25/04/2022

La despesa militar supera els 2 bilions de dòlars per primer cop

Comunicado de prensa en castellano / Press release in English

(Estocolm, 25 d’abril del 2022) El total de la despesa militar mundial va créixer un 0,7 % en termes reals el 2021, i va arribar als 2,113 bilions de dòlars. Els cinc països que van gastar més van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, el Regne Unit i Rússia, que plegats van representar el 62 % de la despesa, segons les noves dades de despesa militar mundial fetes públiques avui per l’ Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

La despesa militar assoleix un nivell rècord el segon any de pandèmia

La despesa militar mundial va continuar creixent el 2021 i va assolir el màxim històric de 2,1 bilions de dòlars. Va ser el setè any consecutiu de creixement d’aquesta despesa.

‘Fins i tot enmig de les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19, la despesa militar mundial va assolir nivells rècord’, afirma el Dr. Diego Lopes da Silva, investigador sènior del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. ‘El ritme de creixement en termes reals es va reduir degut a la inflació. Tanmateix, en termes nominals, la despesa militar va créixer un 6,1 %’.

De resultes d’una forta recuperació econòmica el 2021, la càrrega militar mundial —la despesa militar en relació amb el producte interior brut (PIB) mundial— es va reduir en 0,1 punts percentuals i va passar del 2,3 % el 2020 al 2,2 % el 2021.

Els Estats Units se centren en la recerca militar i el desenvolupament

La despesa militar dels EUA va ser de 801.000 milions de dòlars el 2021, una caiguda de l’1,4 % respecte el 2020. La càrrega militar dels EUA va disminuir lleugerament del 3,7 % del PIB el 2020 al 3,5 % el 2021.

El finançament estatunidenc de la recerca i el desenvolupament (R+D) militar va augmentar un 24 % entre el 2012 i el 2021, mentre que el finançament per a l’adquisició d’armes va caure un 6,4 % en el mateix període. El 2021, la despesa es va reduir en ambdós casos Això no obstant, la caiguda de la despesa en R+D (-1,2 %) va ser menor que la de la despesa en l’adquisició d’armes (-5,4 %).

‘L’increment de la despesa en R+D durant la dècada 2012-21 suggereix que els Estats Units s’està centrant més en les tecnologies de nova generació’, afirma Alexandra Marksteiner, investigadora del Programa de Despesa Militar i Producció d’Armes del SIPRI. ‘El Govern dels Estats Units ha remarcat repetidament la necessitat de preservar l’avantatge tecnològic de l’exèrcit estatunidenc sobre els seus competidors estratègics.’

Rússia incrementa el pressupost militar en el període previ a la guerra

Rússia va incrementar la seva despesa militar un 2,9 % el 2021, fins els 650.900 milions de dòlars, mentre concentrava les seves forces a la frontera ucraïnesa. Aquest va ser el tercer any consecutiu de creixement i la despesa militar russa va assolir el 4,1 % del PIB el 2021.

‘Els elevats ingressos pel petroli i el gas van ajudar a Rússia a incrementar la seva despesa militar el 2021. Una despesa que havia disminuït entre el 2016 i el 2019 com a resultat dels preus baixos de l’energia combinats amb les sancions en resposta a l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014’, afirma Lucie Béraud-Sudreau, directora del Programa de Despesa Militar i Producció d’armes del SIPRI.

La línia pressupostària de ‘defensa nacional’, que representa al voltant de tres quartes parts del total de la despesa militar de Rússia i que inclou el finançament dels costos operatius així com l’adquisició d’armes, es va revisar a l’alça al llarg de l’any. La xifra final va ser de 48.000 milions de dòlars, un 14 % més elevat del que s’havia pressupostat a finals del 2020.   

Al reforçar les seves defenses contra Rússia, des de l’annexió de Crimea el 2014, Ucraïna ha augmentat la seva despesa militar un 72 %. La despesa es va reduir el 2021 fins els 5.900 milions de dòlars, però continua representant el 3,2 % del PIB del país.

