI, nosaltres, les dones del Japó fem una crida a les dones i els pobles d’arreu del món per unir-se i treballar conjuntament per abolir les armes nuclears per salvar la humanitat de la seva destrucció”. El 5 d’agost de l’any 2000, més de 1.800 dones es van trobar a Hiroshima per demanar l’abolició de les armes nuclears. Es van sentir testimonis de dones d’arreu del món que han patit els efectes catastròfics de l’ús i dels assajos d’armes nuclears. La campanya demanava a tots els estats membres de les Nacions Unides que prenguessin la decisió valenta d’eliminar les armes nuclears.
