Inici || Castellano | English
facebook twitter youtube issuu picasa rss
29 gener 2009

Podem i hem de superar la violència i construir una Cultura de Pau

Coincidint amb la celebració, demà divendres, del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que commemora l’aniversari de la mort de Gandhi, la Fundació per la Pau fa pública la Declaració “Podem i hem de superar la violència i construir una cultura de pau”. Aquest document, redactat amb motiu de la celebració dels 25 anys de l’entitat, reconeix la tasca feta en tot aquest temps però, sobretot, apunta els principals reptes pendents i les vies d’actuació més eficaces. La reforma del sistema d’institucions internacionals, la cerca de solucions duradores per als conflictes enquistats, i avançar cap el desarmament, són algunes de les propostes. Però l’ingredient imprescindible per avançar cap a la pau és, sens dubte, la conscienciació i la mobilització de la ciutadania.

El text compta ja amb el suport de més de trenta personalitats de l’àmbit nacional i internacional vinculades amb el treball per la pau. Ara, la Fundació per la Pau demana als ciutadans i ciutadanes que se sumin a la declaració a través de la seva plana web: www.fundacioperlapau.org/25anys/signar25anys.php

DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL 25è ANIVERSARI
DE LA FUNDACIÓ PER LA PAU

“Podem i hem de superar la violència i construir una cultura de pau”

La Fundació per la Pau celebra 25 anys de treball continuat a favor de la instauració d’una cultura de pau. Convocades i convocats amb motiu de les seves Jornades “El treball per la pau: nous reptes, noves eines”, aprofitem per constatar el camí recorregut, felicitar-nos pels èxits obtinguts i alertar dels immensos reptes pendents.

Sens dubte, el món, en 25 anys, ha canviat molt. També pel que fa a una dimensió tan essencial per a la vida de les persones com les condicions i les possibilitats de la pau. Han sorgit nous escenaris, s’han revelat nous perills i s’han obert, també, noves possibilitats i oportunitats per anar avançant cap a la consolidació d’una cultura de pau.

De la Guerra Freda hem acabat assistint en els darrers anys a un lideratge quasi imperial. Algunes potències emergents sembla que volen entrar en escena seguint aquest model. Però el canvi real s’hauria de basar no en afegir més lideratges de caire unilateral, sinó en construir una autèntica multilateralitat que descansi en els principis de justícia, drets humans, aprofundiment democràtic i resolució noviolenta dels conflictes. Per això, cal abordar una profunda reforma del sistema d’institucions internacionals vigents.

Els escenaris de violència armada al món (des de Palestina a Afganistan, passant per Txetxènia, Sudan, Colòmbia, Congo o Iraq) són una inacceptable font de sofriment per a milions de persones. Per respecte cap a elles, per responsabilitat i amb l’objectiu d’avançar cap a un món més segur, devem abordar aquests conflictes, evitar el seu enquistament i aportar solucions sensates i duradores, incompatibles amb intervencions militars que, com ja vam advertir, s’han revelat tan inútils com costoses.

En un moment de forta crisi econòmica global, és més necessari que mai recordar l’espectacular sobredimensió de la despesa militar. Ahir amb l’excusa de la Guerra Freda, avui amb l’excusa de la “guerra contra el terror”, acceptem de forma resignada el desviament, any rere any, d’immensos recursos econòmics, tècnics, científics i humans tan necessaris per al desenvolupament humà, la seguretat alimentària, la salut o la protecció del medi ambient.

En aquest sentit, les recents iniciatives exitoses en l’àmbit del control armamentístic han d’esperonar-nos a avançar cap al desarmament, fent especial menció en la necessitat de posar sota control global el comerç d’armes, així com parar atenció tant a les armes nuclears (les més mortíferes en potència) com a les armes lleugeres (les més mortíferes en realitat).

El foment de la pau i la noviolència, l’afavoriment de condicions de diàleg i l’extensió de l’educació per la pau són eines essencials per promoure un imprescindible canvi de paradigma: de la cultura de la violència a la cultura de la pau.

