SIPRI: La despesa militar mundial augmenta un 1% i arriba als 1,7 bilions de dòlars el 2015
(Estocolm, 5 d’abril de 2016) La despesa militar mundial va arribar gairebé als 1,7 bilions de dòlars el 2015, un increment de l’1% en termes reals des del 2014, segons les noves xifres de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Les dades es presenten avui, coincidint amb l’inici del Fòrum d’Estocolm sobre Seguretat i Desenvolupament. L’àmplia i completa actualització anual de la base de dades del SIPRI sobre despesa militar és accessible des d’avui a www.sipri.org.
La despesa militar mundial va créixer un 1% el 2015. És el primer increment en despesa militar des del 2011.* L’augment reflecteix un creixement continuat a l’Àsia i a Oceania, a l’Europa central i oriental, i en alguns estats de l’Orient Mitjà. La davallada de la despesa a occident també s’està estabilitzant. Al mateix temps, la despesa va disminuir a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina i el Carib. Per tant, la imatge de la despesa militar mundial és variada.
El 2015, els Estats Units es van mantenir, de lluny, com el país amb la major despesa militar del món, malgrat que va caure un 2,4%, fins als 596.000 milions de dòlars. Entre els altres països amb una major despesa, la Xina va créixer un 7,4% fins als 215.000 milions de dòlars, l’Aràbia Saudita va augmentar un 5,7% fins als 87.200 milions —situant-se com a tercer país amb una major despesa— i Rússia va créixer un 7,5% fins els 66.400 milions de dòlars.
La caiguda del preu del petroli assenyala retallades en la despesa militar
Una combinació de l’alt preu del cru i de la descoberta i explotació de nous focus de petroli, ha contribuït a l’augment de la despesa militar en molts països arreu del món en l’última dècada. Però la caiguda del preu del petroli iniciada en 2014 va començar a revertir aquesta tendència en molts països que depenen dels ingressos petroliers. De cara al 2016, s’esperen més retallades en la despesa .
Les reduccions més significatives de despesa el 2015, relacionades amb la reducció dels ingressos per petroli, van ser a Veneçuela (-64%) i a Angola (-42%). També es van registrar disminucions a Bahrain, Brunei, Equador, Kazakhstan, Oman, Sudan del sud i el Txad, entre d’altres.
Malgrat la davallada d’ingressos per petroli, altres països exportadors de cru van continuar incrementant la seva despesa militar el 2015. Molts d’aquests països —principalment Algèria, l’Aràbia Saudita, Azerbaijan, Rússia, i el Vietnam— estaven implicats en algun conflicte o encaraven tensions regionals creixents. Tot i així, la despesa de Rússia va ser més baixa del que havia projectat en el seu pressupost, i la despesa d’Aràbia Saudita hauria caigut si no fos pel cost addicional de 5.300 milions de dòlars de la seva intervenció al Iemen. Rússia i l’Aràbia Saudita estan planificant retallades pel 2016.
La disminució de la despesa militar d’occident, arriba a la seva fi?
La despesa militar de l’Amèrica del nord i de l’Europa central i occidental ha estat davallant des del 2009, en gran part com a resultat de la crisi econòmica global, així com per la retirada de la majoria de tropes aliades dels EUA d’Afganistan i d’Iraq. De tota manera, el 2015 hi va haver signes de que aquest declivi arribava a la seva fi.
La despesa militar dels EUA va baixar un 2,4% el 2015, una proporció de disminució molt inferior a la dels últims anys. Això va ser com a resultat de les disposicions aprovades pel Congrés nord-americà per protegir parcialment la despesa militar de les mesures pressupostàries de reducció del dèficit acordades prèviament. La despesa militar dels EUA es preveu que es mantingui més o menys al mateix nivell, en termes reals, el 2016.
Presa en conjunt, la despesa a l’Europa occidental i central va baixar tan sols un 0,2% el 2015. En canvi, només a l’Europa central la despesa va pujar un 13%. Hi va haver augments particularment significatius en països fronterers amb Rússia i Ucraïna —a saber, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Romania— els més preocupats per les intencions de Rússia després de la crisi d’Ucraïna. En contrast, la despesa de l’Europa occidental va baixar un 1,3%, tot i que va ser la proporció anual de davallada més baixa des que va començar la recent reducció de la despesa, iniciada el 2010. El Regne Unit, França i Alemanya han anunciat plans per a un modest increment de la despesa en els propers anys a causa de la preocupació per Rússia i l’amenaça que planteja l’Estat Islàmic.
‘La despesa militar el 2015 presenta tendències contrastants’, afirma el Dr. Sam Perlo-Freeman, cap del projecte sobre despesa militar del SIPRI. ‘D’una banda, les tendències de despesa reflecteixen l’escalada de conflictes i tensions en moltes zones del món; de l’altra, mostren una clara ruptura amb l’augment impulsat pel petroli en la despesa militar de la darrera dècada. Aquesta volàtil situació econòmica i política crea una imatge incerta per als propers anys.’
Altres dades rellevants
- La despesa militar a l’Àsia i a Oceania va créixer un 5,4% el 2015, molt influenciada per la Xina. Les creixents tensions entre la Xina i diversos països de la regió van contribuir al substancial creixement en la despesa militar a Indonèsia, les Filipines i Vietnam, i van desencadenar l’inici del capgirament de la llarga tendència a la baixa en la despesa militar del Japó.
- El SIPRI no publica cap estimació del 2015 sobre l’Orient Mitjà, atès que no hi ha dades disponibles de molts països. D’aquells estats de qui sí que n’hi ha, la despesa va créixer un 4,1% el 2015. La despesa militar de l’Iraq va créixer un 536% entre 2006 i 2015, l’increment més gran del món durant aquell període.
- La despesa militar a l’Amèrica Llatina i el Carib va disminuir un 2,9%, i s’explica principalment per l’enorme caiguda de la despesa a Veneçuela. La despesa del Brasil també va davallar lleugerament com a resultat de la crisi econòmica. La despesa va continuar creixent a l’Amèrica central a causa de la creixent militarització de la guerra contra la droga.
- La despesa militar a l’Àfrica va caure un 5,3%, després d’11 anys de creixement continuat. El motiu principal va ser la gran retallada d’Angola, el país que més gastava de l’Àfrica Subsahariana, com a conseqüència de la forta caiguda del preu del petroli.
* Tos els increments i disminucions de percentatges s’expressen en termes reals (preus constants del 2014).
