Abolim les Armes Nuclears

Les armes nuclears

Dany catastròfic

De totes les armes creades per l’ésser humà, les nuclears són les més destructives, inhumanes i indiscriminades. Degut al grau de devastació que causen i als seus efectes radioactius — que són persistents, es propaguen i produeix danys genètics gravíssims—, les armes nuclears no es poden comparar amb cap altra arma. Són una amenaça a la supervivència humana. Una sola bomba nuclear detonada sobre una gran ciutat podria matar a milions de persones. L’ús de deu o de centenars de bombes nuclears alteraria el clima global i causaria una fam generalitzada.

Ús, proves i producció

Les armes nuclears s’han usat en la guerra en dues ocasions: a les ciutats japoneses d’Hiroshima i de Nagasaki, l’any 1945. Hi van morir més de 210.000 persones, mentre que moltes més van sofrir lesions greus. Si bé mai més s’ha tornat a detonar una arma nuclear sobre una ciutat, existeixen efectes inadmissibles que deriven de la producció, les proves i l’ús d’arsenals nuclears, que moltes persones estan experimentant com una catàstrofe personal i comunitària i que encara avui continua.

Això ha d’augmentar el nivell de conscienciació i promoure accions per eliminar les armes nuclears.

Efectes immediats i de gran abast

Les armes nuclears són úniques pel que fa al seu poder destructiu i per l’amenaça que representen per al medi ambient i la supervivència humana. Alliberen grans quantitats d’energia en forma d’explosió, calor i radiació. No és possible proporcionar cap resposta humanitària apropiada a una deflagració nuclear. A més de causar diversos milions de morts immediates, una guerra nuclear regional que inclogui un centenar d’armes de la grandària de la d’Hiroshima alteraria el clima global i la producció agrícola i ramadera tan seriosament, que més de mil milions de persones quedarien exposades a la fam. D’altra banda, cal tenir en compte que les armes nuclears d’avui són molt més potents que les que els Estats Units van llançar sobre les ciutats japoneses.

L’aproximació humanitària

La Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, de la qual FundiPau som membres, ha capgirat el debat sobre les armes nuclears que ha passat de centrar-se en els conceptes limitats de la seguretat nacional, a focalitzar-se en els efectes d’aquestes armes en els éssers humans —la nostra salut, les nostres societats i el medi ambient del qual tots depenem per a la nostra vida i sosteniment—. Els processos que van portar a la signatura de tractats que prohibeixen les mines antipersones el 1977 i les bombes de dispersió el 2008, van demostrar la importància d’adoptar un discurs basat en l’aspecte humanitari. ICAN ha adoptat una postura similar pel que fa a les armes nuclears i després de més de 15 anys de campanya va aconseguir que el 7 de juliol del 2017 s’aprovés a les Nacions Unides el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. Després d’aconseguir el suport dels 50 països necessaris, el tractat està en vigor des del 22 de gener del 2021.

Efectes immediats 
i de gran abast

Cinc països europeus acullen armes nuclears dels Estats Units al seu territori, com a part del pla de l’OTAN per compartir armes nuclears, i aproximadament 20 països més afirmen que confien en les armes nuclears dels Estats Units per a la seva seguretat. A més, actualment hi ha uns 40 països que tenen energia o reactors nuclears que poden utilitzar-se per a la producció d’armes nuclears. La proliferació del know-how nuclear ha incrementat el risc que més països desenvolupin la bomba.

Nacions que tenen armes nuclears
Els Estats Units, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, l’Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord.

Nacions que acullen armes nuclears
Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos i Turquia.

Nacions que participen en aliances nuclears
Albània, Austràlia, Bulgària, Canadà,, Corea del Sud, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Grècia, Hongria, Islàndia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Polònia, Portugal, República Txeca i Romaní.

Per què prohibir-les

Ha arribat l’hora de signar el tractat

Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que fins fa ben poc no estaven prohibides per cap convenció internacional, tot i que són les de major capacitat destructiva. Ja fa molt de temps que s’esperava l’aprovació d’una prohibició global de les armes nuclears, i això es s’ha aconseguit en relativament poc temps gràcies a la pressió ciutadana i al lideratge polític d’alguns països.

Els tractats internacionals que s’havien aprovat fins ara (el Tractat de No Proliferació Nuclear del 1968, el tractat INF entre els EUA i Rússia del 1987, el tractat START del 2010, entre d’altres) s’havien mostrat completament inoperants i ineficaços a l’hora d’avançar cap al control i abolició. Per això, la societat civil, amb el suport de governs, organitzacions mèdiques i humanitàries, supervivents d’Hiroshima i Nagasaki i altres col·lectius, hem treballat incansablement per aconseguir un tractat eficaç i definitiu.

El 7 de juliol del 2017, després d’anys de campanyes i negociacions, es va debatre i aprovar a les Nacions Unides el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). El 22 de gener del 2021, en haver assolit el mínim necessari de 50 països que el van signar i ratificar, el Tractat va entrar en vigor i ja s’han celebrat dues Trobades d’Estats Part: el juny del 2022 a Viena i el novembre-desembre del 2023 a Nova York. Ara cal seguir treballant per aconseguir que el màxim nombre de països s’hi sumin, inclòs l’Estat espanyol, per tal de poder avançar cap a l’eliminació total d’aquest armament.

Prohibició. Posicions nacionals

Tot i que els 9 països amb armes nuclears (els EUA, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord) s’oposen al tractat de prohibició, i la resta de membres de l’OTAN es resisteixen a signar-lo, el procés de signatura i ratificació avança a bon ritme.

Fonaments de l’abolició de les armes nuclears

Les armes nuclears són les més inhumanes i indiscriminades creades per l’home. Violen les lleis internacionals, causen danys greus al medi ambient, generen inseguretat en l’àmbit nacional i global i el seu ús causa el desviament d’una gran quantitat de recursos públics destinats a satisfer necessitats humanes.

Publicacions relacionades

Maig 2024
Una comparativa entre los tratados de prohibición y no proliferación de las armas nucleares (TPAN y TNP)
Juny 2023
Arguments humanitaris, climàtics, polítics i legals per a la firma del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears
Juny 2023
Argumento humanitarios, climáticos, políticos y legales para firmar el Tratado sobre la Prohibición de las Armas Nucleares
Maig 2022
Tractat de prohibició, en vigor. Obligacions. Suports
Maig 2022
Tratado de prohibición, en vigor. Obligaciones. Apoyos
Febrer 2018
Campanya ICAN. Tractat de prohibició. Premi Nobel de la Pau 2017
Febrer 2018
Campanya ICAN. Campaña ICAN. Tratado de prohibición. Premio Nobel de la Paz 2017

FundiPau i l’abolició nuclear

FundiPau participa activament en la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) des de l’any 2010 i és membre de l’Alianza por el Desarme Nuclear des de la seva creació el gener del 2021. Igualment, ha treballat i ha donat suport a altres iniciatives en favor de l’abolició nuclear.

Col·labora amb FundiPau
Cronologia

2024

2023

2022

2021

2020

2019

  • 17 de juny. ‘Menys armes nuclears però més modernes‘. Nota de premsa del SIPRI traduïda per FundiPau.
  • 15 de maig. Cinefòrum ‘Teléfono rojo: volamos hacia Moscú’ amb debat sobre les armes nuclears, a Barcelona
  • 17 d’abril. Propostes de pau enviades per FundiPau als partits polítics amb motiu de les eleccions al Congrés i al Senat. Inclou la petició al Govern que es formi, de donar suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

2018

2017

2015

2014

2013

 

Amb el suport de: