Creix el paper de les armes nuclears a mesura que les relacions geopolítiques es deterioren – ja disponible el nou anuari del SIPRI
Comunicado de prensa en castellano / Press release in English
(Estocolm, 17 de juny del 2024). L’ Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) publica avui la seva anàlisi anual sobre la situació en matèria d’armament, desarmament i seguretat internacional. Les principals conclusions del SIPRI Yearbook 2024 són que han augmentat el nombre i els tipus d’armes nuclears en fase de desenvolupament a mesura que els estats incrementen la seva dependència de la dissuasió nuclear.
Els arsenals nuclears es reforcen a tot el món
Els nou països que posseeixen armes nuclears —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan, República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) i Israel— van continuar modernitzant els seus arsenals el 2023 i diversos van desplegar nous sistemes d’armes nuclears o amb capacitat nuclear.
De l’inventari mundial total d’uns 12.121 caps nuclears al gener de 2024, uns 9.585 es trobaven en arsenals militars per al seu ús potencial (vegeu la taula següent). S’estima que 3.904 d’aquestes ogives estaven desplegades en míssils i avions —60 més que al gener del 2023— i la resta es trobaven en magatzems centrals. Al voltant de 2.100 de les ogives desplegades es mantenien en estat d’alerta operativa alta en míssils balístics. Gairebé totes aquestes ogives pertanyien a Rússia o als EUA, però per primera vegada es creu que la Xina té algunes ogives en estat d’alerta operativa alta.
‘Encara que el total mundial de caps nuclears continua disminuint a mesura que es desmantellen gradualment les armes de l’era de la guerra freda, lamentablement continuem observant augments interanuals en el nombre de caps nuclears operatius’, afirma Dan Smith, director del SIPRI. ‘Sembla probable que aquesta tendència continuï i probablement s’acceleri en els pròxims anys, la qual cosa resulta extremadament preocupant’.
l’Índia, el Pakistan i Corea del Nord busquen la capacitat de desplegar múltiples caps nuclears en míssils balístics, una capacitat de la qual Rússia, França, el Regne Unit, els Estats Units i —més recentment— la Xina ja disposen. Això permetria un ràpid augment potencial de caps nuclears desplegats, així com la possibilitat que els països amb armes nuclears amenacin amb la destrucció d’un nombre significativament més gran d’objectius.
Rússia i els Estats Units posseeixen conjuntament gairebé el 90% de totes les armes nuclears. La grandària dels seus respectius arsenals militars (és a dir, ogives utilitzables) sembla que s’ha mantingut relativament estable el 2023, encara que es calcula que Rússia ha desplegat unes 36 ogives més en forces operatives que al gener del 2023. La transparència en relació amb les forces nuclears ha disminuït en tots dos països arran de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia al febrer de 2022, i els debats entorn dels acords per a compartir armes nuclears han cobrat major rellevància.
En particular, el 2023 es van fer diverses afirmacions públiques de que Rússia havia desplegat armes nuclears en territori bielorús, encara que no existeixen proves visuals concloents que aquest desplegament s’hagi produït realment.
A més dels seus arsenals militars, Rússia i els Estats Units posseeixen cadascun més de 1.200 caps nuclears prèviament retirats del servei militar, que estan desmantellant gradualment.
Forces nuclears mundials, gener 2024
Font: SIPRI Yearbook 2024.
Totes les estimacions són aproximades. El SIPRI revisa cada any les seves dades sobre les forces nuclears mundials basant-se en nova informació i actualitzacions d'avaluacions anteriors. Les dades de gener del 2024 substitueixen totes les dades publicades anteriorment pel SIPRI sobre les forces nuclears mundials. Els països estan ordenats per data del primer assaig nuclear conegut; no obstant això, no hi ha proves concloents de fonts obertes que Israel hagi provat les seves armes nuclears. Rússia i els EUA ja no publiquen xifres totals de les forces nuclears estratègiques limitades pel Tractat de 2010 sobre mesures per a una major reducció i limitació de les armes estratègiques ofensives (Nou START)
a ‘Ogives desplegades’ es refereix a les ogives col·locades en míssils o situades en bases amb forces operatives. b ‘Ogives emmagatzemades’ es refereix a les ogives emmagatzemades o de reserva que requeririen una certa preparació (per exemple, transport i càrrega en llançadors) abans de poder ser desplegades. c ‘Existències militars’ es refereix a totes les ogives desplegades, així com a les ogives emmagatzemades en magatzems centrals que podrien ser desplegades. d ‘Ogives retirades’ es refereix a les ogives retirades que encara no han estat desmantellades. i ‘Inventari total’ es refereix tant a les ogives emmagatzemades com a les retirades. f L'estimació del SIPRI de les armes no estratègiques (tàctiques) de Rússia ha estat revisada a la baixa en 109. Això es deu a un canvi en les suposicions i no reflecteix una reducció dels arsenals russos. Les xifres del 2023 de la taula no s'han revisat per a reflectir aquest canvi. g El Govern britànic va declarar el 2010 que el seu inventari d'armes nuclears no superaria els 225 caps. Aquí s'estima que l'inventari es mantindria en aquesta xifra al gener del 2024. La reducció prevista a un inventari de 180 ogives per a mitjans de la dècada del 2020 va finalitzar amb una revisió governamental publicada el 2021. La revisió va introduir un nou sostre de 260 ogives. h La Xina podria haver començat a desplegar un petit nombre d'ogives amb les seves llançadores el 2023. i La informació sobre l'estat i la capacitat de l'arsenal nuclear de Corea del Nord arriba envoltada d'una important incertesa. Corea del Nord podria haver produït suficient material fissible per a fabricar fins a 90 caps nuclears; no obstant això, és probable que n’ hagi acoblat menys, potser fins a 50.
