Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
18 març 2009

El congrés dels diputats ratifica el Tractat de Prohibició de les bombes de dispersió

És un pas històric que converteix l’Estat espanyol en un dels primers a ratificar-lo. En calen 30 perquè el Tractat entri en vigor

Madrid / Barcelona. El ple del Congrés dels Diputats ha ratificat avui, per assentament, el Tractat de Prohibició de les bombes de dispersió. L’Estat espanyol es converteix així en un dels primers a incorporar aquesta norma al seu ordenament legal i fa un pas molt important cap a l’objectiu d’assolir trenta ratificacions. Aquest és el nombre necessari perquè el Tractat entri en vigor i es converteixi en norma del Dret Internacional. Les organitzacions que treballen per assolir aquesta prohibició valoren molt positivament aquest pas i demanen al govern que animi altres països a seguir el seu exemple perquè el Tractat sigui una realitat al més aviat millor.

El Tractat el van signar, el passat mes de desembre a Oslo, 94 països tot i que, fins avui, només cinc l’havien ratificat. Amb aquest pas, Espanya es converteix en un dels primers en fer-ho, posant-se al capdavant en un procés que permetrà que les bombes de dispersió quedin prohibides a escala internacional.

El Govern espanyol ja havia adoptat mesures unilaterals, prohibint de facto la fabricació i l’exportació d’aquestes bombes i iniciant la destrucció dels arsenals en poder de l’exèrcit espanyol. Tot i això, no es pot menysvalorar el pas de la ratificació ja que aquest és decisiu perquè el Tractat es converteixi en una realitat internacional. La Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Greenpeace i el Moviment per la Pau han expressat la seva satisfacció per aquest fet.

Aquesta no és l’única bona notícia en relació a aquest tipus d’armament en els últims dies. El dia 11 de març, el nou president dels Estats Units, Barack Obama, va signar una llei que prohibeix exportar la immensa majoria de les bombes de dispersió que es fabriquen en aquell país. Només es podran exportar les que tinguin una taxa d’error inferior a l’1%, és a dir, que menys d’un 1% de les seves submunicions quedin sense esclatar en els territoris on s’usin. A més, es demana als governs receptors que no les utilitzin en zones on hi hagi població civil.

Es tracta d’un gir radical en la política nord-americana en aquesta matèria, que acosta a aquest país al camí escollit per la majoria de la comunitat internacional, i que permet albergar més esperances que finalment se sumin al Tractat. A més, és rellevant perquè EEUU és un dels principals venedors d’armament del món. Per exemple, part de les bombes de dispersió que Israel va utilitzar contra el Líban l’estiu de 2006 eren de fabricació nord-americana. Que tot això pugui estar prop de la seva fi és una bona notícia.

El Tractat que prohibeix la fabricació, emmagatzematge, ús i venda de bombes de dispersió és un pas històric en matèria de desarmament. Signat el desembre de 2008 a Oslo per 94 governs, reflecteix el consens de la comunitat internacional sobre el fet que certs tipus d’armes han de quedar prohibides pel seu impacte indiscriminat en la població civil.

És el cas de les bombes de dispersió, bombes “contenidor” que, quan es llencen, s’obren i expulsen entre desenes i centenars de submunicions explosives. Aquestes armes maten els civils durant els bombardejos, i després, ja que una part de les submunicions no esclaten i romanen sembrades sobre amplis territoris, actuant com mines antipersones durant anys, fins i tot dècades, després que els conflictes hagin acabat.