Increments continuats per part dels països d’Àsia i Oceania amb més despesa

La Xina, el segon país amb més despesa del món, va destinar uns 293.000 milions de dòlars al seu exèrcit el 2021, un increment del 4,7 % respecte el 2020. La despesa militar de la Xina ha crescut 27 anys consecutius. El pressupost xines del 2021 va ser el primer del 14è Pla Quinquennal, en vigor fins el 2025.

Després de l’aprovació inicial del seu pressupost pel 2021, el Govern japonès va afegir 7.000 milions de dòlars a la despesa militar. Com a resultat, la despesa es va incrementar un 7,3 %, fins els 54.100 milions de dòlars el 2021, l’increment anual més elevat des del 1972. La despesa militar d’Austràlia també va augmentar el 2021, un 4,0 %, fins arribar als 31.800 milions de dòlars. 

‘La creixent superioritat xinesa als mars del sud i de l’est de la Xina s’ha convertit en una important impulsora de la despesa militar en països com Austràlia i el Japó’, afirma el Dr. Nan Tian, investigador sènior del SIPRI. ‘Un exemple és l’acord de seguretat trilateral AUKUS entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units que preveu el subministrament de vuit submarins de propulsió nuclear a Austràlia per un cost estimat de fins a 128.000 milions de dòlars.’

Altres dades destacables:       

  • El 2021 el pressupost militar de l’Iran va créixer per primera vegada en quatre anys fins els 24.600 milions de dòlars. El finançament dels Cossos de la Guàrdia Revolucionaria Islàmica va continuar creixent el 2021 —un 14 % respecte el 2020— i va representar el 34 % del total de la despesa militar de l’Iran.
  • Vuit membres europeus de l’OTAN van assolir l’objectiu de l’Aliança de gastar el 2 % o més del PIB en les seves forces armades el 2021. Això és un menys que el 2020 però sis més que el 2014.
  • Nigèria va augmentar la seva despesa militar en un 56 % el 2021, fins arribar als 4.500 milions de dòlars. L’increment es va produir en resposta a nombrosos reptes de seguretat, com l’extremisme violent i les insurgències separatistes.
  • Alemanya —el tercer país que més gasta de l’Europa central i occidental— va destinar 56.000 milions de dòlars a les seves forces armades el 2021, xifra que suposa l’1,3 % del seu PIB. La despesa militar va ser un 1,4 % menor en comparació amb el 2020 degut a la inflació.
  • El 2021, la despesa militar de Qatar va ser d’11.600 milions de dòlars, fet que el converteix en el cinquè país amb més despesa de l’Orient Mitjà. La despesa militar de Qatar el 2021 va ser un 434 % més alta que el 2010, moment en què el país va publicar per darrera vegada les dades de despesa abans del 2021.
  • La despesa militar de l’Índia, de 76.600 milions de dòlars, va ser la tercera més alta del món. Aquesta xifra va ser un 0,9 % més alta que el 2020, i un 33 % que el 2012. En un impuls per enfortir la indústria armamentística autòctona, el 64 % dels desemborsaments de capital en el pressupost militar del 2021 es van destinar a l’adquisició d’armes de producció nacional.

Per a editors

El SIPRI segueix l’evolució de la despesa militar arreu del món i manté la font de dades més completa, consistent i extensa sobre despesa militar de disponibilitat pública. Les dades anuals actualitzades són accessibles des d’avui a la plana www.sipri.org.

Tots els canvis de percentatges s’expressen en termes reals (en preus constants del 2020) a no ser que s’indiqui el contrari. La despesa militar fa referència a tota la despesa governamental en forces i activitats militars actuals, inclosos els salaris i els beneficis, les despeses d’operacions, compres d’armes i equipaments, construccions militars, recerca i desenvolupament, i administració central, comandament i suport. Per tant, el SIPRI desaconsella l’ús de termes com ‘despesa en armes’ quan es fa referència a la despesa militar atès que això representa només una categoria de despesa.  

 

Ajuda'ns a fer-ne més difusió