L’estimació del SIPRI sobre la grandària de l’arsenal nuclear xinès va augmentar de 410 ogives el gener del 2023 a 500 el gener del 2024, i s’espera que continuï creixent. Per primera vegada, la Xina també podria estar desplegant un petit nombre de caps nuclears en míssils, en temps de pau. Depenent de com decideixi estructurar les seves forces, a la fi de la dècada la Xina podria arribar a tenir almenys tants míssils balístics intercontinentals (ICBM) com Rússia o els Estats Units, encara que es preveu que el seu arsenal de caps nuclears continuï sent molt menor que el de qualsevol d’aquests dos països.
‘La Xina està ampliant el seu arsenal nuclear més de pressa que cap altre país’, afirma Hans M. Kristensen, investigador associat del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Estatunidencs (FAS). ‘Però gairebé tots els estats amb armament nuclear tenen plans o una empenta significativa per augmentar les seves forces nuclears’.
Encara que no es creu que el Regne Unit hagi augmentat el seu arsenal d’armes nuclears el 2023, es preveu que ho faci en el futur com a resultat de l’anunci del govern britànic el 2021 que augmentaria el seu límit de caps nuclears de 225 a 260. També va dir que ja no revelaria públicament la seva quantitat d’armes nuclears, ogives desplegades o míssils desplegats.
El 2023, França va prosseguir els seus programes de desenvolupament d’un submarí nuclear llançamíssils balístics (SSBN) de tercera generació i d’un nou míssil de creuer llançat des de l’aire, així com de recondicionament i millora dels sistemes existents.
L’Índia va ampliar lleugerament el seu arsenal nuclear el 2023. Tant l’Índia com el Pakistan van continuar desenvolupant nous tipus de sistemes vectors nuclears el 2023. Encara que el Pakistan continua sent el seu principal focus de dissuasió nuclear, l’Índia sembla estar posant cada vegada més èmfasi en les armes de major abast, incloses les capaces d’aconseguir objectius a tota la Xina.
Corea del Nord continua donant prioritat al seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. El SIPRI calcula que el país ha acoblat ja uns 50 caps nuclears i posseeix suficient material fissible per a aconseguir un total de fins a 90 ogives, en els dos casos, uns augments significatius respecte a les estimacions de gener del 2023. Encara que Corea del Nord no va realitzar cap explosió nuclear de prova el 2023, sembla haver dut a terme la seva primera prova d’un míssil balístic de curt abast des d’una sitja rudimentària. També va completar el desenvolupament d’almenys dos tipus de míssils de creuer d’atac terrestre (LACM) dissenyats per a transportar armes nuclears.
‘Igual que altres estats amb armament nuclear, Corea del Nord està posant un nou èmfasi en el desenvolupament del seu arsenal d’armes nuclears tàctiques’, afirma Matt Korda, Investigador Associat del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i Investigador Sènior del Projecte d’Informació Nuclear de la Federació de Científics Estatunidencs. ‘En conseqüència, existeix una creixent preocupació que Corea del Nord tingui la intenció d’utilitzar aquestes armes molt aviat en un conflicte’.
També es creu que Israel —que no reconeix públicament tenir armes nuclears— està modernitzant el seu arsenal nuclear i sembla que está millorant el seu reactor de producció de plutoni de Dimona.
Les tensions per les guerres d’Ucraïna i Gaza afebleixen encara més la diplomàcia nuclear
El control d’armes nuclears i la diplomàcia de desarmament van patir més revessos greus el 2023. Al febrer del 2023, Rússia va anunciar que suspenia la seva participació en el Tractat del 2010 sobre mesures per a una major reducció i limitació de les armes estratègiques ofensives (Nou START), l’últim tractat de control d’armes nuclears que queda i que limita les forces nuclears estratègiques russes i estatunidenques. Com a contramesura, els Estats Units també ha suspès l’intercanvi i la publicació de dades del tractat.
