Comerç mundial d’armes: creix el predomini dels EUA i s’accelera el flux d’armes a l’Orient Mitjà, segons el SIPRI
Comunicado de prensa en castellano / Press Release in English
(Estocolm, 11 de març de 2019) El volum de les transferències internacionals de grans armes en el període 2014—18 va ser un 7,8% superior que en el 2009—13 i un 23% més elevat que en el 2004—2008, segons les noves dades sobre transferències d’armes publicades avui per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).
Els cinc principals exportadors el 2014—18 van ser els Estats Units, Rússia, França, Alemanya i la Xina. Junts van comptabilitzar el 75% del volum total d’exportacions d’armes d’aquest període. El flux d’armes a l’Orient Mitjà va créixer entre 2009–13 i 2014–18, mentre que va disminuir a totes les altres regions.
S’eixampla la bretxa entre els EUA i els altres exportadors d’armes
Les exportacions d’armes dels EUA van créixer un 29% entre el 2009–13 i el 2014–18, i la seva participació en el total de les exportacions mundials va passar d’un 30% a un 36%. La bretxa entre els dos principals estats exportadors de grans armes també va créixer: les exportacions dels EUA van ser un 75% més elevades que les de Rússia el 2014–18, mentre que el 2009—13 només eren un 12% superiors. Més de la meitat (un 52%) de les exportacions d’armes els EUA el 2014—18 van tenir com a destí l’Orient Mitjà.
‘Els EUA han consolidat encara més la seva posició de principals proveïdors mundials d’armes’ afirma la Dra. Aude Fleurant, directora del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘En els darrers cinc anys, van exportar armes a com a mínim 98 països; aquests enviaments sovint incloïen armament avançat com avions de combat, míssils balístics i de creuer de curt abast, i un gran nombre de bombes guiades.’
Les exportacions d’armes de Rússia van davallar un 17% entre el 2009–13 i el 2014–18, degut principalment a la reducció de les importacions per part de l’Índia i Veneçuela. Entre el 2009–13 i el 2014–18 França va incrementar les seves exportacions d’armes un 43% i Alemanya un 13%. La combinació de les exportacions dels estats membres de la Unió Europea va representar el 27% de les exportacions globals d’armes el 2014–18.
Només un reduït nombre de països de fora d’Europa i de l’Àmèrica del nord són grans exportadors d’armes. La Xina en va ser el cinquè major exportador el 2014–18. Mentre que les exportacions d’armes xineses van créixer un 195% entre 2004–2008 i 2009–13, només van augmentar un 2,7% entre el 2009–13 i el 2014–18. Les exportacions d’armes d’Israel, Corea del Sud i Turquia van créixer substancialment —un 60%, un 94% i un 170%, respectivament— entre el 2009–13 i el 2014–18.
Les importacions d’armes de l’Orient Mitjà gairebé es dupliquen en els darrers cinc anys
Les importacions d’armes per part d’estats de l’Orient Mitjà van créixer un 87% entre el 2009–13 i el 2014–18 i van representar el 35% de les importacions globals d’armes el 2014–18. L’Aràbia Saudita enva ser el major importador del món el 2014–18, amb un increment del 192% en comparació al període 2009–13. Egipte, el tercer major importador el 2014–18, va triplicar les seves importacions (206%) entre 2009–13 i 2014–18. Les importacions d’Israel (354%), Qatar (225%) i l’Iraq(139%) també van créixer entre el 2009–13 i el 2014–18. En canvi, les importacions d’armes per part de Síria va caure un 87%.
‘Les armes dels EUA, el Regne Unit i França tenen molta demanda a la regió del Golf, on hi ha molts conflictes i tensions,’ assegura Pieter D. Wezeman, investigador sènior del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘Rússia, França i Alemanya han augmentat dràsticament les seves vendes a Egipte en els darrers cinc anys.’
Àsia i Oceania es manté com la principal regió importadora d’armes
Diversos països d’Àsia i d’Oceania van rebre el 40% del total de les importacions mundials d’armes el 2014–18, però hi va haver una disminució del 6,7% en comparació al 2009–13. Els cinc majors importadors d’armes a la regió van ser l’Índia, Austràlia, la Xina, Corea de Sud i Vietnam.
Austràlia es va convertir en el quart major importador el 2014–18 després que les seves importacions d’armes van créixer un 37% en comparació al 2009–13. Les importacions de l’Índia van disminuir un 24% entre el 2009–13 i el 2014–18. Rússia va subministrar el 58% de les importacions d’armes de l’Índia el 2014–18. Les importacions de la Xina es van reduir, però encara va ser el sisè major importador mundial d’armes el 2014–18.
‘L’Índia va encarregar un elevat nombre de grans armes a proveïdors estrangers; malgrat això, en molts casos els lliuraments s’han endarrerit molt,’ diu Siemon T. Wezeman, investigador sènior del Programa d’Armes i Despesa Militar del SIPRI. ‘En contrast, les importacions d’armes per part de la Xina van davallar pel fet que aquest país asiàtic ha tingut més èxit a l’hora de dissenyar i produir les seves pròpies armes modernes.’
Altres dades destacables:
- Entre el 2009–13 i el 2014–18 les importacions d’armes van disminuir per països al continent Americà (–36%), a Europa (–13%), i a l’Àfrica (–6,5%).
- Algèria va comptabilitzar el 56% de les importacions africanes de grans armes el 2014–18. La majoria dels altres estats d’Àfrica en van importar molt poques.
- Els cinc principals importadors d’armes de l’Àfrica subsahariana van ser Nigèria, Angola, Sudan, Camerun i Senegal. Junts van representar el 56% de les importacions d’armes a la subregió.
- Entre el 2009–13 i el 2014–18 les exportacions d’armes britàniques van créixer un 5,9 €. El 2014–18, el 59% d’aquestes exportacions van ser a l’Orient Mitjà, el gran volum de les quals va consistir en el lliurament d’avions de combat a l’Aràbia Saudita i a Oman.
- Les importacions d’armes de Veneçuela van caure un 83 % entre 2009–13 i 2014–18.
- La Xina va lliurar grans armes a 53 països el 2014–18, en comparació als 41 el 2009–13 i als 32 el 2004–2008. El Pakistan va ser el principal receptor (37%) el 2014–18, com ho ha estat en tots els períodes de cinc anys des del 1991.
Per a editors
La Base de dades sobre Transferències d’Armes del SIPRI conté informació de totes les transferències internacionals de grans armes (incloses les vendes, regals i llicències de producció) a estats, organitzacions internacionals, i grups armats no estatals des del 1950 fins a l’any més recent, el 2018. Les dades del SIPRI reflecteixen el volum del lliurament d’armes, no el valor financer dels acord. Atès que el volum de lliurament pot fluctuar significativament d’any en any, el SIPRI presenta les dades en períodes de cinc anys, per donar una mesura més estable de les tendències.
Nota de premsa traduïda amb el suport de:
