Del 21 al 23 de juny es va celebrar la primera Reunió d’Estats Parts (REP) del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears que va acabar amb l’adopció del Pla d’Acció de Viena i la contundent Declaració de Viena, la condemna multilateral més ferma a les amenaces nuclears des de la invasió russa d’Ucraïna.
La conferència va representar un pas extraordinari cap a l’aplicació del TPAN. I, a més d’oferir un espai perquè els estats membres visualitzessin la implementació del tractat, també va permetre escoltar abastament el supervivents, les comunitats afectades, els científics i la societat civil.
Els documents finals són molt innovadors i una base sòlida per a la futura tasca d’implementació del tractat i d’avançar cap a l’eliminació de les armes nuclears. Des de la societat civil valorem molt positivament l’esperit constructiu i de col·laboració, la condemna de les amenaces nuclears i el Pla d’Acció progressiu i concret adoptat a la 1a REP, que contribuirà immensament a aconseguir l’objectiu d’un món lliure d’armes nuclears.
La propera Reunió d’Estats Parts se celebrarà a Nueva York del 27 de novembre a l’1 de desembre del 2023.
Altres espais de debat
A banda de la 1REP, la penúltima setmana de juny va estar plena d’esdeveniments que van posar de relleu els terribles impactes humanitaris de les armes nuclears, van donar veu als supervivents de les proves i l’ús d’aquest armament i van promoure la mobilització per a la seva eliminació.
El 20 de juny va tenir lloc la Conferència sobre els Impactes Humanitaris de les Armes Nuclears, organitzada pel govern austríac. Diversos experts van analitzar els efectes que tindria qualsevol detonació d’una arma nuclear i representants de països on s’han fet proves amb aquest armament van exposar els efectes que encara avui perviuen, tant en les persones com en l’entorn. També hi van participar supervivents de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki.
Els dies 18 i 19 de juny es va celebrar el Fòrum de la societat civil, organitzat per la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN). Va comptar amb la participació d’activistes, científics, analistes, experts dels àmbits mèdic i legal, acadèmics i supervivents.
Una delegació de FundiPau, (formada per la presidenta, Carme Suñé, el director, Jordi Armadans, la membre del patronat, Maria Carme Bernat, i la responsable de comunicació, Lourdes Vergés) va participar en les dues trobades.
Prèviament, la societat civil va urgir el Govern espanyol a sumar-se al TPAN i, com a primer pas, participar en la 1a REP, com van fer els governs de Noruega, Alemanya, Bèlgica, Finlàndia i Austràlia, entre d’altres. Malauradament no hi va participar i, de moment, la seva posició es manté allunyada del TPAN.
A aquesta petició també s’hi van sumar una trentena de persones significades de l’àmbit acadèmic, científic, cultural, periodístic i social que van donar suport al manifest de FundiPau ‘Cap a un món lliure d’armes nuclears’
D’altra banda, des de FundiPau hem fet públic un nou informe sobre el camí recorregut pel TPAN des de la seva aprovació el 2017, passant per la seva entrada en vigor el 2021 i recollint les obligacions que comporta, els suports amb què compta i la perspectiva de gènere en el desarmament nuclear.
Podeu consultar el document en pdf en català | en castellano
Resultats de la 1a Reunió d’Estats Parts del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears
La Declaració de Viena
En la declaració resultant de la 1a REP, els estats van condemnar inequívocament “totes i cadascuna de les amenaces nuclears, tant implícites com explícites i independentment de les circumstàncies.”
Van reiterar la base humanitària del tractat i els imperatius morals, ètics i de seguretat que van inspirar i motivar la seva creació i que ara impulsen i guien la seva aplicació.
Van resoldre avançar en l’aplicació de tots els aspectes del tractat, incloses les obligacions positives destinades a reparar els danys causats per l’ús i les proves d’armes nuclears.
La Declaració conclou que “davant els riscos catastròfics que plantegen les armes nuclears i en interès de la supervivència de la humanitat (…) no descansarem fins que el darrer estat s’hagi adherit al tractat, s’hagi desmantellat i destruït la darrera ogiva i les armes nuclears s’hagin eliminat totalment de la terra.”
El Pla d’Acció de Viena
Els estats es van comprometre a convertir la universalització del TPAN en una prioritat, amb accions com:
Visites diplomàtiques d’apropament a altres països que encara no s’hi ha sumat;
Nomenament d’un representant governamental (punt de contacte) responsable d’aquesta tasca en un termini de 60 dies;
Destacar la importància del TPAN en declaracions a l’ONU i aconseguir que més països se sumin a les resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides de suport al Tractat.
Coordinació amb tots els socis pertinents, inclosa la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears.
En relació amb l’assistència a les víctimes, la reparació del medi ambient i la cooperació i assistència internacionals (articles 6 i 7), els països es van comprometre a consultar les comunitats afectades, implicar-les activament i difondre la informació en totes les fases del procés. Van adoptar els principis d’accessibilitat, inclusió, no discriminació i transparència, i es van comprometre a coordinar-se amb les comunitats afectades i a prestar assistència a les víctimes tenint en compte l’edat i el gènere, atès l’impacte desproporcionat de l’ús i les proves d’armes nuclears en les dones i les nenes i en els pobles indígenes.
Els estats van acordar establir un termini de 10 anys per a la destrucció de les armes nuclears per als països tenidors a l’adherir-se al tractat, i de 90 dies per a la retirada de les armes nuclears dels estats que n’acullen, i debatre la verificació en el període entre sessions.
Els estats s’encarreguen de debatre la viabilitat i proposar possibles directrius per establir un fons fiduciari internacional amb la finalitat de proporcionar ajuda als supervivents i donar suport a les mesures de reparació del medi ambient.
Els estats van decidir establir un Grup d’Assessorament Científic per assistir els Estats Parts en l’aplicació del tractat, assessorar-los i informar-los periòdicament sobre la situació i l’evolució de les armes nuclears, els seus riscos, les conseqüències humanitàries, el desarmament nuclear i qüestions relacionades.
Els estats també van destacar la forma en què el TPAN es basa en l’abundant i diversa arquitectura del desarmament i no-proliferació, a la qual contribueix i complementa i es van comprometre a seguir aprofundint-hi, concretament en allò que fa referència a la cooperació entre el TPAN i el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP), així com altres organismes internacionals, como l’OIEA i la OTPCE, amb la finalitat de millorar la cooperació.
El Pla d’Acció aplica el principi de “res sobre nosaltres, sense nosaltres” amb diversos punts d’acció específics sobre la inclusió de la societat civil i, en particular, de les comunitats afectades i els pobles indígenes.
Els estats passen de les paraules al fets en allò que fa referència a la promoció d’una agenda de gènere progressiva, incloent-t’hi el compromís d’establir un Punt Focal de Gènere per tal de coordinar l’aplicació de les disposicions de gènere i desenvolupar directrius sobre l’assistència a les víctimes que tingui en compte aquest tema.
Els Estats tiraran endavant aquests compromisos en els pròxims mesos a través d’un comitè de coordinació general i de grups de treball informal específics sobre:
Universalització, presidit per Sud-Àfrica i Malàisia.
Assistència a les víctimes i reparació del medi ambient, cooperació i assistència internacional, copresidit pel Kazakhstan i Kiribati
La implementació de l’article 4, en particular la tasca relacionada amb la futura designació de la/es autoritat/s internacional/s competent/s, copresidit per Mèxic i Nova Zelanda