Al novembre, Rússia va retirar la seva ratificació del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (TPCE), al·legant ‘un desequilibri’ amb els Estats Units, que no ha ratificat el tractat des que es va obrir a la signatura el 1996. No obstant això, Rússia va confirmar que continuaria sent signatària i continuaria participant en els treballs de l’Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (OTPCE). Mentrestant, Rússia ha continuat proferint amenaces sobre l’ús d’armes nuclears en el context del suport occidental a Ucraïna. Al maig del 2024, Rússia va dur a terme exercicis amb armes nuclears tàctiques prop de la frontera ucraïnesa.
‘No havíem vist a les armes nuclears exercir un paper tan destacat en les relacions internacionals des de la guerra freda’, afirma Wilfred Wan, director del Programa d’Armes de Destrucció Massiva del SIPRI. ‘Costa creure que hagin passat amb prou feines dos anys des que els líders dels cinc estats més importants amb armament nuclear reafirmessin conjuntament que “una guerra nuclear no es pot guanyar i que mai s’ha de lliurar”.’
Un acord informal aconseguit entre l’Iran i els EUA el juny del 2023 va semblar que desescalava temporalment les tensions entre tots dos països, que s’havien intensificat pel suport militar iranià a les forces russes a Ucraïna. No obstant això, l’inici de la guerra entre Israel i Hamàs a l’octubre va posar fi a l’acord, amb atacs de grups intermediaris secundats per l’Iran contra forces estatunidenques a l’Iraq i Síria, que aparentment van posar fi als esforços diplomàtics entre l’Iran i els Estats Units. La guerra també va soscavar els esforços per implicar Israel en la Conferència sobre l’establiment d’una zona lliure d’armes nuclears i altres armes de destrucció massiva a l’Orient Mitjà.
Des d’un punt de vista més positiu, la visita a Pequín al juny del 2023 del secretari d’Estat estatunidenc, Antony Blinken, sembla haver ampliat l’espai per al diàleg entre la Xina i els Estats Units sobre una sèrie de qüestions, entre les quals podria incloure’s el control d’armaments. A finals d’any, totes dues parts van acordar reprendre la comunicació militar.
La seguretat global i l’estabilitat, cada vegada més amenaçades
La 55a edició de l’Anuari del SIPRI analitza el deteriorament continuat de la seguretat mundial durant l’any passat. Les repercussions de les guerres d’Ucraïna i Gaza són visibles en gairebé tots els aspectes de les qüestions relacionades amb l’armament, el desarmament i la seguretat internacional que s’examinen en l’Anuari. Més enllà d’aquestes dues guerres —que van ocupar per igual el centre de l’actualitat mundial, l’energia diplomàtica i el debat sobre política internacional— el 2023 va haver-hi conflictes armats en altres 50 estats. Els enfrontaments a la República Democràtica del Congo i al Sudan van provocar el desplaçament de milions de persones, i el conflicte va esclatar de nou a Myanmar en els últims mesos del 2023. Les bandes criminals armades van constituir un problema de seguretat important en alguns països d’Amèrica Central i del Sud, la qual cosa va provocar el col·lapse efectiu de l’Estat a Haití durant el 2023 i principis del 2024.
‘Ens trobem en un dels períodes més perillosos de la història de la humanitat’, assegura Dan Smith, director del SIPRI. ‘Existeixen nombroses fonts d’inestabilitat —rivalitats polítiques, desigualtats econòmiques, alteracions ecològiques i una carrera armamentista accelerada. L’abisme truca a la porta i és hora que les grans potències facin un pas enrere i reflexionin. Preferiblement juntes.’
A més de l’habitual cobertura detallada de les qüestions de control d’armes nuclears, desarmament i no proliferació, l’Anuari del SIPRI presenta dades i anàlisis sobre l’evolució de la despesa militar mundial, les transferències internacionals d’armes, la producció d’armament, les operacions multilaterals de pau, els conflictes armats, etc. Les seccions especials del SIPRI Yearbook 2024 exploren el paper de les empreses militars i de seguretat privades russes en els conflictes; els esforços per reduir els riscos per a la pau i la seguretat relacionats amb la intel·ligència artificial, l’espai exterior i el ciberespai; i les qüestions entorn de la protecció dels civils en les guerres de Gaza i Ucraïna.
Per a editors/es
L’Anuari del SIPRI és un compendi d’informació i anàlisi d’avantguarda sobre l’evolució d’armaments, desarmament i seguretat internacional. El 2023-24 es van prepublicar tres importants sèries de dades del SIPRI Yearbook 2024: les vendes totals d’armes de les 100 principals empreses productores (desembre del 2023), les transferències internacionals d’armes (març del 2024) i la despesa militar mundial (abril del 2024). L’Anuari del SIPRI està publicat per Oxford University Press. Més informació a www.sipriyearbook.org.
Nota de premsa del SIPRI traduïda al català per FundiPau.