Les persones podem fer-hi molt

A nivell individual, aprenent a resoldre els conflictes quotidians de forma dialogada, cooperada i noviolenta. Però també atenent a la dimensió col·lectiva de tota persona. La nostra força, organitzada a través d’ONG i campanyes, i la nostra opinió, expressada de forma pública, pot moure decisions polítiques, ajudar a enderrocar velles estructures i avançar escenaris.

En aquests darrers 25 anys hem assistit a la creació del Tribunal Penal Internacional, la prohibició de les mines antipersona o l’imminent acord contra les bombes de dispersió. A l’Estat espanyol, s’ha posat fi al servei militar obligatori o s’ha reduït la forta militarització de la recerca científica. A Catalunya, a més de visibilitzar-se una gran expressió popular favorable a la pau, s’han assentat les bases d’una política pública de pau a partir d’allò disposat en la pionera Llei de Foment de la Pau.

Tot això ha estat possible, sens dubte, per la conscienciació i mobilització de la ciutadania. Sense aquesta presa de consciència i aquesta mobilització, no haguéssim aconseguit aquests èxits. Sense aquesta necessària conscienciació i mobilització no serem capaços d’afrontar els reptes pendents: guerres, violència, militarisme, pobresa, vulneració de drets humans, etc.

Per això, cridem a la implicació activa en el treball per la pau: totes i tots (persones, ONG, escoles, ajuntaments, universitats, governs, mitjans de comunicació, etc.) poden, i deuen, fer la seva aportació.

Grup impulsor de la declaració:

. Colin Archer, secretari general
de l’International Peace Bureau, Ginebra
. Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, Barcelona

. Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau, Barcelona

. Gershon Baskin, codirector de l’Israel/Palestine Center
for Research and Information, Jerusalem

. Pepe Beúnza, pioner de l’objecció de consciència, Barcelona

. Arielle Denis, copresidenta del Mouvement de la Paix, París

. Manuel Dios Diz, president del Seminario Galego de Educación para a Paz, Santiago de Compostel·la

. Jonan Fernández, director de Baketik, Arantzazu

. Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional
per la Pau, Barcelona

. Vicenç Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau de
la UAB, Bellaterra

. Tica Font, presidenta de la Federació Catalana d’ONG per
la Pau, Barcelona

. Kate Hudson, presidenta de la Campaign for Nuclear Disarmament (CND), Londres

. Fèlix Martí, president honorari del Centre Unesco de Catalunya, Barcelona

. Vicent Martínez Guzmán, director de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I, Castelló de
la Plana

. Enric Masllorens, president del Centre Unesco de Catalunya, Barcelona

. Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura
de Paz, Madrid

. Manuela Mesa, directora del Centro de Educación e Investigación para la Paz – Fundación

Cultura de Paz, Madrid

. Denis Mizne, director de l’Instituto Sou da Paz, São Paulo

. Iratxe Momoitio, directora del Museo de la Paz de Gernika, Gernika

. Takashi Morita, president de l’Associaçao Hibakusha – Brasil
Pela Paz

. Kikuyo Nakamura, vice-president de l’Hibakusha Friendship
Association, Nagasaki

. Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition (CMC), Londres

. María Oianguren Idígoras, directora de Gernika Gogoratuz, Gernika

. Arcadi Oliveres, president del Consell Català de Foment
de la Pau, Barcelona

. Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Buenos Aires

. Rebecca Peters, directora de l’International Action Network
on Small Arms (IANSA), Londres

. Richard Petris, director de l’École de la Paix, Grenoble

. Paul Rios Garaizar, coordinador de Lokarri, Bilbao

. Gabriela Serra, membre del moviment per la pau i del moviment
per una altra globalització, Barcelona

. Hannah Siniora, codirector de l’Israel/Palestine Center
for Research and Information, Jerusalem

. Neus Sotomayor, directora de la Universitat Internacional
de la Pau, Sant Cugat del Vallès

. Yoshioka Tatsuya, director de Peace Boat, Tòquio
. Cora Weiss, presidenta de The Hague Appeal for Peace, Nova
York.